Com mola!!

El bot o peix lluna (Mola mola) és un dels peixos més curiosos que us pugueu trobar. Es tracta d’una espècie cosmopolita d’aigües temperades. A la mediterrània s’acosta a agües superficials a partir de la primavera i durant bona part de l’estiu, l’època en que les aigües tenen una càrrega de nutrients més elevada i en conseqüència augmenta la seva productivitat. La resta de l’any viu en aigües profundes de fins a 600 m.

El nom de peix lluna li ve de la seva forma arrodonida i del seu color clar que sembla el reflex de la lluna en l’aigua.

el bot es un peix molt poc hidrodinàmic. Foto: Marc Adroher

el bot es un peix molt poc hidrodinàmic. Foto: Marc Adroher

La seva morfologia, els seus costums i la seva dieta fan que es tracti d’una espècie singular. El seu cos, en forma de disc, és molt poc hidrodinàmic. La seva pell és aspre al tacte. El bot és un mal nedador i, a més, no té aleta caudal. Sovint es limita a surar a “flor d’aigua” col•locant-se de costat i ajudant-se amb l’aleta dorsal i anal per no submergir-se.

En la seva dieta consumeix grans quantitats de meduses i d’altres exemplars gelatinosos del macroplàncton. En bona mesura, si s’afavorís al bot, és podria regular la presència de meduses a les costes.

Sovint és fàcil observar als bots surant a flor d´aigua. Foto: Artur Antunez

Sovint és fàcil observar als bots surant a flor d´aigua. Foto: Artur Antunez

El peix lluna és una espècie vulnerable que està en regressió. El fet de viure la major part del temps en la superfície de l’aigua fa que el nombre “d’atropellaments” per llanxes i les ferides provocades per les hèlix dels motors siguin freqüents. En alguns casos també queden atrapats de manera accidental en els arts de pesca. Les deixalles de plàstic flotants també són una de les causes de la seva mortalitat.

La seva carn és considerada en alguns punt del llunyà orient com una “delicatessen”. A casa nostra no té valor comercial i està prohibida la seva pesca i comercialització.

Els bots es poden detectar perquè de manera periòdica realitzen salts considerables i perquè sovint mostren la seva aleta aflorant a la superfície de l’aigua. Els salts tenen per a objectiu desparasitar-se de manera activa o bé atreure a aus marines i d’altres espècies per a tal efecte.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Els albiraments de peix lluna en caiac són espectaculars. Foto: Artur Antunez

Una de les formes més espectaculars i respectuoses de conèixer i apropar-se a aquesta espècie és en caiac de mar. Fins hi tot hi ha empreses que programen activitats en aquest sentit.

15 pensaments sobre “Com mola!!

  1. Manel., molt interessant aquests comentaris del peix lluna; Navegant amb patí en aigües de Canet, cada estiu en veig alguns. De fet la travessa de Canet a Cala Canyelles en vaig veure 3 i 2 peixos voladors ( crec que es diuen Verat Volador).

      • Jo n’he vist un barat (o ‘varat’?) volador aqui, al Cap de Creus fará 15 dies…va estar una emoció molt gran. La meva parella, que fa molts anys que navega per aquestes aigües, feia molts anys que no en veia cap! Em va fer molta gràcia…el varat va sortir disparat de l’aigüa i va fer un recorregut de un parell de metres volant, per tornar a endinsar-se…em va deixar una sensació de….’per aqui ha passat déu i m’ha fet un regal’…aixi són les coses al Port de la Selva…només passen una vegada, segons diuen.

  2. jo en vaig veure varis d’aquests peixos simpàtics, aqui, al Cap de Creus! dic ‘simpàtics’ perquè sembla que et saludessin…aixequen una ala i es queden tant tranquils surant a la superfície…fent el millor estil ‘panxa amunt’ :))

  3. este peix sempre m´ha agradat, desde el dia que el vaig vore al aquari de bcn quan mai pensava que un dia navegaria amb kayak

    hem tingut dos trobades a la mar.

    una prop de Torredembarra on un guant ens saludava al aigua !!!, amb arrimar-nos amb el k2 (la meua dona remava al reves per por al peix) es va enfonsar….en un “visto y no visto”

    La segona , a Oropesa, va ser molt intensa durant uns minuts. Ni el vaig tocar per respecte….ell va estar jugant amb el casc del meu kayak

    aci les fotos http://www.diariodekayak.es/reflexion/r.html

  4. Retroenllaç: Haurem de menjar meduses? | HISTÒRIESDEMAR

  5. Retroenllaç: I ara, el peix globus! | HISTÒRIESDEMAR

  6. Retroenllaç: Bonitoleres al Cap de Creus | HISTÒRIESDEMAR

  7. Retroenllaç: Bot a Cap Norfeu | GREGAL

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s