Pescar estrelles

D’un temps ençà que els pescadors artesanals del Cap de Creus, especialment els que van a la xarxa, han detectat la presència cada vegada més abundant de l’ equinoderm Astrospartus mediterraneus, una estrella de  forma arbustiva. De fet, per a ser exactes, no es tracta d’una estrella de mar, sinó d’un ofiuroïdeu o estrella de vidre, un grup emparentat amb el de les estrelles de mar.

Astropartus mediterraneus és anomenada popularment gorgoncefàlid. Aquest nom deriva del mite grec de  Gorgona, figura mitològica formada per tres deïtats (Medusa, Esteno i Euríale ) que tenia el poder de convertir en pedra qui la mirava. La Gorgona portava un cinyell format per dues serps entrelligades i confrontades entre si.

Captures accidentals d’individus d’Astrospartus mediterraneus , obtingudes a partir de les arts de pesca dels pescadors artesanals del Cap de Creus. Foto: ICM-CSIC Marina Biel-Cabanelas

Aquest organisme presenta un disc central pentagonal d’on surten els cinc braços multiramificats. Es tracta d’una espècie filtradora  que s’alimenta de plàncton. Per a maximitzar la captura de partícules, ascendeix a elements estructurals bentònics com ara roques i fauna sèssil. Presenta una gran predilecció per les gorgònies especialment per les espècies Paramuricea clavata i Eunicella singularis. La raó d’aquesta forta associació entre l’equinoderm i les gorgònies podria trobar-se la predilecció d’aquestes darreres a créixer de manera perpendicular als fluxos de corrent i així la filtració de tots dos és molt més eficient. Aquesta característica fa que també utilitzi les xarxes dels pescadors per enganxar-se i així poder filtrar amb molta més eficiència. Es tracta d’una espècie relativament comuna en el fons de coral·ligen molt més activa durant la nit que no pas de dia. Viu entre els 30 i els 800 m de profunditat

Així a partir de l’any 2018 es va començar a observar una abundància inusualment alta d’aquesta organisme en les captures accidentals dels pescadors. De fet, els propis pescadors són els que  van informar a la comunitat científica d’aquest fenomen.  A hores d’ara encara no hi ha una explicació d’aquestes agregacions ni del mecanisme que la desencadena.

Aquesta abundància en les captures accidentals d’aquesta espècie interfereix en la pesquera ja que les xarxes queden col·lapsades per les ofiures fins al punt de que no són operatives. La captura accidental d’ Astrospartus mediterraneus fa malbé els arts de pesca i els pescadors han de dedicar moltes hores a retirar les estrelles i a remendar l’art, fet que ha creat malestar en les confraries de pescadors.

Davant d’aquesta situació l’ICM ha fet un seguiment d’aquesta espècie per a determinar la biologia i l’estat de les seves poblacions que, fins ara era molt escassa i desconeguda. La col·laboració entre científics i pescadors han ampliat enormement el coneixement d’aquest animal.

Segons els primers resultats de l’estudi, la densitat d’organismes a la zona estudiada són els més alts de tota la Mediterrània, arribant fins a 18 individus per metre quadrat. A més, la mida mitjana dels seus discos centrals  suggereix que es tracta d’exemplars joves que possiblement, aquest esclat pugui estar associat amb l’inici d’un brot molt més massiu. Segons l’estudi, aquest fenomen podria  estar reaccionat amb la sobrepesca i la desaparició dels principals depredadors tant per l’etapa larvària com adulta d’aquesta ofiura.  Un fet similar va ocórrer al Mar de Nord on la reducció d’espècies de peixos plans  a causa de la sobrepesca amb arts d’arrossegament va produir un augment espectacular en l’abundància de l’ofiura Amphiura filiformes. Tots els detalls d’aquest estudi es recullen en un article de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) publicat recentment a la revista Continental Shelf Research. Això és però una altra històriademar.

Les nostres estrelles

Les estrelles de mar són uns dels organismes més populars dels nostres fons marins. Ja sigui sobre fons rocosos, sorrencs o bé en els alguers, les estrelles hi són freqüents. De la mateixa manera que els eriçons o les holotúries, les estrelles de mar pertanyen al grup dels equinoderms, invertebrats exclusivament marins que es caracteritzen, com diu al seu nom, per tenir espines a la pell.

Els Asteroïdeus o estrelles de mar presenten simetria radial. Normalment amb 5 radis, pentaradial, malgrat que també n´hi ha amb més (entre 6 i 10). La principal característica de tots els representants d´aquest grup és la presència d´un sistema ambulacral amb peus i canals plens d´aigua que els permet moure´s, alimentar-se i respirar. Tots són bentònics.

Malgrat el seu aspecte simpàtic i dòcil, les estrelles de mar són voraços depredadors. S’alimenten especialment de bivalves, gasteròpodes i fins hi tot, d´altres equinoderms que digereixen evaginant l’estómac cap enfora. Usen els peus ambulacrals com a ventoses per a trencar o obrir les closques de les seves preses. Algunes espècies representen un veritable problema en els cultius d´ostres i musclos.

L´estrella vermella és freqüent sobre fons rocosos i alguers

Tenen un esquelet fet amb plaques de carbonat de calci. Malgrat el seu aspecte rígid, són animals enormement elàstics. El cos està format per un disc central del qual surten els braços. A la cara ventral se situa la boca i a la dorsal s´hi troba l´anus i el madreporit, una estructura en forma de placa per on entra l´aigua al sistema ambulacral. El seu cos està ple d’òrgans sensorials que li permeten captar els estímuls ambientals.

La reproducció és externa amb estadis larvaris planctònics en gairebé tots els casos. Tenen sexes separats però també hi ha casos d’hermafroditisme. Una de les característiques principals de les estrelles de mar és la seva capacitat d’auto regeneració, un tipus de reproducció asexual molt particular que les fa úniques. Algunes espècies són capaces de regenerar tot el seu cos a partir d´un únic braç. En aquest sentit, l’àmbit de recerca científica és enorme.

No tenen pulmons, respiren a través de la seva pell amb el sistema ambulacral. Per això és important recordar que quan les observem no convé ni tocar-les ni treure-les de l´aigua ja que a partir de 10 segons fora de l´aigua poden arribar a morir.

Encara és possible trobar en algunes botigues de souvenirs de la costa estrelles de mar assecades que es venen com a objecte de decoració. Una pràctica que convindria eradicar per a canviar la mentalitat que es té d´aquests animals. Alguns, a més, com l´estrella proprada (Ophidiaster ophidianus) està protegida per la llei.

Es coneixen més de mil cinc-centes espècies diferents d´estrelles de mar. Moltes d´elles les trobem als nostres fons. L´estrella de capità petita (Asterina pancerii) és endèmica de la mediterrània i la seva mida es al voltant de 1,5 cm de diàmetre. Viu sobre els fulles de posidònia s´alimenta dels epífits. L´estrelleta (Asterina gibosa) fa només 6 cm i es troba en els alguers i a sota de les pedres. L´estrella de sorra (Astropecten aranciacus i A. Platyacanthus) és típica d’aquests tipus de fons. L´estrella verda (Marthasterias glaciaris) és la de major mida, pot assolir els 80 cm. L´estrella d’espines fines (Coscinasterias tenuispina) pot presentar entre 6 a 10 braços. L´estrella vermella (Echinaster sepositus) és típica de fons rocosos costaners.