Els arts de platja son tots aquells sistemes de pesca que es calen des de una barca, normalment un bot de rems, i  es lleven des de la platja. La tècnica sempre es la mateixa, es cala l´art amb l´ajut d´un llagut i es lleva des de la platja  a força de braços o excepcionalment per tracció animal.

La seva simplicitat a l´hora de calar-los va fer que fossin utilitzats arreu fins els anys 20, quan el litoral va començar a patir els estralls de la industrialització i en conseqüència les captures que es realitzaven des de la platja  cada vegada eren més petites.

El ric patrimoni que ens ha aquests arts  a les platges es manifesta en un seguit de refranys i frases fetes que avui encara recorden els pescadors de més edat:  “Qui té un art, té una heretat”, “Hi ha més gent que a l’art”, “A l’art tothom  hi té part”, “A l’art, qui no roba no hi té part”, “Qui l’ha calat (l’art) que el tiri!”

Dins del grup dels arts de platja hi ha hagut una certa  confusió terminològica en l´us dels mots, així es parla: d´art, d´art reial, d´art comunal, d´art gros, d´artet, d´artons, de xàvega o de bolitx (o bolig).

Aquest sistema de pesca ha estat un dels ormeigs més antics que es coneixen. Documentat ja en “Les ordenacions sobre la pesca de l’any 1401-1414”. Al segle XVIII trobem referències en el manuscrit de Joan Salvador i Riera de l’any 1722. També s’esmenta al  “Reglamento de Navegación y Pesca de la Província  de Mataró” de l’any 1773 per Manuel de Zalvide, on s’hi recullen una sèrie de referències i al  “Diccionario Historico de las Artes de Pesca Nacional” d´ Antoni Sañez i Reguard (1791-1795). Més recentment apareix als treballs d´Emerencià Roig, “La Pesca a Catalunya”(1927) i al “Vocabulari de l´art de la navegació i de la pesca” (1924) on queden reflectits els pocs canvis que ha patit aquest tipus de pesca al llarg de la seva història. I per finalitzar, ja als anys 50, quan aquest ormeig havia desaparegut pràcticament, es citat a l’obra “La Pesca en España  vol.  I Cataluña” de Carles Bas, Enric Morales i Manuel Rubió.

La xarxa era bastant semblant als actuals arts d´arrossegament. Estava format per dues bandes o “cames” i un “cop” o “corona”. A l´extrem lliure de les bandes hi ha els caps per a llevar-les des de terra L´art era proveït d´una surada i de plom que mantenien la corona oberta.

Per a calar-lo s’usava una embarcació moguda a força de rems. Un cop acabada  aquesta maniobra, que es feia a prop de la platja, les colles  s’agafaven  a les cames de l’art i llevaven  la xarxa des de la platja a força de braços amb l´ajut dels “estrops”. D´aquesta operació, que era molt dura, s´en deia “tirar l´art”.  A mesura que l´art avançava cap a la platja anava agafant el peix que es trobava al seu camí. L’art el tiraven la gent més humil de les poblacions. Per això la pesca amb arts de platja era considerada com un emblema de la misèria.

Com passa amb els altres sistemes de pesca, les captures eren repartides entre la gent que ha tirat  l´art, reservant, com no,  una part important per l´amo de l´art i els mariners del llagut.

En l´actualitat els arts de platja estant ja en desús des de fa més de setanta anys. Només a tall d´exhibició alguns pobles mariners recorden aquesta tradició. A Lloret de mar s’organitzen diverses  tirades al  llarg de l’any. L´acte, que és molt recomanable, comença amb l´alba i es desenvolupa durant tot el matí fent-se un parell  de calades. El peix capturat es tira de viu en viu a fregir i tothom que ha “tirat l’art” té dret a una degustació de peix fresquissim que li permet recuperar les forces. Així doncs si voleu recordar com es guanyaven la vida alguns dels nostres avantpassats cal que reserveu la data a la vostra agenda i segur que no us penedireu.