El final de l´estiu i els mesos de  tardor és temps  de calamar de potera.  Durant les nits, sobretot les més calmes, és tot un espectacle el veure arrenglerades  a l´horitzó les llums d´una munió de petites embarcacions que es dediquen a aquesta pesquera cent per cent artesanal i respectuosa.  Amb la potera, els calamars es pesquen d´un en un i en general, són d´una bona mida.

La tècnica utilitza la llum per atreure’ls a la superfície on són capturats amb un ormeig format per un plom de color clar amb  una corona d´hams a la seva base. El pescador  un cop fondejada la potera l´alça alguns metres i comença a moure-la de forma incansable d’avall cap amunt fins que nota la pressió del calamar atrapat al parany. En aquest moment comença a recuperar fil fins a portar el calamar a la coberta.

Josep Pla és refereix  aquesta tècnica en un dels seus relats: ·”Els calamarsos es capturen amb l’engany indescriptiblement pueril de la potera. La potera és un tros de plom brillant clavetejat de pues”.

La pesca del calamar “a la llum” està reservada als pescadors professionals. Els recreatius s´han de conformar a “caçar-los” sense llum, per això aprofiten els minuts abans de l´hora prima per a temptar la sort i poder agafar algun un bon exemplar.

L´embarcació, moltes vegades petites tresmalleres o palangreres combinen les dues pesqueres, l´una de dia i l´altre de nit. Una bona jornada de pesca a la potera es un cúmul de factors ens els que la sort i l’experiència són essencials. L´estat de la mar i sobretot el corrent també determinaran una bona captura.

 El calamar  també es pot pescar amb l’art de bou o amb el tresmall, malgrat que els exemplars pescats amb potera són els de més bona qualitat  i es caracteritzen per tenir la pell en molt bon estat i, si són frescos, les seves  cèl·lules pigmentades ens mostres bonics jocs de colors.

La gran diversitat de formes de cuinar el calamar ha esperonat als restauradors a organitzar unes jornades gastronòmiques al voltant d´aquest cefalòpode.