Setge marítim de Barcelona*

Publicat el Setembre 8, 2014 per manelts

*Aquesta històriademar completa l’homenatge al tricentenari i finalitza les entrades publicades fins aquest moment: El desembarcament del diputat militar, Lliures o morts, MGT 1705 i L’arxiduc i l’arxiduquessa.

Setge de Barcelona, 1714, gravat anònim

Malgrat que el setge a Barcelona s´inicià el 25 de juliol de 1713, és correcte afirmar que no va ser fins al febrer de l´any següent quan aquest va ser realment efectiu. Abans d’aquesta data, la part marítima del setge era feble i fàcil d’esquivar. Així es pot explicar, per exemple, que l’expedició del diputat militar Antoni de Berenguer pogués sortir de la capital el 9 d’agost de 1713 amb una flota de 47 naus, més de 400 cavalls i uns 300 fusellers. Aquestes mateixes naus van retornar a Barcelona uns dies més tard carregades amb provisions i 700 caps de bestiar.

Arran de fets similars a aquest, el govern borbònic demana al ministre anglès Bolinbroke, que fins feia quatre dies era enemic, que col•laborés amb la seva flota en el bloqueig a la ciutat, una proposta que finalment va rebutjar el govern anglès. Les raons per entendre aquesta poca efectivitat en el setge es deuen a què en aquells temps Espanya no tenia una gran infraestructura naval i a més aquesta tenia els ulls fixats en l’Atlàntic.

Així, la nit del 26 d´octubre va atracar al port de Barcelona un comboi provinent de Mallorca, amb el comissionat Francesc Antoni Vidal al capdavant, amb vaixells de guerra i 25 naus de transport carregades amb farina, pinso i vi entre d´altres productes. En aquest mateix viatge van arribar a Barcelona els artillers mallorquins, que van ser el malson de les tropes borbòniques durant tot l´assalt. A mitjans d’octubre del mateix any els catalans havien capturat 13 embarcacions borbòniques i abans d’acabar l’any la xifra era d’unes 40.

Par tal d’explicar tots aquests fets, cal entendre el paper que van jugar les petites embarcacions de la costa propera a Barcelona, en especial la del Maresme, que entraven a la ciutat sense cap contratemps; aliments i municions. En aquest sentit, esmentar també el paper que van jugar les naus corsàries catalanes, valencianes i mallorquines que podien esquivar fàcilment el setge i entrar i sortir de la ciutat. En molts casos les bases d’operacions eren les cales de la Costa Brava.

Així fa saber Felip V el 21 de febrer de 1714 el seu acord amb Luís XIV per fer efectiu el setge naval de Barcelona

Finalment, i vist tot aquest desastre, el febrer de 1714, Felip V, tip d’aquesta situació, demana ajut al seu avi Lluis XIV per a tancar definitivament el setge marítim i fer el bloqueig molt més rigorós. És així com, arriba una flota francesa encapçalada per l’almirall du Casse i es prohibeix, entre d’altres als habitants de litoral proper a Barcelona de sortir a Pescar per evitar que s’avituallés la capital. A partir d’aquest moment, el bloqueig es fa molt més notori i el menjar i les municions comencen a escassejar.

Un altre aspecte a remarcar per entendre la poca efectivitat del setge marítim es deu al paper que van jugar els artillers catalans i molt en especial els mallorquins, que mantenien els vaixells borbònics a distància. L’efectivitat d´aquest cos va fer que l´armada borbònica hagués d´operar des de la desembocadura del Llobregat, per darrere de Montjuïc, i així s´evitava que poguessin bombardejar la ciutat.

L’arxiduc i l’arxiduquessa

Publicat el Juliol 21, 2014 per manelts

El Maresme marítim va tenir durant la guerra de successió un paper rellevant en els esdeveniments que van marcar el rumb del conflicte bèl•lic. Per poder trencar el setge de Barcelona hi va haver diversos desembarcaments a la comarca i a més, els enfrontaments entres tropes carlistes i filipistes van sovintejar arreu. En general, tota la comarca va prendre partit a favor de les tropes de la gran aliança, malgrat que en els darrers temps de l’episodi, algunes ciutats com Mataró van retre fidelitat a les tropes borbòniques.

