Aigua Xelida avui
Aigua Xelida, és un indret realment bonic malgrat que avui està urbanitzat. Fins als anys 50, va ser un paratge isolat i bastant inaccessible, l’única comunicació per terra era des de Tamariu per un sender, cosa que va ajudar a mantenir la cala i les pinedes del voltant. Una personatge exemplifica el passat d´Aigua Xelida, aquest és Sebastià Puig i Barceló també conegut com l’Hermós.
- font d´aigua xelida i placa original amb l´epitafi
Al costat de la font del mateix nom, arran d’aigua, s’hi troba una placa commemorativa que recorda l’estada de Josep Pla en aquest paratge. En l’escrit es fa ressò de l’amistat que va fer amb l´Hermós. Sebastià vivia aïllat en una barraca solitària lluny de qualsevol tipus de civilització.
En la narrativa de Pla l´Hermós és un dels personatges més simpàtics que retrata. Ell és el protagonista del relat Un viatge frustrat (dins Aigua de mar. OC II, 1966). El relat narra les peripècies de Pla i de Puig a bord d’un petit gussi al llarg de la costa de l’Empordà i que els acaba portant a aigües franceses.
Josep Pla i l´Hermós a Aigua Xelida
De les vivències de l´Hermós en aquest paratge avui només en queda una placa que es va col·locar com a epitafi escrit pel mateix Pla:
Epitafi a l’Hermós: Entre 1917 i …visqué en aquestes solituds allunyat dels homes i de les dones, Sebastià Puig, conegut per l’Hermós, analfabet, home feliç i hospitalari, pescador, mariner, caçador, gran cuiner. Tu que passes has de saber que si no ha tornat és perquè no ha pogut, o perquè l’han enredat com un xino. (Josep Pla)
HISTÒRIESDEMAR 
Hola, acabo de descobrir la vostre web i uauhhhh, m’ha deixat impresionada.
M’agradaria fer li una pregunta, es sap com va morirl’Hermós i on esta enterrat?
Gràcies per la seva web
Celebro que t´agradi. Ja ho saps, cada dilluns una nova històriademar.
De l´Hermós sé només el que conta Josep Pla
pd tracta´m de tú
Hola Marga. L’Hermos va morir el 24 de gener de 1935. No se res més, però també m’agradaria sapiguer-ho.
Quin bloc mes interessant!!
Retroenllaç: 4 la Platja d’en Gotes – yvettebarbaza
l’Hermos va tenir dos fills, l’un feia de barber (no en recordo el nom) però no envellí gaire, l’altre es deia Alfons i era mecànic torner. jo vaig tenir el plaer de coneixer a en “Fonsu” allà pels anys 70 que em va explicar anècdotes ineditas del seu pare del seu germa i d’ell mateix, el vaig coneixer quan ja era jubilat, el vaig escoltar amb atenció i també vaig riure molt, “fora de càmara” doncs era una reproducció del seu pare fisicament també i si reies de ben segur que s’ho hauria agafat a la valenta. (Jo,! soc igual que el pare) sempre deia, i els ting com PINYES. ho has entès?
Moltes gràcies per les teves aportacions, Miquel
Retroenllaç: Una piragua en la Costa Brava | HISTÒRIESDEMAR
Retroenllaç: 10 anys d’Històriesdemar | HISTÒRIESDEMAR
Retroenllaç: Els senyors de les pedres | HISTÒRIESDEMAR