Llana tenyida amb porpra

El porpra o púrpura ha estat el tint natural més preuat de la història de la humanitat. Amb aquest nom es coneix el colorant que ja s’usava fa gairebé 4000 anys per a tenyir les teles més exclusives. El producte s´extreia de les secrecions d’algunes espècies de cargols de mar: Bolinus brandaris (cargol punxent), Hexaplex trunculus (cornet), Stramonita haemastoma (púrpura). La tonalitat del color podia tenir diversos matisos segons l’espècie de mol•lusc, l’època de recol•lecció o bé la tècnica usada per l’extracció i la tinció.

Bolinus brandaris (cargol punxent)

El tint s’obtenia de la secreció mucosa de la glàndula hipobranquial d’aquests mol•luscs. El producte era inicialment de color blanc però en contacte amb l’aire s’oxidava ràpidament i canviava la seva tonalitat passant del groc al verd i fins a un color violaci que era del tot inalterable.

Hexaplex trunculus ( cornet)

Malgrat que ja hi havia referències de la seva utilització al s XVII abans de la nostra era, els fenicis cap a l’any 1500 aC. van ser els veritables “dominadors” d’aquest producte a la Mediterrània. El colorant era molt difícil d’obtenir i les teles tenyides eren extremadament cares i reservades a les classes més altes, això va provocar que el porpra tingués un valor simbòlic associat al poder que avui encara manté.

Stramonita haemastoma (púrpura)

Per adonar-se de la complexitat d’obtenir el porpra, senyalar que per aconseguir un gram d’aquest producte es necessiten més de nou mil mol•luscs. Així, no és gens estrany que el seu preu s’equiparés a l’or. En aquells temps la ciutat de Tir (al sud del Líban) es va convertir en el centre de producció més important d’aquest material que era conegut amb el nom de porpra de Tir. El porpra produït allí era el de millor qualitat i fama arreu de la Mediterrània.

El antics grecs van aprendre aquesta tècnica dels fenicis i aquest ho van transmetre a la Roma clàssica. Amb la caiguda de Constantinoble l’any 1453, el secret per a la seva fabricació es va perdre per sempre i el seu comerç va desaparèixer. A partir d’aquest moment s’usen altres productes per obtenir un tint similar que manté el nom i la simbologia associada.

L´emperador Justinià vestir de púrpura

Durant l’edat mitjana, com saben perfectament els lectors de Els Pilars de la Terra / Un món sense fi (Ken Follett), el tint porpra es continuava utilitzant a Kingsbridge per a colorejar la llana i les peces de roba amb la que vestien els més alts estaments.

Porpra, de Didac Rocher

Al continent americà també s’utilitzava aquest colorant des de temps immemorials. Avui en dia, els habitants de l´estat mexicà d´Oaxaca, encara conserven aquesta tradició i continuen tenyint amb el colorant que obtenen de l’espècie Plicopurpura pansa. I en un format molt més arenyenc, en Didac Rocher té un esplèndid treball que gira al voltant del porpra, o bé podeu anar al Museu d´Arenys a veure l’exposició que hi ha i us asseguro que no us en penedireu.