La pesca amb canya és una de les activitats marítimes més popular. En el nostre país, es calcula que un 10% de la població la practica. Per a pescar amb canya cal una llicència de pesca que fins i tot poden expedir les botigues especialitzades. Hi ha diferents modalitats de llicència, des de d´un dia fins a llicències per a quatre anys. Malgrat tot, hi ha un percentatge elevat de pescadors de canya que pesquen sense aquest permís i els controls no són del tot operatius.

L´elevat nombre de persones que realitzen aquesta activitat de manera recreativa produeixen un impacte sobre el medi que cal tenir present. Malauradament hi ha molt pocs estudis sobre l´impacte que pot produir la pesca recreativa sobre el medi ja que aquesta activitat no està tant controlada ni tant estudiada com la pesca professional. En un estudi recent es calcula que les captures d´aquesta activitat a la Mediterrània suposen entre un 10 a un 50% del total de captures de tots els sistemes de pesca artesanals, una quantitat a tenir en compte.

Pescadors de canya a la punta del Cap de Creus, molt a prop de la Reserva Integral del Parc

Le canyes n´hi ha de molts tipus i mides: de més dures, de més toves, de més llargues, de més curtes, de carboni, de niló, de bambú… i haurem d’escollir l’adequada a la modalitat de pesca. Emerencià Roig, en el seu llibre “La pesca a Catalunya” (1927) ja comenta aquesta tècnica i parla de canya llarga: de més de cinc metres de llarg, de canya curta: d´uns tres metres de llargària i d´un tècnica especial per a pescar sobre les roques que és la nyinya.

La pesca estàtica des d´un moll, una escullera o des de les roques és la modalitat més popular de totes. En aquest cas s´usa esquer viu i la canya ha d´anar muntada amb una boia que manté l´esquer a la profunditat que volem i que ens alertarà quan un peix mossega l´ham ja que la boia s´enfonsa.

El tipus d´esquer que es fa servir dependrà de la tècnica que volem utilitzar. A grans trets podem distingir entre esquer viu: cucs poliquets especialment o bé sardina o seitó salat, calamar, sorell, musclo….Dins dels esquers vius cal tenir molt present si l´esquer utilitzat és autòcton o bé correspon a una espècie exòtica. Entre els esquers autòctons més apreciats hi ha el cuc llobarrer (Halla parthenopeia) i el cuc d´Arenys (Neptis hombergii), mentre que entre les espècies exòtiques el més popular és el cuc coreà (Perinereis aibuhitensis), i el cuc americà (Glycera dibranchiata). Aquestes dues darreres espècies representen el 60% del total dels esquers venuts al nostre país.

El cuc coreà és l´esquer viu més apreciat pels pescadors de canya

També es poden fer servir també esquers artificials. Hi ha una gran varietat d´aquests en les botigues especialitzades. D’esquers artificials en trobareu de diferent mides i colors. N´hi ha que neden per la superfície de l´aigua, d’altres ho fan a mitges aigües i d´altres pel fons. L’experiència del pescador és cabdal a l´hora d´escollir-lo. L’ús d´aquest tipus d´esquers es realitza en una modalitat de pesca que s´anomena spinning o pesca a la llença.

Un dels principals impactes d´aquesta activitat té relació amb l’ús d´esquer exòtic, cucs poliquets de fora del nostre mar i que poden acabar sent introduïts en un nou hàbitat o bé transmetre malalties a les poblacions de peixos mediterranis. El cuc coreà, per exemple, ja s´ha trobat en llibertat a les llacunes del Mar Menor a Murcia.

Un altre dels impactes d´aquesta activitat és la captura d´espècies vulnerables. Peixos inclosos en les llistes dels convenis internacionals de protecció de la biodiversitat. Algunes de les espècies més vulnerables per la pesca amb canya són: el corball, el déntol o el mero.