Que algú no sàpiga distingir una església romànica d´una catedral gòtica ho trobaríem imperdonable. No saber qui és l´autor del Quixot o bé no poder diferenciar entre un Picasso o un Van Gogh també ens semblaria greu. Ara bé, quan ens referim al medi natural les coses canvien substancialment. Molts dels que trobarien una manca de cultura no poder respondre correctament les preguntes anteriors, trobarien poc important no saber diferenciar, per exemple, entre una alzina i un roure.
Això, precisament, és el que passa sovint amb espècies estigmatitzades injustament com en el cas dels taurons. A la Mediterrània hi viuen unes 47 espècies diferents, la gran majoria totalment inofensives per als humans.

El Bocadolça és una espècie de tauró amb sis fenedures branquials, el musell arrodonit, de color gris i sense aleta dorsal. Foto: La Vanguardia
Confondre un bocadolça o bocadolça de morro rodó (Hexanchus griseus) amb una tintorera (Prionace glauca) és el mateix que no saber diferenciar, posem pel cas, un elefant d´un rinoceront. I en aquest cas, a més, inventar-se una història del perquè s’havia apropat a la costa sense cap fonament no aporta gens de rigor als articles periodístics. Segurament aquest exemplar va ser llençat per la borda des d´algun quillat que anava a la gamba i les corrents el van apropat, ja mort, fins a la platja de Canet.
Caldria que alcaldes, d´altres portantveus i periodistes fossin molt més curosos amb les informacions que donen per no generar un alarmisme infundat entre la població. Diversos mitjans d’abast local i nacional (europa press, la vanguardia, el periodico, el punt avui, tv3, antena 3, ràdio canet, vilaweb, nació digital o mataró informa) s´han fet ressò del fet i sense molestar-se en contrastar la informació.
I per acabar-ho d´adobar, continuant amb la desinformació i creant encara més alarmisme infundat, alguns mitjans es fan ressò d´uns altres suposats avisaments de tintoreres a la costa del maresme, a Premià de Mar i a Pineda de Mar. De fet, la tintorera és una espècie que té documentats alguns atacs a banyistes ja que coincidint amb el bon temps es pot apropar a la costa, per això protecció civil estableix el protocol dels agents rurals que fa onejar la bandera vermella a les platges creant encara més sensació de pànic entre els banyistes. I jo em pregunto: no caldria crear i formar un cos d’agents “de platja” per a gestionar episodis com aquest?
Afortunadament alguns mitjans reaccionen a la primera “posada de pota” periodística i rectifiquen amb articles molt més tranquil•litzadors i fins i tot han pogut fer pedagogia.

En aquesta mateixa època van ser avistats un grup de dofins mulars a la costa del Maresme. Foto: Josep Corney
Curiosament, en les mateixes dates i en la mateixa costa, s’han produït albiraments d’un grup de dofins mulars. No podria ser, com hipotetitza l´Enric Badosa, que tal vegada es van confondre les aletes d´aquests animals amb les de la tintorera?
Certament la tintorera i el bocadolça són taurons molt diferents. La primera presenta el cos estilitzat i el musell llarg en forma cònica metres que el bocadolça el té molt més arrodonit. La tintorera té, com la gran majoria de taurons, cinc fenedures branquials i el bocadolça es un dels pocs taurons amb sis. El bocadolça no té l´aleta dorsal típica dels taurons, en canvi la tintorera sí i per finalitzar, el color de la tintorera és d´un blau intens al dors i més e clar al ventre mentre que el bocadolça és de color gris marronós. Com un elefant i un rinoceront, no?
Tothom pot distingir un gat d’un gos, però entre dues races semblants de gos, o dir-li Persa a un gat d’Angora…
El problema és la poca responsabilitat dels profesionals del periodisme: a algú li diuen que ha aparescut un tauró mort, li sona alló de “tintoreria, com lo de rentar la roba” i dispara. I a continuació cinquanta medis digitals ho copien i ho enganxen a la seva web sense dedicar-hi més de cinc minuts.
El cinema i el sensacionalisme periodístic han fet molt de mal als taurons. Jo no em considero una persona ignorant, però si un dia estic nedant i veig una ombra de dos metres que s’apropa i s’allunya…. m’hauré fet de ventre abans de pensar en les estadístiques i en la possibilitat de que aquell bitxo em clavi queixalada xD
Salutacions i felicitats pel blog!
mercis
coincideixo en que els/les periodistes tenen una responsabilitat gran i ha de tenir i oferir una informació acurada 100%
Amb la resta de la població no hauríem de ser tan “durs”. Jo he estat testimoni de converses entre pescadors de Cambrils que no tenien clar si el peix que havien pescat era una tintorera o un ca marí… i també crec que són força diferents. Fa tot just una setmana vaig sentir dues expertes que no es posaven d´acord en si el peix designat amb el nom “patoia” era peix blau o no…
Passa amb el peix gran que no es pesca gaire sovint… i amb el peix petit sense valor comercial. El llibre d´en M. Duran -segur que el coneixeu- ens parla del caos de la nomenclatura oficial/científica/popular, és molt recomanable…
(jo també n´he parlat i en parlaré al llarg de l´estiu, tinc unes quantes entrades per publicar, disculpeu l´SPAM:
http://elpetitespolit.blogspot.com.es/2015/05/menes-i-animals-marins-de-totes-menes.html )
moltes gràcies Pep, d´Spam, res
per cert, suposo que ja ho saps/sabeu: aquest blog -el teu vull dir- surt com un dels recomanats al darrer nº de la revista Descobrir Cuina, a l´article sobre la cuina dels pescadors de Barcelona. Felicitats
😉