L’agost de 1705 un estol naus britàniques desembarquen a les costes del Maresme per a portar a l´arxiduc Carles a Barcelona i iniciar la conquesta de la ciutat, en aquells temps en mans del borbònics. Una part de la flota, almenys cinc embarcacions, recala a la platja de Mataró i el consell de la ciutat reconeix de seguida la legitimitat del monarca. L’arxiduc desembarca a Mataró i aquesta població es converteix en la primera que li ret obediència. Mataró es guanya el seu favor i la vinculació del rei amb la ciutat es fa intensa.

El gravat recull el moment de l’arribada al port de Mataró, el dia 25 de juliol de 1708, d´Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel, on va ser rebuda per les autoritats de la ciutat (Petrus Schenk 1716)

Un cop les tropes de l’aliança derroten a les borbòniques i entren a Barcelona, Carles és proclamat nou rei. Aquest contrau matrimoni “per poders” amb Elisabet Cristina de Brunswick, que es trasllada des de Viena fins a Gènova i d´allí fins a Mataró per trobar-se amb el seu marit.

Així, després de 12 dies de navegació, la reina arribà al port de Mataró el 25 de juliol de 1708 en un vaixell de la flota britànica comandada per l’almirall Leake. Venia acompanyada pel seu majordom Josep Folch, comte de Cardona. L’emperadriu passa uns dies a la ciutat per tal de refer-se del trajecte abans d’anar cap a Barcelona per conèixer al seu marit.

La ciutat de Mataró va organitzar festes en honor de la reina consort durant els cinc dies de la seva estada, fets que recull aquest fulletó. (Biblioteca de Catalunya)

A Mataró fou rebuda enmig de grans celebracions per part de la població, autoritats, representants de les institucions catalanes i dels governs que recolzaven l’arxiduc. La multitud la va rebre amb aclamacions i el jurat en cap de Mataró li prestà vassallatge en nom de la ciutat. Uns 1400 homes de la milícia local van cobrir l’anada de la platja fins a Santa Maria. Durant la seva estada, la reina residí a la casa que el prohom Jaume Baró posseïa a la Riera, avui el Cor de Maria, on hi va passar uns dies. El 28 de juliol, l’Arxiduc Carles va viatjar expressament des de Barcelona fins a Mataró per conèixer-la. Les esposalles es van celebrar uns dies més tard a Santa Maria del Mar. Aquest episodi està recollit de forma novel•lada en Lliures o morts de Jaume Clotet i David de Montserrat.

La mort inesperada el 1711 de l’emperador Josep I, germà de Carles fa que aquest s’embarqui cap a Frankfurt de manera precipitada deixant Elisabeth a Barcelona. Simultàniament s’obren negociacions que desemboquen en el tractat d’Utrecht per establir la pau entre les potències internacionals. A partir d’aquest moment, anglesos, holandesos i portuguesos ja no combaten amb Catalunya i aquesta resta sola davant les forces borbòniques. Finalment el 1713 la reina marxa cap a Viena.
Arribats a aquest punt, els representants de la ciutat de Mataró, veient la guerra perduda, decideixen negociar amb els borbònics i a finals de juliol de 1713 el Consell ret obediència al monarca Borbó i les tropes filipistes entren a la població. Mataró es converteix així en un refugi de la classe benestant barcelonina més afina al Borbó que fuig del setge de la ciutat.

MGT 1705

Publicat el Mai 26, 2014 per manelts

La guerra de successió espanyola, que va acabar amb el setge de Barcelona i la derrota de les tropes catalanes l’onze de setembre de 1714, va tenir una sèrie d’episodis nàutics amb la comarca del Maresme com a protagonista. Un dels més destacats, i alhora més oblidat, és el que va succeir el 22 d’agost de 1705 a les platges de Montgat.
La mort sense descendència de Carles II a l´any 1700 va provocar que Felip d´Anjou fos anomenat rei en detriment de l’altre candidat, l’arxiduc Carles d´Habsburg. Aquest coronament no va ser del gust de tothom i va provocar un greu conflicte en el fràgil equilibri entre les potències europees.

