“El Reglamento de navegación y pesca del año 1773 de la província marítima de Mataró”, escrit per Manuel de Zalvide, és la legislació pesquera més antiga que es conserva
La província marítima de Mataró comprenia tota la marina entre Montgat i Tossa, i es subdividia en set subdelegacions, tal i com consta a l’article 74 del present reglament.
Malgrat la seva antigor, molts dels articles d’aquest reglament, tenen avui en dia vigència i algunes de les recomanacions que s’hi fa s’apliquen actualment. En aquest sentit és interessant assenyalar el que es diu en el reglament de l’art de bou, i que està recollit en l´art. 40. “Tiene el rey reservado el conceder pareja de bou y no puede sin especial gracia usarse por estimarse perjudicial. Ni se otorga aquella a menos de singulares motivos y aun entonces con señalamiento de tiempo y extensión o termino”. O l’article 46 “… todo arte de arrastrar no puede estar exento de algún recelo”.
També s’anomenen ormeigs no permesos, tal i com consta a l´art. 41. “El arton, artet o bovet que para confundirle, es en algunas partes denominado Tarañina o boliche, está prohibido absolutamente”.
Els principals arts i ormeigs de pesca que s’empraven en el segle XVIII a la província de Mataró, són tal i com diu l´art. 37, “palangre, jábega, sardinal, traíña, nansa, solta, batuda i fitora”. De tots el més important en aquells temps era el sardinal com es desprèn en diferents articles del reglament, com ara l´art. 43 i que fa referència a la reglamentació del palangre: ” Como en esta provincia es tan esencial la pesca de sardina y anchoa y guardan su temporada que se hace forzoso aprovechar…”. I a l´art. 66 ” Los matriculados se dedicaran con mayor empeño a la pesca para abasto de los pueblos y aprovecharan la de la sardina y anchoa, a fin de conducir la sobrante a reinos extranjeros salándolas con cuidado”.
En referència a la regulació de la pesca, hi ha una sèrie d’articles on es recomanen normes: llegim a l´art. 73 “La pesca en domingo y días no laborales, desde que en la víspera se pone el sol hasta que al día siguiente sale, no podrá ejecutarse…”. O a l´art. 36 on parla de la pesca d’immadurs ” Los exes o fundamentos de la pesca con instrumentos, modo de usarlos y tiempos propios; y el vicio en cualquiera de ellos produce gravísimos daños pues se destruye la cría, disminuye la especie, dificulta el abasto, imposibilita al pescador su subsistencia y por lucrar unos por algún tiempo, padecen muchos en todos”. I en els art. 38 i 39 on s’anomenen les sancions a imposar als que facin servir arts prohibits: “Al que se cogiere con instrumento que sea prohibido por sí, por modo o por el tiempo se pondrá en la cárcel,…, y quemará públicamente el arte si fuere prohibido…” “Serán el patrón y gente obligados a ir al Real Servicio”.
Finalment anomenar que en el reglament de Zalvide, hi ha una sèrie d’articles que evidencien l’existència des de ja molt antic de gremis de pescadors organitzats. Així a l´art. 115 que fa referència a Mataró es llegeix: “Tan antiguos o más que la misma población son la navegación y pesca de esta ciudad, donde la gente de mar tenía en seis de junio de mil quinientos ochenta y ocho cofradía de mareantes y en veinte y tres de Junio de mil quinientos noventa y cuatro de pescadores”. O l´art. 236 on diu referint-se a Arenys: “La gente de mar de este puerto, que ha siglos existía, como se reconoce de las constituciones de su cofradía, de quince de setiembre de mil quinientos ochenta y cinco…”.
Retroenllaç: Època de Sardinals | HISTÒRIESDEMAR
Retroenllaç: A l´encesa | HISTÒRIESDEMAR
Retroenllaç: El Diccionario Histórico de los Artes de Pesca | HISTÒRIESDEMAR
Retroenllaç: La teranyina | HISTÒRIESDEMAR
Retroenllaç: Parella de bou | HISTÒRIESDEMAR
Retroenllaç: Pescar en parella | HISTÒRIESDEMAR
Retroenllaç: Oficis de mar (VI): La salaó (primera part) | HISTÒRIESDEMAR
Retroenllaç: Teranyina vs Sardinals | HISTÒRIESDEMAR