Explosió de vida

La Mediterrània és  un mar molt poc productiu. Els ecòlegs equiparen els seus nivells de productivitat amb els d’una àrea semi-desèrtica. Això es deu a que presenta una circulació de masses líquides en forma d´estuari negatiu. Així, perd contínuament,a través de Gibraltar, aigües riques en elements nutritius que són reposades per aigua atlàntica en superfície molt més pobre pel que fa a nutrients. Aquest fet va empobrint irremediablement el nostre mar. La transparència i blavor incomparable és un signe inequívoc de la seva pobresa en nutrients i en producció.

gibraltar

La circulació en estuari negatiu, típica de la Mediterrània, fa que les aigües, irremediablement, perdin nutrients minerals.

Malgrat aquest fet, com cada any, després del fred de l´hivern, es produeix el bloom de vida que coincideix amb els inicis de la primavera. Els productors, base de la cadena alimentària hi troben les condicions optimes per a créixer.

previmer

Mesura del nivell de producció primària del passat 12 d´abril. Noteu que en aquesta imatge els nivells de clorofil.la són molt elevats degut especialment als afloraments que es produeixen a finals d´hivern.

Al medi marí la llum, essencial per al desenvolupament dels vegetals, només il•lumina bé la franja més superficial d’aigua (zona eufòtica), mentre que els nutrients minerals, també indispensables per a realitzar la fotosíntesis es concentren en zones fondes, on la manca de llum fa inviable la vida vegetal. Cal doncs, què els nutrients del fons de la columna d’aigua pugin fins a les aigües superficials ben il•luminades per a mantenir amb èxit la producció primària.

aflora1

Els vents freds de component nord refreden les aigües superficials i provoquen afloraments de nutrients del fons marí

Els afloraments d’aquestes sals nutritives del fons fins a la superfície es produeixen a finals d’hivern. Les aigües superficials, més fredes i en conseqüència més denses “cauen” cap el fons de la columna d’aigua mentre que les fondes, més calentes i menys denses “pugen” carregades de nutrients minerals. Aquest corrent en sentit vertical és el responsable, en bona mesura, de la fertilització de la Mediterrània.

Els afloraments deguts al gradient tèrmic són un procés cabdal en relació a la fertilització en diverses àrees de la mediterrània entre elles, el Golf de Lleó. Aquí els vents predominants de component nord (mistral i tramuntana) són els responsables de refredar les masses d’aigua superficials. Les variacions en la intensitat d’aquest procés es relacionen amb les fluctuacions de la productivitat, Així els anys més freds, en els quals hi ha més barreja vertical, són els més productius i seguint aquesta norma, darrera d’un hivern fred, hi sol haver una temporada amb bones captures pesqueres.

tramuntana

Principals característiques de la circulació general de la conca occidental de la Mediterrània. En traç continuu la corrent del nord i en discontinu la corrent balear. També hi ha representats els vents predominants( mistral i tramuntana).

Els nutrients un cop en superfície són distribuïts al llarg de tota la costa pel corrent del Nord. El principal signe d’aquest fenomen és l’explosió primaveral de plàncton que es produeix cada any a la nostra costa: primer els productors, plàncton vegetal o fitoplàncton i a continuació els consumidors del zooplàncton i els elements de les primeres baules de la cadena alimentària com ara la sardina i el seitó. Un altre senyal d’aquest augment de productivitat en les aigües superficials es l’aparició d’organismes gelatinosos. en aquest grup s’inclouen salpes, ctenòfors i meduses entre d’altres.

cadena

Esquema d´una cadena tròfica marina. Noteu que la zona eufètica està ben il.luminada i que els nutrients estan al fons marí.

28 pensaments sobre “Explosió de vida

  1. 1. Menys mal que algú sap explicar-me el llepó! em preguntava si les profunditats marines eren gelatinoses i amb peixos lluna i uns i altres apareixien ran de costa després d’episodis de mar de fons… i resulta que no és que visquin a un lloc i apareguin a la costa, sinó que apareixen allà mateix. Vaya, vaya.

    2. Molt ben explicades els successius episodis de la cadena. Llàstima que tot queda truncat a la sardina i seitó. Abans que apareguin els següents més grossos, els professionals trunquen la cadena extraient grandíssimes quantitats de seitó, anxova, sardina, alatxa… potser són quantitats legals, però el volum extret fa mal al mar i trunca la cadena tròfica. Una llàstima i un excés al meu entendre.

    • Gràcies Martí.
      El llepó serà un dels protagonistes d´una futura històriademar. Per cert si algún dia vols sortir a palejar jo estic a Arenys i tinc caiac per a tú. Només has d´agafar el tren i prou. des d´allí podem anar a Arenys mateix o pugem fins a Blanes, Tossa,… El que tú vulguis. Així m´introdueixo en això de la pesca des del caiac que no se´m dona bé.

  2. Aquesta tarda estava mirant els mapes de previmer.org, intentava compendre les diferencies de temperatura i salinitat en funció de la profunditat, i em faltaven dades i coneixements, ha sigut un plaer tancar la informació amb la coneixença d’un expert, ara em queda tornar-ho a mirar amb els matissos hivern estiu.
    Moltes gràcies !

    Artur

  3. Retroenllaç: El sonso: així, si! | HISTÒRIESDEMAR

  4. Retroenllaç: Eixams de Meduses | HISTÒRIESDEMAR

  5. Retroenllaç: Bonitoleres al Cap de Creus | HISTÒRIESDEMAR

  6. Retroenllaç: La revolució dels gelatinosos | HISTÒRIESDEMAR

  7. Retroenllaç: La mediterrània és un desert | HISTÒRIESDEMAR

  8. Retroenllaç: El misteri dels petits pelàgics | HISTÒRIESDEMAR

  9. Retroenllaç: Temps de peix blau | HISTÒRIESDEMAR

  10. Retroenllaç: Plàncton: vida invisible | HISTÒRIESDEMAR

  11. Retroenllaç: Marea Roja | HISTÒRIESDEMAR

  12. Retroenllaç: Mar de glaç | HISTÒRIESDEMAR

  13. Retroenllaç: I ara, les barquetes! | HISTÒRIESDEMAR

  14. Retroenllaç: Oceanografia domèstica (I): salinitat | HISTÒRIESDEMAR

  15. Retroenllaç: Fragates portugueses a la vista! | HISTÒRIESDEMAR

  16. Retroenllaç: Mar de glaç | HISTÒRIESDEMAR | Des del Meu Racó de Món

  17. Retroenllaç: Treure l’aigua clara | HISTÒRIESDEMAR

  18. Retroenllaç: Oceanografia domèstica (2): la temperatura | HISTÒRIESDEMAR

  19. Retroenllaç: Temps de sonso | HISTÒRIESDEMAR

  20. Retroenllaç: Temps de sonso | Celler-Adocse

  21. Retroenllaç: Tal dia farà un any | HISTÒRIESDEMAR

  22. Retroenllaç: De sardina a sardineta | HISTÒRIESDEMAR

  23. Retroenllaç: Estuari positiu/negatiu | HISTÒRIESDEMAR

  24. Retroenllaç: Els dies de tramuntana | HISTÒRIESDEMAR

  25. Retroenllaç: Plàncton (I): Microalgues | HISTÒRIESDEMAR

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s