Les tropes aliades van desembarcar a Montgat protegits en la seva rereguarda pel turó del mateix nom

El maig de 1704, les tropes de la Gran Aliança de la Haia intenten per primera vegada i sense èxit prendre Barcelona del control dels filipistes. Un segon intent, aquesta vegada reeixit, s’inicia l’agost de 1705. Finalment el 9 d’octubre de 1705 els Borbons són expulsats de Barcelona i aquesta passa a mans dels aliats. A partir d´aquesta data i fins a la derrota del 1714, la ciutat, i bona part de Catalunya, serà fidel a l’arxiduc Carles.

El 22 d’agost de 1705, les tropes aliades desembarquen a la platja de Montgat, molt a prop del turó del mateix nom que els va fer de senya i de primera posició defensiva. Des d´allí es van dirigir cap Barcelona, que la van atacar i la van ocupar uns mesos més tard.
Arenys de mar de seguida va donar suport al candidat austríac i el 28 d´agost de 1705, els jurats de la vila van anar a Barcelona per mostrar obediència a l’arxiduc quan aquest encara estava assetjant la ciutat.

L´episodi de Montgat ha estat oblidat durant molt de temps

Les tropes que van desembarcar a Montgat estaven formades per anglesos, holandesos, austríacs i la milícia catalana dels Vigatans, una unitat molt semblant a la dels miquelets. La flota de l’arxiduc era composta per 180 vaixells amb 9.000 soldats i 800 cavalls sota el comandament de Lord Peterborough, l’holandès Shrattenbach i Jordi de Darmstadt Les tropes catalanes eren comandades per en Josep Moragues, cap superior de les milícies populars.
Les tropes de l’aliança van conquerir Barcelona el 9 de novembre de 1705 i l’arxiduc Carles va ser proclamat rei amb el nom de Carles III. Els vigatans van ser reconvertits en el regiment de Reials Guàrdies Catalanes.

La resta de la història, que finalitza amb la caiguda de Barcelona per part de les tropes borbòniques, és ja prou coneguda. Pel que fa a Josep Moragues, aquest un cop signat el tractat d’Utrecht i amb Catalunya sola davant les tropes de Felip V, va continuar la seva particular guerra de guerrilles contra les tropes espanyoles. El mateix Duc de Berwick, cap de les tropes filipistes en l’assalt a Barcelona, l’anomenà “el diable de Montseny”. Moragues fou detingut finalment el 20 de març de 1715 i executat set dies més tard. Va ser arrossegat per un cavall pels carrers de Barcelona i esquarterat a les Rambles. El seu cap va romandre en una gàbia al portal de mar i no va ser retirat fins al 1727, dotze anys després de la seva execució.

Lliures o morts

Publicat el Març 31, 2014 per manelts

Aquests dies s’ha commemorat el tricentenari del desembarcament de coronel Ermengol Amill i el seus fusellers de muntanya a Arenys. Per a celebrar l’efemèride, es va fer a la platja de la Picòrdia, una recreació històrica dels fets.

Aquest episodi, que està recollit a la “Gazeta de Barcelona – diario del sitio de Barcelona” del 31 de gener de 1714 i en la carta que el mateix Amill envia des de Sant Pol als Consellers de Barcelona, representa el segon dels tres desembarcaments que hi va haver a les platges d´Arenys durant el conflicte armat.

Fragment de la Gazeta de Barcelona del 31 de gener de 1714 on es relata el desembarcament d´Ermengol Amill a Arenys de mar

El 30 de gener de 1714 el regiment de miquelets d’Ermengol Amill va sortir per mar de Barcelona amb la intenció d’atacar per sorpresa Mataró, que en aquells temps era el rebost de l’exèrcit espanyol que assetjava la capital. Els serveis d’espionatge van alertar als voluntaris catalans que les forces borbòniques de Mataró estaven al cas de la seva arribada. El comboi va decidir passar de llarg la ciutat i continuar navegant direcció nord per finalment desembarcar a Arenys de Mar amb intenció de prendre Sant Pol, un altre enclavament important pel desenvolupament de la guerra.

