L´acabament del setembre coincideix amb la finalització de la temporada de platges, això vol dir que totes les infraestructures i serveis que han estat funcionant durant l´estiu es comencen a desmantellar. Arriba, per alguns, un altre cop, la veritable temporada de platges. I és que entre l´octubre i el maig els indrets on fins fa uns dies eren atapeïts de gent es converteixen en paratges paradisíacs solitaris.

Les carreteres que van cap a la costa tornen a estar buides, el personal ara col•lapsa les vies que van cap als bolets i més endavant les que porten cap a la neu, i és que som una espècie gregària de costums estacionals inalterables. Els aparcaments ara estan buits i les zones blaves han desaparegut com per art de màgia. L´accés a la platges, en definitiva, és molt més senzill.

Amb l´acabament de la temporada de bany acaben els amuntegaments de gent a les platges. La Mar Menuda de Tossa

La majoria de banyistes s´esfumen amb els primers freds i la roba de bany es substituïda per la d´abric. Les guinguetes de platja estan apunt de finalitzar la concessió anual i comencen a recollir tot allò que els ha servir per a “fer l´agost”. Les tovalloles, els para-sols i les hamaques deixen l´espai que havien ocupat fins llavors a les gavines i als xatracs que, tornen a ser els senyors de la sorra.

Els serveis de salvament també han acabat el contracte i les banderes de perill desapareixen com per art de màgia. Ara només el seny serveix per prendre decisions i es pot gaudir de les onades sense haver de donar explicacions a ningú. De cara a l´any vinent, en lloc d´ incrementar les mesures de control, les sancions i les prohibicions, caldria fer un estudi sobre els negats a les platges que inclogui l´edat i l´estat físic dels mateixos.

La imatge de Calella de Palfrugell sense barques fondejades només és possible fora de temporada

Les irreverents boies de senyalització comencen a ser desmantellades i els canals de navegació desapareixen. Les boies de fondeig sembla que s´hagin evaporat. Ara el paisatge de molts pobles costaners torna a ser el de sempre, sense la munió de barques que el deterioren.

Les barques tornen al seu hàbitat natural durant la major part de mesos de l´any, l´hivernament en nefastes naus industrials que embruten el paisatge periurbà a les platges i són amuntegades en immenses estanteries a l´espera d´una nova temporada. La majoria dels seus usuaris les faran servir una altre cop una mitjana d´un parell de setmanes a l´any, això sí, si no fa vent. Ens hauríem de fer mirar les repercussions que produeix aquest aparent interès en la nàutica de molts usuaris.

Les platges sense gent només existeixen entre l´octubre i el maig. Cala Taballera del Cap de Creus

Amb la desaparició de les barques acaba el veritable perill pels altres usuaris de la costa. A partir d´ara, els caiaquistes i els submarinistes podran sortir amb la tranquil•litat que dóna el fet de saber que els “dominguerus” ja no naveguen. Les “golondrines” i els llanxes que arrosseguen diverses andròmines de plàstic carregades de gent també deixen d´operar.

En resum, un cop acabada la temporada oficial de platges en comença una altre on alguns que surten tot l´any poden gaudir d´aquests espais de manera tranquil•la i lliure. I és que, malgrat el que pugui semblar, la platja és nostra!, nosaltres en gaudirem i nosaltres ens ocuparem de cuidar-la.