El bunyol de mar (Microcosmus sulcatus i Microcosmus sabatieri), també conegut amb el nom de patata de mar, llima, ou de mar, rovell o pruvexo, és un dels pocs representants del grup dels urocordats comestible i amb un cert interès econòmic. Es tracta d´ una espècie d´ascidia solitària que viu sobre tot tipus de fons (roca, sorra o fang) a una profunditat molt variable.
L´aspecte extern del bunyol de mar no és massa agradable
Els exemplars tenen forma ovoide d’uns 20 cm amb el cos molt rugós, d’aspecte terrós i recobert d’una abundant fauna d’epibionts (coralls, hidroïdeus, briozous, ascidis, algues,…). Per aquesta raó que rep el nom de “microcosmus”.
Com totes les ascídies, el seu cos té forma de sac i presenta dos sifons, que alternen franges blanques amb morades i que només s’observen quan l’animal és viu. S’alimenta creant un corrent d’aigua entre el sifó bucal (superior) i el sifó atrial (lateral) i filtrant les petites partícules que hi ha en l´aigua.
Els sifons d´aquesta espècie només es poden veure “en viu”
El bunyol de mar és una espècie hermafrodita. La seva reproducció és a l´hivern i el seu desenvolupament presenta fases larvàries.
La carn del bunyol de mar és de color groc intens, d’aquí el nom de Llima o Rovell, amb tonalitats taronges a prop dels sifons. Té un gust fort lleugerament àcid i molt característic a Iode. Es menja viu com les ostres o les garotes, per fer-ho, s’obre l’animal pel mig.
La carn del bunyol de mar és d´un groc intens, el seu gust és amarg. Malgart ser poc conegut, els amants del “marisc” el consideren excel.lent.
En algunes ocasions es troben formant un hàbitat marí anomenat “fons de microcosmus” comú en fons rocosos i detrítics a partir dels 30 m de profunditat. En aquest ambient les ascídies entapissen completament el fons i són recoberts de nombrosos epibionts i materials de sedimentació.
Malgrat que no és molt apreciat pel gran públic, els amants del marisc el consideren una menja extraordinària.
Es captura normalment amb l’art de bou i és bastant difícil de trobar als mercats.
HISTÒRIESDEMAR 
Reblogged this on Celler-Adocse.
Veig que han passat anys d’aquesta entrada, però jo acabo d’arribar.
De petita (en tinc 76) vivia a Barcelona, al Carrer del Carme i al mercat de la Boqueria s’hi podien trobar.
En un temps d’escassedat, algun cop n’havíem menjat a casa. Ho trobava deliciós.
Gràcies per la informació
Carme
Moltes gràcies Carme.
Ara ja saps on soc. Cada dilluns una nova història desar
Manel
Ja m’has fet venir ganes de menjar-ne. L’any passat vaig buscar-los i per allà on em moc (fins -5m) no se’n veuen, poder hauria de baixar més. Una abraçada Manel
De petita a casa en menjava. El meu pare les pescava a la xarxa i hi han dos classes diferents. Al meu poble es diu llima de mar que es la bona. L’altra pataca i no es bona per menjar.
Son una delicia i fa molts anys que intento menjarne pero no hi ha per lloc!!
Retroenllaç: Quins bunyols!!! | Celler-Adocse
Fa més de 20 anys que no en trobo ni n’he menjat, de bunyols de mar o llimes -com diem nosaltres-. On en puc menjar en tota seguretat?
Aquesta espècie era super-abundant abans, però a principis dels 90 va haver-hi una gran mortandat i avui dia es molt i molt rara. No es coneixen els motius de la mortandat, però durant uns quants estius es veien carcasses mortes fent immersió.
Moltes gràcies,
A les llotges de peix també ha desaparegut. No tinc constància de la raó de la seva mortalitat. Ho buscarem per una altra històriademar
Una abraçada
La gent no sap el que es bo !!!
Gust intens a mar