Els més de 400 fusellers del regiment d’Ermengol Amill van desembarcar entre Arenys i Canet. Probablement ho van fer cercant la protecció de les penyes. Els llocs més idonis debien ser el rial de les Canalies, a redós de la penya del Maltemps o la platja del Cavaió, sota la protecció de les penyes del Portinyol. Ambdós espais avui es troben ocupats parcialment pel port d’Arenys. A les desembocadures dels rials hi havia petites platges bastant estables que juntament en els petits caps que formaven les penyes creaven racons on era possible amorrar els vaixells de càrrega.

Acabada la guerra, Arenys experimenta un creixement econòmic i demogràfic important. Gravat de la patent sanitària de 1845. (Arxiu Històric Fidel Fita)

La línia de la costa tal i com la coneixem avui, no té res a veure de com era al s. XVIII. Les variacions han estat a causa de l’expansió de la pròpia vila d´Arenys que ha ocupat part de la façana litoral, i sobretot als moviments naturals del nivell del mar per causes geològiques.

Un cop finalitzat el desembarcament, els soldats catalans envien cap a Barcelona una barca carregada de queviures: blat, arròs i llegums especialment per alleugerir una mica més el setge.

El 31 de gener, el mateix Amill informa als Consellers de Barcelona que Sant Pol s’ha rendit a l’exèrcit català i que en el desembarcament a Arenys, alguns vilatans els havien anat a rebre amb les armes a les mans i disposats a donar-los suport.

Malgrat l’èxit inicial, Sant Pol acabarà caient una altre vegada al bàndol filipista i al febrer del mateix any, tota la costa del Maresme es troba a mans dels borbònics. Es en aquesta època quan els espanyols prohibeixen als habitants de la comarca fins i tot sortir a pescar, per evitar l’avituallament de Barcelona i fer més eficaç el setge.

Amill encara protagonitzarà un tercer desembarcament a Arenys. El maig de 1714 el Marquès de Poal ordena al coronel tornar a la vila. En aquest cas, els enfrontaments entre les tropes castellanes i els voluntaris catalans tenen lloc entre Caldes i Arenys. Com en l’altre desembarcament, s’envien cap a Barcelona tres vaixells carregats de queviures.

Portada del llibre “Lliures o morts” on es relata de manera novel·lada, la vida d´Ermengol Amill

El llibre Lliures o morts, de David de Montserrat i Jaume Clotet, ens descobreix de manera novel•lada la guerra de successió a partir de la figura recuperada del coronel Ermengol Amill i, entre altres fets, descriu aquests desembarcaments en les platges d´Arenys.

El desembarcament del Diputat Militar

Publicat el gener 27, 2014 per manelts

Tot i que l’episodi clau de la guerra de Successió va ser el setge i caiguda de Barcelona el 11 de setembre de 1714, al llarg del conflicte bèl·lic hi va haver diversos esdeveniments a “comarques”. Amb aquesta entrada, i com a homenatge al tricentenari i a l’exposició Arenys de Mar 1714. Un poble en peu de guerra, s’enceta una nova categoria anomenada històriesdeltricentenari, on amb una periodicitat bimensual, es glossarà el vessant nàutic, marítim i mariner d’alguns dels fets del conflicte armat que van esdevenir al Maresme.

La comarca del Maresme va ser durant tot l´episodi bèl·lic un escenari de primer ordre per tots dos bàndols. Mataró es va erigir com un important enclavament “botifler” a la rereguarda de Barcelona, i Arenys de Mar va passar a ser considerat un objectiu cobejat, tant per la proximitat a aquest féu borbònic com per ser un nucli de comunicacions entre Barcelona i Girona. Així, al llarg de l’enfrontament hi van haver nombrosos episodis localitzats en aquesta comarca i gairebé tots els pobles van patir assalts i saquejos.

