Hi ha moments on la ràbia no et deixa escriure i on el seny et convida a no rendir-te. Vaig viure de molt jove el que semblava el final del franquisme però, pel que ara veig, la veritable transició està succeint ara. La pèrdua de llibertats que s´està produint a Catalunya bé es mereix una històriademar.
El cop d´estat que ha perpetrat el govern de PP sobre les llibertats i l´autogovern de Catalunya ens ha fet retrocedir a una passat que creiem ja oblidat. Ara, som espectadors d´una falsificació de la realitat que mai haguéssim cregut que succeiria ni a casa nostra, ni en els nostres medis, ni en aquests temps. Un cop més la realitat supera la ficció.
El cert és que els cossos i forces de seguretat de l´estat espanyol quan veien a Catalunya era per a reforçar la policia catalana i col•laborar en la seguretat ciutadana. Quan això succeïa, per allotjar-se, utilitzaven hotels de platja fora de temporada. Calella, per exemple, era una d´aquelles poblacions que ocupaven literalment i on campàvem amb total impunitat. Us ho puc certificar en pròpia pell.
Ara, els responsables de la Policia Nacional l i de la Guardia Civil no han tingut “pebrots” de continuar amb aquest pràctica i, sabedors que serien rebutjats per la ciutadania, se les han empescat per a avarar tres creuers on allotjar les forces repressives.
Aquests tres vaixells en qüestió són el Rhapsody i el Moby Dada amarrats al port de Barcelona i el GNV Azzurra al port de Tarragona. Entre tots tres vaixells la capacitat total és de més de quatre mil places. Amb aquesta decisió el ministerio de interior està incomplint la llei ja que no està permès que els creuers facin alhora d´hotel.
Afortunadament els estibadors, hereus d´aquells bastaixos que van aixecar Santa Maria de Mar, han acordat no donar servei a aquests vaixells de la vergonya i, a més, no deixar-los dormir.
El més esperpèntic d´aquesta situació és que un d´aquest vaixells, el Moby Dada, decorant amb els personatges de Looney Tunes, sembla més un “chiqui parc” que no pas un vaixell repressiu. Segurament un més dels errors estratègics que el govern colpista espanyol està cometent aquests dies. En aquest vaixell els seus sinistres inquilins podran, entre escorcoll i escorcoll, anar al parc infantil, jugar amb inflables o submergir-se en la piscina de boles.
El més sorprenent de tot plegat és que aquesta estada en creuer de les forces d´ocupació espanyoles costa al voltant dels 300.000 €/dia. Tot plegat molt més del pressupost per a organitzar el referèndum. Al final, els representants legals de Catalunya seran segurament acusats de malversació de fons públics, una acusació que els pot portar penes de presó mentre que els representants espanyols sortiran amb total impunitat de tot plegat.
Com va escriure el G. Rufián: Eso es to.. eso es to… eso es todo Espanya. Adeu
😉
me molava vindre al teu blog per coneiximent. No m´agrada vindre a llegir demagógia. Quans diners publics ha costat el proces ?? de segur que mes que els 300.000 eur diaris que nomenes.
Si que han tingut pebrots els policies de estar en hotels. Sols tens que vore hui, l´acosament “”pacific”” de independentistes catalans estan sofrin. Pot ser la fórmula del ferry fora una mesura per no pujar la tensió
En esta historia no hi han bons ni dolents i TOTS estem perdent.
Si te fiques en la estetica del vaixell, Gila va tindre mes gracia https://youtu.be/YNA5egFdrSI
Espero que et continui molat el blog.
Si vols llegir demagògia t´adreço a tota al falsificació de la realitat que s´està fent des de la majoria de medis de l´estat.
N´havia sentit a parlar però mai hagués cregut que amb els meus propis ulls pogués observar una cosa semblant i més en aquests temps. Mai he estat radical però em fa molta impotència escoltar i llegir les noticies tergiversades i manipulades que arriben arreu de l´estat. T´adreço a que llegeixis premsa internacional i ho veuràs.
I mentre, tothom ha oblidat la corrupció del PP, l´incendi a la ciutat de la justícia de València o les diverses defuncions relacionades amb la Gurtel.
En una cosa estic d´acord amb tu. En aquesta història tots estem perdent.
M´agradaria que poguessis continuar llegint i que tal volta, alguna vegada ens poguéssim trobar palejant pel nostre mar.
Una abraçada
Manel