Bones Festes/Acorar

Bones Festes de Nadal. Ens retrobem després de reis. Espero que aquest text us arribi al cor (Acorar)

Vaja unes alzines. No són alzines això. Ah, doncs uns pollancres. No són pollancres tampoc. Doncs què són? Són oms. I es que no sabeu res.

Quan jo no hi sigui no sabreu ni què és un baladre, ni un atzeroler, ni un ginjoler, ni un revell, ni una argelaga, ni una estepa, ni un arbocer, ni un alavern, ni un llampúgol, ni una alzina!

El jovent sap destriar entre un Golf GTI o GTX, un Iphone 7 d’un Iphone 8, un PC d’un
Mac. Ho saben tot de les coses efímeres, de les coses que es venen com
imprescindibles i que en pocs anys passen de moda i formen part del record. Com un
Spectrum, o un Atari, un xubasquero Karhu, un vídeo VHS. De les coses
permanents, de les que transcendeixen el nostre efímer pas per la vida, no els
interessa res. Ni el seu nom. I amb un genèric, l’humilien. No destrien pomeres de
pereres, cireres, alzines ni oms. Només diuen “arbres”. No destrien un mussol, una
òliba, un tord, una merla, un pinsà o un sebel·lí. Només diuen “ocells”. I d’aquesta
ignorància en basteixen una seguretat ben falsa.

En canvi, la gent gran sap destriar si és ordi o civada a les tres setmanes de néixer el
sembrat, quan tot just és una fulla. Saben si és una carbassera o una melonera el que
tenen davant, perquè saben que allò és bàsic per la vida, per sobreviure. Diuen “un
cotxe” sigui quina sigui la paraula o marca que dugui al darrere, perquè només serveix
per anar d’un lloc a l’altre.

Les paraules diuen qui som, com vivim, què valorem i què menyspreem. Expliquen el
nostre món i la nostra esquizofrènia. Ens expliquen a nosaltres. I si canviem de
paraules canviem de món. I el món, per bé o per mal, sempre canvia. I els forts
guanyen. I si amb una debilitat covarda descuidem els mots, quan moren els mots
moren els conceptes. I llavors, la vida seguirà, silvestre i anònima, o morirà. Com
moren els pobles si moren les paraules. És la paraula l’ànima d’un poble.

Pau Riba i Orchestra Fireluche (Sobre un text de Toni Gomila)

Un pensament sobre “Bones Festes/Acorar

  1. Un text sublim, senzill i a la vegada fulminant. Per a qui vulgui escoltar.
    Sempre hi haurá diferència entre un mot i l’altra, si la ment és oberta i lliure.
    Per qui vulgui ser-hi present amb la natura i la seva éssencia, sempre hi haurá diferència entre una alzina, un xiprer, un auró blanc.
    Bones festes Manel!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s