Una de les coses bones que ens va portar la pandèmia global de la COVID i el confinament ha estat la disminució de la nostra activitat al medi natural. En el període de confinament, la fauna salvatge ha agraït aquest gest i s’ha apropat a pobles i ciutats. En  el cas del mar, l’absència d’embarcacions navegant ha produït un efecte similar i en aquest període els avistaments de cetacis des de la costa s’ han multiplicat.

De fet, hem constatat com ja sabíem, que la hipernavegació costanera produeix greus impactes sobre les balenes i els dofins. A més dels efectes  directes de les embarcacions i els derivats de la col·lisió amb les mateixes, el soroll submarí que fan els motors de les foragiten i desorienten aquests animals. La contaminació acústica no prové únicament del soroll dels motors: els sondejos submarins per fer prospeccions o cercar hidrocarburs, l’ús de sonars i d’ altres aparells  militars són també fonts a tenir en compte.

El so viatja quatre vegades més ràpid  en l’aigua que a l’aire i aquesta propagació  confon i intranquil·litza a les espècies marines que es comuniquen a través de l’oïda.  L’excés de soroll pot provocar-los confusió. Els cetacis tenen una oïda que ho capta absolutament tot i això els fa que siguin molt  sensibles als sorolls.  La contaminació acústica  afecta especialment  a balenes i dofins: els desorienta, compromet la seva comunicació, els fa fugir de les àrees on s’alimenten i en dificulta la seva reproducció. Molts exemplars desorientats per l’estrès sonor xoquen amb els vaixells.

La disminució de la contaminació acústica afavoriria l’acostament de balenes i dofins  a aigües més litorals i, és clar, la disminució dels sorolls va íntimament lligada a la disminució del trànsit marítim d’embarcacions. Al llarg del confinament a la costa del Garraf es van localitzar tretze rorquals comuns. Fets similars s’han repetit al llarg de tota la costa i s’ han vist a més de balenes, diverses espècies de dofí, caps d’olla i  catxalots.

La mar catalana, és una àrea molt interessant pel que fa als cetacis, en ella s’hi localitza un corredor per a la seva migració. És per tot plegat que al 2018 es va crear una Àrea Marina Protegida (AMP) de 46386 Km² i al 2019 aquest corredor va declarat (ZEPIM) Zona especialment protegida d’importància per al Mediterrània. Ara, el govern hauria de fer el següent pas i elaborar un Pla de Gestió d’aquest espai.

Les entitats ecologistes reclamen la reducció de la velocitat dels vaixells que naveguin per aquesta àrea a un màxim de 10 nusos per evitar bona part del soroll i reduir les col·lisions. Baixar un 10% la velocitat suposaria a més a més de la reducció d’un 13% de les emissions de gasos contaminants, la reducció del soroll un 40% i els xocs un 50%.

A nivell de tràfic marítim la mediterrània està pràcticament col·lapsada. Queda molt poc espai lliure de pressió antròpica. Actualment aquest corredor de cetacis està exposat a un tràfic marítim de passatgers i de mercaderies molt elevat. La velocitat supera més del doble la recomanada pels ecologistes  

Més enllà d’aquestes propostes en el corredor de migració de cetacis, caldria fer un pas més i aplicar les mateixes  restriccions a les aigües més litorals on la pressió és encara molt més elevada. En aquest cas la nàutica esportiva n’és el principal responsable. A més s’hauria de posar sobre la taula la possible reducció del tràfic marítim  i podríem començar amb els creuers. Això es però, una altra històriademar.