Quan naveguem arran de roca, és molt fàcil d´observar una “franja de vida” que periòdicament  es veu submergida i emergida pel  ritme de les onades, és el mediolitoral.    Aquesta àrea als  grans oceans correspon a la zona intermareal  i pot arribar a tenir desenes de metres, mentre que a la Mediterrània, sense marees,  és d´uns pocs centímetres.

Al mediolitoral s´hi desenvolupen espècies perfectament adaptades al canvi sobtat emersió/immersió. Espècies que viuen fixades o amb una estreta relació amb el fons  (roca en aquest cas) i que  formen part del bentos.

Quan les condicions fisico-químiques de l’aigua són bones, a la part superior del mediolitoral es troba una comunitat que es coneix amb el nom popular de trottoir . El mot té a veure  amb el seu aspecte de cornisa.

El trottoir forma un hàbitat marí molt ric i divers (il.lustració Jordi Corbera)

El trotttoir és una bioconstrucció molt interessant formada sobretot per l’alga vermella calcària Lithophyllum byssoides que crea un entramat de cavitats on s´hi allotja una gran diversitat d’éssers vius. A la part més ben il•luminada hi predominen les algues i aprofitant els diferents hàbitats s’identifiquen  multitud d’espècies de cnidaris, briozous, hidrozous, mol•luscs, crustacis, equinoderms,… La tenassa de trottoir pot arribar a fer un metre  d’amplada, és la modesta aportació  que fa el nostre mar amb els esculls coral•lins.

La tenassa de Lihophyllum forma una veritable cornisa

El trottoir viu millor quan el pendent es fort i quan la roca està exposada directament al batec de les onades. Si les condicions ambientals es deterioren apareixen  diferents espècies d´algues filamentoses  que degraden la qualitat.  El trottoir és una comunitat de creixement molt lent i molt sensible a les pertorbacions del medi, per tot plegat que està  inclòs al llibre vermell dels paisatges marins de la Mediterrània.

La seva presencia es fa servir com a indicador  de la qualitat ambiental del litoral i degut a la seva longevitat, també s’utilitza en estudis paleobatimètrics.