Al llarg de l´hivern, els temporals acumulen en moltes platges trossos i restes de Posidònia: fragments de fulles de totes mides, restes de les seves fibroses tiges i les curioses pilotes de posidònia, que van portar de corcoll als primers naturalistes. Aquestes magnífiques boles es formen a partir dels petits fragments de la planta, que el ritme de les onades entortolliga i fa rodolar pels fons fins a ser arrossegades i acumulades.
Les fulles velles de posidònia, carregades d’epífits, són arrencades i fragmentades pels embats de les onades que les van acumulant a les platges formant veritables catifes naturals. Aquests mantells de posidònia les protegeixen de l’erosió i de la regressió, funció essencial per poder-les mantenir i signe inequívoc d’una bona qualitat ambiental, tot i que alguns banyistes ignorants les continuïn considerant escombraries desagradables.
Les restes de posidònia, avui en dia no tenen cap ús. Ancestralment havien estat útils per a la gent de la costa i eren recollides per a ser usades de diferents maneres segons la geografia o l’època
- Les fulles s’havien fet servir com a adob, jaç i fins i tot com a farratge pel bestiar.
- La planta té també propietats remeieres. Les seves fulles s’havien emprat per a desinfectar, per curar varius, pel tractament de les bronquitis o com a cicatritzant per a les ferides. Encara avui, alguns pescadors maceren les fulles fresques en alcohol i obtenen així un líquid que després apliquen a les ferides com a desinfectant.
- També era un bon remei contra les picades de xinxes. En aquest cas, es farcien matalassos i coixins amb fragments de fulles. A l’any 1570, l’insigne metge Andrés Laguna va reomplir els matalassos i els coixins del llit del Papa Juli III per deslliurar-lo tant desagradable molèstia. L’eficiència del remei va ser tant bona que de seguida es van escampar arreu les virtuts d’aquesta herba.
- En alguns indrets, les restes de fulles s’havien usat per a elaborar el morter per a fer maons. A l’illa de Tabarca i en alguns punts de la costa murciana, encara es poden observar construccions fetes amb aquest material.
- Els objectes més delicats com el vidre i la porcellana eren embolcallats en caixes amb trossos de posidònia per a ser protegits del seu trencament durant el transport. Aquesta és la raó perquè a aquesta planta també se la coneix amb el nom d’alga dels vidriers.
- Al segle XVIII, hi ha referències de posidònia a la Plaça Major de Madrid. Els traginers, embolcallaven el peix fresc amb aquesta planta per a poder-lo conservar i transportar millor.
- Finalment, al ser una espècie molt rica en iode, antigament es tractaven les restes de posidònia per extreure’n aquest tipus de sals que tenien un cert interès industrial.
Molt bona entrada Manel, Encara t’has deixat una funció (ambiental) molt important i és que protegeixen les platges de l’erosió dels temporals. Magnífica treball de difussió. L’entrada que vaig fer el divendres era un petit homenatge a aquesta planta 😉 http://fotografianocturnaemporda.blogspot.com.es/2014/01/despres-del-temporal.html
Una abraçada
Gràcies Eduard, és un goig que llegeixis aquest espai
M’encanta la capacitat que tens per fixar-te en aquelles coses per les que la majoria de mortals (i amants de la mar) ignoren o no donen importància i tu agafes aquest element i li’n treus un suc ben valuós. Sempre m’ha semblat una aberració les campanyes que alguns ajuntaments fan de retirada de posidònia en pro d’un turisme que fuig si nota als peus el tacte d’aquestes plantes…
Gràcies Martí.
Enhorabona per crear aquest apartat tant interessant pels que som amants de la >Mediterrània i el que amaga el seu ventre.
es poden fer molts capítols sobre les praderies de posidònia, la planta dels déus.
salutacions d’un simple argonauta
et convido a visitar el meu blog, germà del teu: http://midamazul.blogspot.es/
Gràcies David, veig que també tens un bloc amb temes marins i bones fotos. Fas caiac?
manel
feia caiac… he provat moltes activitats nàutiques. Però la meua passió és la foto-sub en apnea. per les teues fotos, veig que tu ets un virtuós dels caiac.
un magnífic blog, insisteixo. em trec el barret.
david fluxà
M’agradat molt la teva entrada. Haviam si aconseguim que la gent, la apreciï més, ja que ajuda a preservar les nostres platges i es un hábitat molt important de les nostres aigües !!!
moltes gràcies. M´agrada que t´agradin les meves històriesdemar
Retroenllaç: Les nostres Cales Bones | HISTÒRIESDEMAR
Retroenllaç: Quines senyoretes més interessants! | HISTÒRIESDEMAR
Retroenllaç: Després del temporal és quan… | HISTÒRIESDEMAR
Retroenllaç: La llebre de mar: el moll•lusc despullat | HISTÒRIESDEMAR
Retroenllaç: Peix de granja (2a part) | HISTÒRIESDEMAR
Retroenllaç: Alguers de posidònia | HISTÒRIESDEMAR
Retroenllaç: Peix de granja (2a part) | Celler-Adocse
Retroenllaç: La Costa de l´ Ametlla (costa sud) | HISTÒRIESDEMAR
Retroenllaç: La Costa de l´ Ametlla (costa sud) | HISTÒRIESDEMAR | Des del Meu Racó de Món
Retroenllaç: La Salpa: un peix per flipar | HISTÒRIESDEMAR
Retroenllaç: La Salpa: un peix per flipar | Celler-Adocse