
A Mataró hi ha un búnquer als límits del terme amb Llavaneres just davant del Castell de Mata. El seu estat de conservació és deplorable
Els vestigis més importants de la gerra civil que es poden observar al Maresme són els fortins o búnquers que hi ha al llarg de tota la façana litoral. Actualment es compten més de 40 fortificacions militars d´aquest tipus amb un estat d’abandonament considerable. Els búnquers formen part de paisatge costaner maresmenc i han estat testimonis muts d’uns fets que mai més s´haurien de repetir. Per aquesta raó cal revitalitzar-los i restaurar-los, recuperar els búnquers equival a recuperar la memòria històrica d´aquest fet tant lamentable.

Búnquer de la platja de les dunes a Santa Susanna, en aquest cas l´edificacuió està catalogada com a bé cultural d´interés local.
Van ser aixecats pel govern republicà a partir de l´estiu de 1937, en la seva construcció hi van participar militars de l’exèrcit popular, voluntaris civils, sobretot de la CNT i ciutadans condemnats a treballs forçats. Un cop acabat l´enfrontament bèl•lic l’exèrcit franquista els va fer servir i sembla que pot-ser en podia haver restaurat i construït algun altre. Més tard la guàrdia civil els va utilitzar per a controlar el contraban i ja en la dècada dels 50 alguns d´ells foren utilitzats per famílies immigrats com a habitatge. És a partir dels seixanta quan comença el seu abandonament fins a la situació actual.
La principal funció d´aquestes estructures fou la de repel•lir els atacs aeris i navals envers la població civil i els possibles desembarcaments de l’exèrcit rebel. L´aviació italiana i la legion condor alemanya, aliats dels feixistes espanyols, tenien la seva base d´operacions a Mallorca i ens els seus atacs cap a Barcelona i la costa catalana prenien direcció a l´Alt Maresme, d´allí resseguint la costa, enfilaven direcció a la capital.
La comarca va patir més de vint bombardejos durant la confrontació i es va demostrar la ineficiència d’aquestes infraestructures. Els bombardejos per mar vingueren sobretot dels bucs “Canarias” i el “Baleares”. Van ser atacades les poblacions de Montgat, El Masnou, Premià de mar, Mataró, Canet , Arenys de mar, Calella.
Malgrat la seva provada ineficiència, van tenir una funció psicològica per a la població civil que amb ells se sentia protegida.
Caram, si en saps de coses!!
Sííííí!!! el búnquer de la primera fotografia ens hi arribàvem caminant des de Sant Simó quan ens donava per caminar per la platja.
M’agradaria deixar una recomanació pels amants del patrimoni militar. Es tracta de la visita al museu obert del Turó de la Rovira i el seu entorn, en plena ciutat de Barcelona, es tracta d’un espai desconegut i d’accés direm que desorientador. En aquest emplaçament trobem un conjunt de bateries antiaèries construïdes en plena guerra civil fruit dels atacs de l’aviació italiana. Fins fa poc estaven en un estat deplorable, però gràcies a la pressió veïnal es va fer realitat un projecte de restauració de l’espai en el qual s’han preservat totes les capes històriques que l’han caracteritzat l’últim segle. A la visita podem veure restes d’un passat agrícola en forma d’ametllers dispersats i abancalament, segones residencies de la Barcelona de principis del segle XX, patrimoni militar de la guerra civil, la petjada del barraquisme de la postguerra, autoconstruccions fruit de la immigració dels anys seixanta, restes del vandalisme propi d’un “no-lugar” i unes vistes 360º de la ciutat des d’una perspectiva molt propera. I de regal, un arbre monumental, un Cercis siliquastrum, l’arbre de l’amor.