L’ofici del mar te algunes singularitats que el fan únic, una d’elles és el sistema de repartiment entre els mariners de l’embarcació. I és que els pescadors, quan surten a feinejar, ”van a la part”.
“Fer la part” vol dir distribuir els guanys de la pesca entre els diferents components de la barca: l´armador, el patró, el maquinista, els mariners i la pròpia embarcació. Aquesta distribució es proporcional a l’estatus establert dins la barca, així l’armador té uns guanys superiors al patró i aquest guanya més que el maquinista que finalment té una retribució superior als mariners que són l´última baula. Aquests guanys tant són monetaris com en espècie.
Cada dia a més de fer la part dels diners guanyats es fa la de la captura, normalment allò que te menys sortida en el mercat. A aquesta part se l´anomena, morralla que etimològicament defineix un conjunt de coses de poc valor.

Allò que tenia menys sortida a la llotja formava part de la morralla. Avui, sota aquest nom ens referim a una barreja de peix “de poc valor”
Les parts és un sistema més o menys acceptat per tothom, els mariners ho consideraven just ja que en funció dels guanys de la barca se´n derivaven els seus. La part és l’uniat de mesura dels guanys dels pescadors. Aquests també fan servir el quartó (o cortó com ho anomenen ells) que equival a un quart de part i seguint la mateixa norma, mitja part equival a dos quartons (o cortons).
Al “Diccionario Historico de los Artes de Pesca Nacional “ d´Antonio Sañez Reguart (1795) ja trobem referències a aquest tipus de repartiment:
“En la pesquera del Sardinal cada barco procede á desempeñar la que puede, y consiguientemente la sardina que llega á coger se reparte entre la misma embarcación, redes, y pescadores: esto es, del producto líquido que queda, despues de rabaxados gastos, se aplica la mitad á las redes y buque, y la otra restante se divide á partes iguales entre patron y marineros”
No faltan parages en que el modo de partir la pesca es diverso, pues su aplicacion se reduce á dar una parte á cada pieza de red contando juntamente con el barco; que es decir la embarcacion y tantas piezas de red, tantas partes. Cada pescador percibe otra parte: de suerte, que si las piezas de red son quatro, y los hombres cinco, se hacen nueve partes de toda la sardina.
Ademas en Tarragona hay otro modo distinto; porque asignan quatro partes al patron: las tres por la barcada, y la otra por el trabajo correspondiente á su persona: y una á cada marinero.”
El sistema de les parts no varia mai en relació al volum de les captures, això fa que en època de vaques magres, els guanys puguin ser irrisoris, però quan hi ha una bona captura, en un sol dia, es poden compensar les penúries passades durant llargues temporades.
Si bé no hi ha una regla fixa a l’hora de fer les parts sembla bastant acceptat la següent norma: una part per a la barca, dues parts per a l’armador, una part i i dos cortons per al patró i una part per cada mariner. Així una barca que portés patró i tres mariners, s’havien de fer set parts i dos cortons; les tres parts dels mariners, la part i els dos cortons del patró, les dues parts de l’armador i la part de la pròpia embarcació. De totes formes, segons fonts consultades, era molt freqüent que la part de l’armador representés un percentatge molt superior a les altres parts ja que les despeses derivades del manteniment de la barca i els desperfectes de l’ormeig corrien sempre a càrrec d’aquesta part.
Avui per fer les parts, es treuen en primer lloc les despeses de la barca i de l’ormeig, a continuació l’armador es queda amb la meitat dels guanys i l’altre meitat es la que es reparteix entre la resta de la tripulació: cada mariner rep una part, el patró rep a més a més de la seva part, dos cortons i l’armador li dona una altre part de la meitat que s´ha reservat, es a dir que el patró guanya al final dues parts i dos cortons i per acabar, el motorista té una part i un cortó.
Cony, si en sap de coses aquest nano. Quines coses més interessants que trobes. I diferents de tot el que trobem per internet!
M´ha agradat molt això de nano 😉 i m´alegro de que les meves entrades t´agradin.Amb la propera segur que disfrutaràs, va de coques.
Retroenllaç: La teranyina | HISTÒRIESDEMAR
Retroenllaç: Ranxo de barca | HISTÒRIESDEMAR
Retroenllaç: Peix de morralla | HISTÒRIESDEMAR