D’un temps ençà que els pescadors artesanals del Cap de Creus, especialment els que van a la xarxa, han detectat la presència cada vegada més abundant de l’ equinoderm Astrospartus mediterraneus, una estrella de  forma arbustiva. De fet, per a ser exactes, no es tracta d’una estrella de mar, sinó d’un ofiuroïdeu o estrella de vidre, un grup emparentat amb el de les estrelles de mar.

Astropartus mediterraneus és anomenada popularment gorgoncefàlid. Aquest nom deriva del mite grec de  Gorgona, figura mitològica formada per tres deïtats (Medusa, Esteno i Euríale ) que tenia el poder de convertir en pedra qui la mirava. La Gorgona portava un cinyell format per dues serps entrelligades i confrontades entre si.

Aquest organisme presenta un disc central pentagonal d’on surten els cinc braços multiramificats. Es tracta d’una espècie filtradora  que s’alimenta de plàncton. Per a maximitzar la captura de partícules, ascendeix a elements estructurals bentònics com ara roques i fauna sèssil. Presenta una gran predilecció per les gorgònies especialment per les espècies Paramuricea clavata i Eunicella singularis. La raó d’aquesta forta associació entre l’equinoderm i les gorgònies podria trobar-se la predilecció d’aquestes darreres a créixer de manera perpendicular als fluxos de corrent i així la filtració de tots dos és molt més eficient. Aquesta característica fa que també utilitzi les xarxes dels pescadors per enganxar-se i així poder filtrar amb molta més eficiència. Es tracta d’una espècie relativament comuna en el fons de coral·ligen molt més activa durant la nit que no pas de dia. Viu entre els 30 i els 800 m de profunditat

Així a partir de l’any 2018 es va començar a observar una abundància inusualment alta d’aquesta organisme en les captures accidentals dels pescadors. De fet, els propis pescadors són els que  van informar a la comunitat científica d’aquest fenomen.  A hores d’ara encara no hi ha una explicació d’aquestes agregacions ni del mecanisme que la desencadena.

Aquesta abundància en les captures accidentals d’aquesta espècie interfereix en la pesquera ja que les xarxes queden col·lapsades per les ofiures fins al punt de que no són operatives. La captura accidental d’ Astrospartus mediterraneus fa malbé els arts de pesca i els pescadors han de dedicar moltes hores a retirar les estrelles i a remendar l’art, fet que ha creat malestar en les confraries de pescadors.

Davant d’aquesta situació l’ICM ha fet un seguiment d’aquesta espècie per a determinar la biologia i l’estat de les seves poblacions que, fins ara era molt escassa i desconeguda. La col·laboració entre científics i pescadors han ampliat enormement el coneixement d’aquest animal.

Segons els primers resultats de l’estudi, la densitat d’organismes a la zona estudiada són els més alts de tota la Mediterrània, arribant fins a 18 individus per metre quadrat. A més, la mida mitjana dels seus discos centrals  suggereix que es tracta d’exemplars joves que possiblement, aquest esclat pugui estar associat amb l’inici d’un brot molt més massiu. Segons l’estudi, aquest fenomen podria  estar reaccionat amb la sobrepesca i la desaparició dels principals depredadors tant per l’etapa larvària com adulta d’aquesta ofiura.  Un fet similar va ocórrer al Mar de Nord on la reducció d’espècies de peixos plans  a causa de la sobrepesca amb arts d’arrossegament va produir un augment espectacular en l’abundància de l’ofiura Amphiura filiformes. Tots els detalls d’aquest estudi es recullen en un article de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) publicat recentment a la revista Continental Shelf Research. Això és però una altra històriademar.