L’aventura d’històriesdemar comença  oficialment el 15 d’octubre de 2012 amb la primera entrada en aquest blog: el far del cap de Tortosa. Des d’aquell dia i fins avui, amb una puntualitat gairebé britànica, he anat escrivint, dilluns rere dilluns, una nova entrada. A data d’ avui en porto 478 i en tot aquest temps, en aquest espai, hi ha hagut  més de 335.000 visites.

Al llarg d’aquests gairebé onze anys de vida he anat configurant el meu particular univers, la meva manera d’ entendre el món i de donar via lliure als meus sentiments. Les històriesdemar estan impregnades de sostenibilitat i de respecte. I l’ètica i l’enyor d’allò perdut esdevenen fonamentals. En aquests anys he intentat oferir-ne un ventall el màxim de variat possible per donar cabuda als diversos interessos.

Setmana rere setmana, he anat escrivint noves històries; per plaer, perquè em venia de gust, sense demanar res a canvi. Al llarg de tot aquest camí  he estat sotmès a aquesta dolça esclavitud i he gaudit i  m’ha enriquit personalment i segurament avui sóc un altre.

Ara, vull centrar tots els meus esforços a fer una segona recopilació en format llibre de les històriesdemar, tinc material de sobres i del que es tracta és d’organitzar-lo i estructurar-lo per donar-li coherència i uniformitat. De la mateixa forma que vaig fer fa uns anys en la primera edició del llibre.  També tinc d’altres projectes que, poc a poc, estic estructurant i donant forma.

Us afegeixo en aquest darrer post l’arbre dels desitjos d’en Quicu, un dels protagonistes més entranyables de la primera part de històriesdemar. I,  ja us ho avanço,  aquest arbre ple de pòsits amb els anhels de multitud de persones que s’han aturat a la barraca de Cala Estreta, prendrà protagonisme  en aquesta segona part. Fins llavors, us garanteixo que anireu sabent com evolucionen els meus projectes i, si en teniu ganes, podreu contribuir a fer-los realitat.

Ha estat un plaer. Una abraçada i bones històriesdemar.