L’art de bou, arrossegament o art de ròssec, és la pesquera més important de Catalunya (tant pel volum de les captures com pel seu valor econòmic).
Les barques d’arrossegament, també anomenades bous o quillats, són les més grosses del port. El nom de bou ve del fet que antigament per arrossegar l’art s’empraven dues embarcacions de vela, que rebien el nom de parella de bou. Les dues barques havien d’anar de costat com els bous quan porten el jou. A partir de la utilització de les portes, la parella de bou fou substituïda per una sola embarcació i la tècnica ja va ser la mateixa d’ara.

parella de bou. Il.lustració del “Diccionario historico de los artes de pesca” Antoni Sañez i Reguant 1710-1714
L’art de ròssec consisteix, tal com indica el seu nom, a arrossegar una xarxa o art enforma d’embut pel fons marí, agafant tot allò que troba al seu pas. És una pesquera activa, ja que és l’art el que va a buscar el peix.
Actualment els arts són fabricats amb fibres sintètiques. Aquestes han substituït les fetes amb cànem i cotó, que s’havien de tenyir i després de pescar s’havien de posar a assecar.
Per mantenir el rendiment de la pesquera, s’ha d’aconseguir la màxima obertura de l’art. Per això s’utilitzen les portes, que obren l’art horitzontalment, i els suros i els ploms, que l’obren verticalment. Tot això, combinat amb la potència d’arrossegament, l’experiència del patró i la sort, determinarà una bona captura.
De matinada els quillats surten de port fan rumb cap als diversos caladors. Un calador és una regió del mar on habitualment s’arrossega l’art. La fondària i el tipus de substrat del calador determinen el peix que es capturarà.
Durant un dia de pesca se sol calar l’art de dues a quatre vegades. Un cop aquest és al fons escollit, s’arrossega d’una a set hores, segons la longitud del calador. Aquesta operació se l’anomena bol. Acabat el bol es procedeix a xorrar, es a dir, a cobrar o llevar l’art del fons amb l’ajut de la màquina de xorrar. Un cop a sobre la barca s’obre la corona i tot el peix capturat cau a coberta. A continuació es tria per mides i es classifica en caixes i plàstics ja preparats per a la subhasta.




Retroenllaç: Aranyes: el perill sota els nostres peus | HISTÒRIESDEMAR
Retroenllaç: Llaurant els fons marins* | HISTÒRIESDEMAR
Retroenllaç: Quins bunyols!!! | HISTÒRIESDEMAR
Retroenllaç: Ranxo de barca | HISTÒRIESDEMAR
Retroenllaç: Pesca i Turisme: un bon complement | HISTÒRIESDEMAR
Retroenllaç: Canyons en custodia | HISTÒRIESDEMAR
Retroenllaç: L’or vermell (I): Aristeus antennatus | HISTÒRIESDEMAR
Retroenllaç: L´or vermell (IV): les altres gambes | HISTÒRIESDEMAR
Retroenllaç: Peix de morralla | HISTÒRIESDEMAR
Retroenllaç: Oli de Porc marí: un remei tradicional dels pescadors | HISTÒRIESDEMAR
Retroenllaç: Parella de bou | HISTÒRIESDEMAR
Retroenllaç: Espardenyes: menja de rics | HISTÒRIESDEMAR
Retroenllaç: Tremoloses: peixos a 220 V | HISTÒRIESDEMAR
Retroenllaç: El Gall, un peix Bíblic | HISTÒRIESDEMAR
Retroenllaç: La fi dels xarxaires? | HISTÒRIESDEMAR
Retroenllaç: El sorell: un peix amb mala premsa | HISTÒRIESDEMAR
Retroenllaç: Dorades salvatges | HISTÒRIESDEMAR
Retroenllaç: Peix d´escata | HISTÒRIESDEMAR
Retroenllaç: Lluç: al límit de l´abisme | HISTÒRIESDEMAR
Retroenllaç: Escamarlans eixarrancats | HISTÒRIESDEMAR
Retroenllaç: El Rap: el dimoni de mar | HISTÒRIESDEMAR
Retroenllaç: Peix d´escata | Celler-Adocse
Retroenllaç: Quins bunyols!!! | Celler-Adocse
Retroenllaç: Una espiral de bogeria | HISTÒRIESDEMAR
Retroenllaç: Projecte Sèpia | HISTÒRIESDEMAR
Retroenllaç: Ei Xipiró! | HISTÒRIESDEMAR
Retroenllaç: El Rap: el dimoni de mar | Celler-Adocse
Retroenllaç: Morralets: sèpies menudes | HISTÒRIESDEMAR
Retroenllaç: Portes pelàgiques: aquest és el futur | HISTÒRIESDEMAR
Retroenllaç: La ruta del bacallà | HISTÒRIESDEMAR
Retroenllaç: Adéu a la pesca artesanal | HISTÒRIESDEMAR
Retroenllaç: Portes pelàgiques: aquest és el futur | HISTÒRIESDEMA | Des del Meu Racó de Món
Retroenllaç: Projecte Sèpia | Celler-Adocse
Retroenllaç: Ei Xipiró! | Celler-Adocse
Retroenllaç: Morralets: sèpies menudes | Celler-Adocse
Retroenllaç: Adéu a la pesca artesanal | HISTÒRIESDEMAR | Des del Meu Racó de Món
Retroenllaç: L´espet, el parent mediterrani de la barracuda | HISTÒRIESDEMAR
Retroenllaç: L´espet, el parent mediterrani de la barracuda | HISTÒRIESDEMAR | Des del Meu Racó de Món
Retroenllaç: Peixos Plans | HISTÒRIESDEMAR
Retroenllaç: 500 Km2 | HISTÒRIESDEMAR
Retroenllaç: 500 Km2 | HISTÒRIESDEMAR | Des del Meu Racó de Món
Retroenllaç: La ruta del bacallà | Celler-Adocse
Retroenllaç: Blanc o blau? | HISTÒRIESDEMAR
Retroenllaç: La Salpa: un peix per flipar | HISTÒRIESDEMAR
Retroenllaç: Blanc o blau? | Celler-Adocse
Retroenllaç: Pesca artesanal. Pesca de futur? | HISTÒRIESDEMAR
Retroenllaç: La Salpa: un peix per flipar | Celler-Adocse
Retroenllaç: Escórpores, rascasses i caps-roig | HISTÒRIESDEMAR
Retroenllaç: Peix de segona (IV): el congre | HISTÒRIESDEMAR
Retroenllaç: Calamar de potera | HISTÒRIESDEMAR