A la costa que hi ha entre Palamós i Calella de Palafrugell, just abans de creuar el Cap Roig, hi ha el racó que forma cala Massoni. Allí s’hi troba el que popularment es coneix com “la banyera de la russa”. Aquest és el nom amb que la gent de la contrada coneix aquest indret i que, poc a poc, ha anat substituint al nom de tota la vida.
Però, d’on surt aquest topònim?
Corria l’any 1927 quan els Woevodsky es van instal·lar en una Costa Brava que encara no coneixia el turisme. La parella es van enamorar d’un terreny a Cap Roig, molt a prop de Calella de Palafrugell. El matrimoni estava formada per Nicholas Woevodsky, un coronel tsarista que va fugir de Rússia abans de la revolució i per la seva muller Dorothy Webster, una aristòcrata anglesa afeccionada a la decoració i a les antiguitats. Tots dos, casats en segones núpcies, fugien de Londres després de sonades separacions.
La parella es va fer construir un castell en aquest paratge feréstec, prop del mar i ple de penya-segats. Nicholas i Dorothy van convertir Cap Roig en l’obra de la seva vida. De fet el projecte, a més de l’habitatge, contava amb la urbanització d’una extensa àrea que formava un esplèndid jardí botànic. Els Woevodsky no va arribar mai a viure en el castell, les obres d’aquest es van allargar durant més de trenta anys degut al seu elevat cost, a les dificultats econòmiques i a la guerra civil espanyola. A l’any 1975, quan Nicholas ja feia un any que havia mort, es van enllestir el projecte gràcies al contracte de cessió que es va signar a favor d’una entitat financera, aquest es va concretar al 1980 amb la mort de Dorothy.
Els Woevodsky solien rebre amistats de renom a la seva finca i en bona mesura van ser uns bons ambaixadors de la Costa Brava malgrat que no van fer masses relacions amb la burgesia catalana de l’època.
La predilecció de Dorothy per a banyar-se en les aigües netes de cala Massoni va fer que es construís un accés des de la finca fins a la cala i a més es va edificar un embarcador a l’estil de les tradicionals barraques de pescadors de la zona. Aquest indret va ser batejat per la població local com a “la banyera de la russa”. Allà els capricis de la natura formen una veritable piscina natural amb un túnel on Dorothy hi prenia els seus banys.
La llegenda conta que les anades de Dorothy cap a la cala eren seguides amb molta atenció pels pescadors i els curiosos de la zona, i es que segons sembla, Dorothy, una dama d’una bellesa extraordinària, es banyava conilla. Això però, és clar, és només una llegenda.
El que es una llastima, es que l’entitat financera, vulnerant la llei de costes, tanqui el camí de ronda i tingui vetat l’accés a peu, impedint així la visita des de terra i deixant que un espai com aquest es degradi poc a poc i sembli una selva amb els camins pràcticament esborrats per manca de manteniment i la voluntat clara de impedir-hi l’accés.
Si, totalment d´acord i a més la caixa, l´actual propietari dels jardins, només es preocupa de retabilitzar-ho fent concerts elitistes els estius.
Desde l’aparcament dels jardins, a la dreta de la façana principal de l’edifici d’accés als jardins, te inici un camí obert al públic que accedeix directament a l’embarcador. Es cert que la darrera nevada va malmanar-lo, no obstant es pot accedir a peu en unes condicions de seguretat acceptables.
“La Caixa” tornarà a mans dels seus propietaris, els impositors. Serà el primer banc en ser nacionalitzat en el futur estat català. He dit !!!!!!!
Quim
;))
Retroenllaç: Camins de ronda (I) : Calella de Palafrugell – Palamós | HISTÒRIESDEMAR
Retroenllaç: Camins de ronda (I) : Calella de Palafrugell – Palamós | HISTÒRIESDEMAR | Des del Meu Racó de Món
Retroenllaç: A Sangre Fria | HISTÒRIESDEMAR
Retroenllaç: REPORTAJE | IloveCostaBrava
Retroenllaç: L’Empordanet marítim | HISTÒRIESDEMAR
Retroenllaç: Una piragua en la Costa Brava | HISTÒRIESDEMAR
Retroenllaç: Presentació HDM al MMB | HISTÒRIESDEMAR