A la gazeta de Barcelona del 9 d´agost, s´expliquen aquests fets (Gazeta de Barcelona – DIari del setge 9 d´agost)

El 9 d’agost de 1713 el Diputat Militar Antoni de Berenguer i el general Rafael Nebot van desembarcar a la platja d´Arenys. El comboi, que s’havia escapolit del setge de Barcelona aquella tarda, estava compost per 47 embarcacions, 600 cavalls amb els seus genets i 300 soldats. El seu objectiu era reorganitzar les forces a l’interior del país perquè s’aixequessin arreu.

Se hicieron á la vela à las onze hores de la mañana, con viento tan favorable, que á las quatro de la tarde llegaron à la Playa de Arenys de Mar (Gazeta de Barcelona – Diari del Setge 9 d’agost).

La primera consideració sobre aquest fet fa referència al ritme de la travessa. Segons la crònica, el comboi del Diputat Militar trigà cinc hores en realitzar el trajecte. Així, la velocitat amb què es va navegar per recórrer les més de 20 milles nàutiques que separen Barcelona d´Arenys hauria de ser entre 4 i 5 nusos. Una ritme considerable per a les fragates, els bergantins, els galions i més encara per a les barcasses i els vaixells de càrrega. Aquesta rapidesa pot explicar-se si van aprofitar una bona garbinada, com les que hi solen haver al Maresme a les tardes d´estiu. Els vaixells haurien agafat el vent per l’aleta i així poder navegar “de llarg”, un molt bon rumb per a les embarcacions més quillades mentre que els vaixells de càrrega, amb molta menys quilla, també podrien navegar bé.

El mateix dia a la tarda, quan arriben Arenys els primers vaixells, el Diputat Militar, cofoi pel ritme de la marxa i la bona acollida per part dels arenyencs, escriu una missiva al general Villarroel.

Un cop arriba a Arenys, el Diputat Militar escriu aquesta carta al General Villarroel

La segona consideració té a veure amb el propi desembarcament. No costa gens adonar-se que fou una operació llarga i complexa. Els vaixells més quillats haurien fondejat davant de la platja. La descàrrega es degué portar a terme amb llaguts i altres tipus de bots, mentre que els vaixells de càrrega i les barcasses haurien avarat directament a la sorra. Per a aquesta operació caldrien llocs arrecerats del garbí. Malgrat que quan s´hauria portat a terme l’avarada, el garbí, en ser un vent tèrmic, possiblement hagués afluixat. Caldria també que des de “terra” es construís una mínima infraestructura per a aquesta maniobra que, probablement ja hauria d´existir d’alguna de les mestrances de la platja. A més, els propis soldats i els voluntaris arenyencs haurien ajudat en la descàrrega.

Detall dels espectaculars galions de l´època i d’una barcassa de desembarcament de tropes en primer terme.(1714. Siège de Barcelone)

Aquest primer desembarcament no queda clar en quin tram de la platja es produeix. Cal tenir present que la fisomia de la línia de costa en aquells temps era sensiblement diferent a com la coneixem nosaltres avui. De totes formes, al llarg del litoral arenyenc hi hauria llocs aptes per a aquesta operació tant entre Arenys i Caldes com entre Arenys i Canet.

El retorn cap a Barcelona va ser un parell de dies més tard. Les 47 naus surten el dia 12 carregades amb queviures i bestiar. Segur que la travessa fou molt més lenta i els velers varen realitzar nombroses bordades per arribar a lloc.

El Comboy con que saliò el Señor Deputado en numero de 47.Bastimentos entre mayores, y menores, bolviò cargado de Leña, Carbon, Harinas, Faginas, y 700.cabeças de Ganado;y dos Saetias de las bien armadas, al passar dispararon algunos Cañonazos contra el Fortin que reedifica el Enemigo en la parte del Rio Besòs.(Gazeta de Barcelona – Diari del Setge 12 d’agost)

Malgrat l´èxit inicial, l’expedició del Diputat Militar acabà de forma catastròfica, sense haver complert els seus objectius, abandonant a la majoria de voluntaris a la platja del Masnou i embarcant-se només els comandaments en el seu retorn a Barcelona.

HISTÒRIESDEMAR

Arxiu de la categoria: històriesdeltricentenari