La tortuga babaua (Caretta caretta) és una de les espècies més desconegudes i més amenaçades de les que es poden trobar a la Mediterrània. Aquest rèptil fa llargues migracions i retorna, per fer la niuada a les platges on va néixer, al cap d´uns 20 o 25 anys. Les principals àrees de nidificació d’aquesta tortuga es troben a les costes americanes, al Japó i a Austràlia. A la Mediterrània nidifica a la conca oriental, en especial a Grècia, Xipre i Turquia. De manera molt més esporàdica ho fa a la nostra conca, sobretot a les Balears. La reproducció és produeix entre maig i setembre i la posta que, la fa enterrant els ous a la sorra de les platges, és nocturna. Cada femella pot pondre fins a 180 ous. L´incubació dura uns dos mesos i varia un xic segons la temperatura ambient. És un animal de sang freda que busca els corrents càlids i que necessita una temperatura de més de 15 graus per sortir a nedar.
El moment de la posta i l’eclosió dels ous és quan es produeix una mortalitat més elevada. La degradació i la sobreocupació de les platges, els seus hàbitats per al descans i la nidificació, ha fet minvar molts els efectius d´aquesta espècie. Els animals adults també són víctimes de les línies d’hams de la flota palangrera o són emmalades en arts de deriva. Molts exemplars arriben a la costa amb clars signes d’hipotèrmia. La destrucció dels seus nius i les col•lisions amb les embarcacions són altres factors de mortalitat, com també ho és la contaminació, la impregnació amb restes d´hidrocarburs i el comerç il•legal. Tots aquests factors fan que aquest animal corri un greu perill d’extinció.
A Catalunya, fins fa poc, una de les poques dades de cria que hi havia era d’una posta al Delta de l’Ebre a l’any 1992. En aquesta zona les tortugues troben una temperatura optima de l’aigua, una zona molt rica en nutrients, i unes platges relativament poc freqüentades per niuar. A l’any 2006, es va localitzar una posta de 82 ous a la platja de Premià de Mar, possiblement en aquest cas hi hagi jugat un paper força important les instal•lacions del CRAM que en aquell temps eren en aquest municipi.
Aquest darrer estiu, de manera sorprenent, hi ha hagut tres intents de nidificació a la costa central catalana, cosa que només havia passat quatre vegades en els darrers 200 anys. A la platja de Calella primer i al delta de la Tordera, entre Malgrat i Blanes, en segon lloc, es van observar exemplars que sortien de l’aigua per a fer el niu. En el primer cas, els mateixos usuaris de la platja van retornar-la a mar pensant que era un animal ferit o desorientat i en el cas del delta de la Tordera, no ha pogut trobar el niu.

Tècnics del Servei de Biodiversitat i Protecció dels Animals a la platja de l´Arrabassada. Foto: Ricard Gutiérrez
El passat 25 d’agost va nidificar a la platja de l´Arrabassada de Tarragona una tortuga que va pondre 89 ous. En aquest cas la gent que ho van veure, va avisar de seguida i es va poder localitzar el niu. Per evitar que es malmetés la incubació, es va decidir traslladar els ous fins a una platja del delta de l’Ebre i s’espera que l’eclosió es produeixi entre octubre i novembre.
Al país valencià ha succeït un fet semblant, el 30 de juny va ser localitzat un niu a la platja de Sant Joan a Alacant, una de les més concorreguts de la zona. El niu va ser traslladat al parc natural de l’Albufera i on van néixer fa uns quants dies 66 cries.
Els fets d’aquest estiu demostren que la presència d’aquests animals i les seves postes a les platges catalanes podrien ser més regulars del que es podien imaginar els científics fins aquest moment, malgrat que les condicions que troben en les platges no són les més òptimes per a la niuada.

La niuada de la platja de l´Arrabassada ha estat l´última a les costes catalanes. Foto: Ricard Gutiérrez
Ara, cal no ser babaus i hauríem d’establir mesures encaminades en afavorir la conservació de l´espècie. Si som capaços de tancar platges en plena temporada per la presència de rajades i d’altres animals marins, també ho hauríem de ser per protegir futures postes. En aquest sentit, la sensibilització i informació als col•lectius que tenen més possibilitats de veure les niuades, com de pescadors de canya o bé als operaris de les màquines de neteja de sorra seria cabdal per a la comunicació de futures postes. Són mesures senzilles i fàcils d’executar.
La incògnita d’aquests casos és que aquestes tortugues en edat reproductora realitzen entre 4 i 7 postes durant la temporada, per tant surten diverses vegades, en condicions normals sempre a la mateixa platja. M’ha semblat llegir que, vistes les fotos de les tres tortugues que s’han aconseguit, es verifica que es tractaria d’individus diferents a les tres platges. Per tant, la pregunta és: si només s’ha trobat un dels nius, on van quedar la resta de nius i postes de tota la temporada que varen fer aquestes tres femelles? Segons els càlculs, aquests tres individus haurien fet entre 12 i 21 postes en total, dividides entre 4 i 7 postes per zona. Una persona desconeixedora d’aquest fet pot trobar marques de tortuga a la sorra i no adonar-se de que pertanyen a sortides per niuar de tortugues. Si no les has vist mai, pots no fixar-te. Fins i tot les persones que netegen la platja podrien rebre un mini curs d’identificació perquè són els primers que veuen al matí els rastres que s’han produït durant la nit.
Segurament algunes de les postes anteriors ja hagin sortit, potser alguna s’hagi malbaratat per les màquines de neteja, i potser d’algunes arribaran a trobar-se restes d’ous, si algú amb prou atenció les troba i les identifica com a restes de posta de tortuga (cosa gens fàcil).
En fi, tot un misteri apassionant que ens ha de portar a ser més cauts i prendre’ns més seriosament la presència d’aquest rèptil nidificant a les nostres platges, sobretot de cares a l’estiu que ve.
moltes gràcies per l´aportació. Entre tots fem créixer el bloc
m