La Pilona és avui un dels llocs preferits de les aus marines per descansar

A gairebé mig quilòmetre de la costa, davant la platja de Malgrat, la Pilona ens evoca el passat miner de la població. Avui, ja abandonada l’explotació, la Pilona ha esdevingut tot un símbol.

Telefèric de les mines de Can Palomeres que traslladava el mineral de Ferro fins a l’estació de càrrega de vaixells. (Col•lecció Roisin/IFEC any 1910)

La Pilona era fa un segle escàs, l’estació de càrrega de mineral de ferro procedent de les mines de Can Palomeres. El mineral arribava als vaixells de càrrega per un sistema de vagonetes suspeses en cables metàl•lics sustentats per una sèrie de torres. A la pilona s’hi recolzava la darrera de les torres del sistema de transport. Un cop allí el mineral  era carregat.

Estació de càrrega de la pilona en ple funcionament. (Col•lecció Roisin/IFEC any 1910)

Quan a l’any 1909 l’empresa francesa “Societat de Mines de Ferro de Malgrat” es va fer càrrec de l’explotació minera descoberta a inicis del segle XIX, l’entitat no va escatimar esforços econòmics i va construir el sistema de transport aeri de mineral des de les mines fins al punt d’embarcament. Es tractava d’unes vagonetes que descendien suspeses en cables fent un recorregut de prop d’un quilòmetre i mig.

El pas dels anys ha anat deteriorant la infraestructura que avui es veu enfonsada parcialment.

A l’any 1914, coincidint amb la gran guerra, l’explotació es va abandonar, el vaixell que transportava el darrer carregament (el que feia 21) va ser enfonsat davant d´Amsterdam.