Espècies indicadores de la qualitat ambiental

La bandera blava és una qualificació humanitzada i del tot subjectiva que moltes vegades fuig de la realitat natural. Per això, per a mesurar la qualitat ambiental del litoral cal cercar especies indicadores, és a dir, aquells éssers vius que toleren unes determinades condicions i que desapareixen quan aquestes empitjoren.

En rius i rieres és molt comú utilitzar els macroinvertebrats per a determinar la qualitat biològica de l’aigua. A nivell marí, i sobre substrat rocós, per establir els índex de qualitat del litoral podem recórrer a les algues de la zona de rompent., espècies immòbils que viuen fixades al substrat i que apareixen o desapareixen en funció de la qualitat de l’aigua. Aquestes espècies formen unes franges de vida sotmeses a l’onatge i on la capçada queda emergida pel ritme de les onades.

Per elaborar un índexs de qualitat del litoral utilitzant les algues bioindicadores es poden establir tres categories: àrees sense cap mena d’alteració, àrees moderadament alterades i àrees alterades.

Àrees sense cap mena d’alteració.

El pèl sauper (Cystoserira mediterrania)és una espècie que  indica una bona qualitat ambiental

El pèl sauper (Cystoserira mediterrania) és una espècie que indica una bona qualitat ambiental

Dominades per diverses espècies d´algues brunes del gènere Cystoseira com el pèl sauper (Cystoseira mediterrania) i Cystoseira compressa. Aquestes espècies són molt sensibles a la contaminació. Al nostre litoral, la seva absència és senyal d’alteració. Aquesta comunitat es troba especialment en les àrees més exposades a l’onatge. En els racons més calms i amb la mateixa qualitat ambiental aquesta espècie pot desaparèixer per la pressió dels herbívors; salpes i garotes especialment. Aquest hàbitat té una recuperació molt lenta un cop ha desaparegut.

Àrees moderadament alterades.

Corallina elongata indica una qualitat moderada

Corallina elongata indica una qualitat moderada

En aquest cas les espècies dominants pertanyen al grup de les algues vermelles del gènere Corallina com ara Corallina elongata. De vegades hi trobem també el musclo (Mytilus galloprovinciallis). Aquest ambient és el resultat de la degradació dels boscos de Cystoseira i es veu afavorit per a les activitats humanes i per l’alteració físico-química del medi.

Àrees alterades.

Les ulvals com l´enciam de mar són indici de una

Les ulvals com l´enciam de mar indiquen que la qualitat ambiental es molt baixa

Les espècies predominats són diverses espècies d’algues verdes d’aspecte filamentós. com ara Enteromorpha compressa i algunes ulvals com l’enciam de mar (Ulva rigida). Si les condicions continuen empitjorant apareixen algues filamentoses com Bangia atropurpurea i diverses espècies de cianòfits.
Al llarg de tots als afloraments rocosos de la costa del Maresme, Cystoseira i Corallina han desaparegut completament. Les especies indicadores que s’hi troben assenyalen ambients alterats per l’activitat humana. Les platges, però, continuen tenint banderes blaves

8 pensaments sobre “Espècies indicadores de la qualitat ambiental

  1. Hola Manel. Quin mail tens? no l’he aconseguti veure per aquí el teu bloc. T’havia enviat un mail privat responen-te, però ha resultat que ho he enviat a un altre Manel… mi goso en un poso!

  2. Per cert, aquest pèl sauper sempre em feia una mica de “cosa” trepitjar-lo, perquè certament té un aspecte de cosa saludable i delicada, però té un però aquest pèl sauper…. i és que captura els esquers artificials i el trenat com cap altra planta marina (pagellides i musclos a banda, que es tanquen quan noten el fil dins) i ara, què? què farem quan se’ns enredi l’artificial enmig d’aquest pèl sauper gondolejat pel vaivé de les ones???? ens estarem hores i hores palplantats allà davant com estaquirots, valorant si 12eur d’artificial valen la defunció del pèl sauper que càpiga sota la sola de la sabata. Quan val 1m2 de pèl sauper? més o menys que 12eur?? aix, aix, prou que ens costa sortir a mar, prou que costa endevinar on és i què vol el peix i ara, només ens falta sumar-hi més interrogants! Que trista és la vida del pescador de canya, que més hi perd, que no hi guanya!!

  3. Retroenllaç: Gran Reserva | HISTÒRIESDEMAR

  4. Retroenllaç: Gran Reserva | HISTÒRIESDEMAR | Des del Meu Racó de Món

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s