Mila bederatzieun ta lenengo urtian… ( A l’any mil nou-cents u…)

Així comença la lletra d’una cançó tradicional basca popularitzada fa uns anys pel cantautor Benito Lertxundi que narra com, ara fa una mica més d´un segle, el 14 de maig de 1901,  es va capturar la darrera balena a les costes del Cantàbric. Es tractava d’un exemplar de balena basca (Eubalaena glacialis)

Els fets va tenir lloc a Orio i l’epopeia es descrita  magistralment  en els versos de balena. Allí es narra la lluita de les 5 traineres a rem amb la balena. Al llarg del text, a més de la pròpia cacera,  també es fa una descripció de les mesures, del pes i fins hi tot el preu a que va ser venut el seu greix.

La captura del darrer exemplar de balena basca al 1901 es va considerar un tot un aconteixement.

La pesca de balenes era una pràctica estesa al llarg de tota la costa cantàbrica. De tots, els mariners d´Orio,  eren considerats els més valents.  La cacera de balenes a rem s´ha d´entendre com a una activitat tradicional d´aquells temps, malgrat que avui pugui considerar-se intolerable. Evidentment, aquesta pràctica també ha contribuït a l´estat actual pel que fa a la població de cetacis de l´Atlàntic nord, però el seu impacte no té res a veure amb el de les flotes baleneres, que  avui, sota el pretext de finalitats científiques, encara s’hi dediquen.

Amb el fred, la gran majoria d´espècies de  balena baixen de latitud a la recerca d´aigües més càlides on poder parir, en aquest moment es quan  els cetacis s’apropen més a les aigües calmes de la costa, i els  pesadors aprofiten per capturar-les.  Amb la calor les balenes fan la ruta de tornada cap al nord on les aigües són molt més productives i riques.

Orio és una petita vila marinera d’uns cinc mil habitant a la llera de la ria d´Oria

Avui els herois d´Orio també ho són de mar,  vesteixen de groc i com feien els seus avantpassats baleners, també naveguen amb traineres.  A Orio el rem és l’esport oficial, tot el poble viu abocat al mar, al rem i al seu club. No es gens exagerat dir que a Orio, el rem és molt més que un esport. La tradició  dels seus avantpassats és potser el que fa que les tripulacions d´Orio estiguin sempre a dalt.

El groc és el color que tenyeix els mallots i l’embarcació d´Orio. Ara quan entrenen no ho fan per atrapar més ràpid a la balena, sinó per guanyar en les regates de la lliga de traineres.

Si alguna vegada teniu ocasió d’arribar-vos fins a Orio, de ben segur que coincidireu amb els entrenaments dels seus bots, no es gens estrany trobar grups gent a l’aguait de tots els moviments dels vogadors comentant les incidències de la jornada i de la temporada i rememorant vells temps quan ells també vogaven. I és que a Orio tothom ha remat. Tampoc és gens estrany que algun dels contertulians sigui el mateix Benito Lertxundi.