“He de expicar lo que pasó cuando me iba, me dirigia yo hacia la costa, en la estación,….” Així comença “El tren de la costa”, aquella roda de rock dels Sírex que anys més tard va popularitzar l´Orquestra Plateria. Certament si hi ha un veritable tren de la costa, aquesta és la línia de rodalies que travessa la comarca del Maresme gairebé arran de mar.

La línia fèrria del Maresme té l´honor de ser la primera construïda a la península. El primer trajecte en ferrocarril va ser al 28 d´octubre de 1848 quan el mataroní Miquel Biada, va unir Mataró amb Barcelona per tren. Aquella primera línia de ferrocarril es podia considerar sens dubte el primer embrió de que avui es coneix com a “cinturo mediterrani” ja que l´objectiu principal del projecte era, a més del transport de persones, millorar les comunicacions entre la capital catalana i França i afavorir així la industria i el comerç de Catalunya. Aquesta iniciativa va representar també l´inici de la fi de la navegació de cabotatge, a partir d´aquell moment, les barques de mitjana que transportaven les mercaderies anirien sent arraconades a mesura que s´ampliaven la línia de fins arribar a França per Port Bou.

El temporal del 31 de genre de 1911 va descalçar la via del tren i va afectar nombroses a cases a Calella

Certament, aquesta construcció va suposar la primera gran ocupació de l´espai que estava reservat fins aquell moment a les platges i que només era usat, de manera molt respectuosa, pels pescadors, pels navegants i pels mestres d´aixa. La platja acabava de ser “colonitzada” en nom de progrés. En aquest mateix nom també va ser envaïda posteriorment per la Nacional II i els pobles “de mar” van començar a perdre aquest sobrenom a causa de la barrera que els aïlla inevitablement de les platges. Aquesta va ser la fi d´una manera de viure i d´entendre l´entorn més proper, les platges. Anys més tard, amb el boom del turisme de Sol i platja, el poc que queda de les platges s´havia d´intentar mantenir i fins hi tot engrandir en una espiral de paranoia que ens porta a l´absurditat de la regeneració de platges.

Amb tots els problemes derivats de l´escalfament global, la línia de rodalies R1 és un perill per a la seguretat dels sues usuaris. El tram més crític es troba entre les poblacions de Vilassar i de Mataró. Fins hi tot, els escenaris més optimistes sobre l´efecte del canvi climàtic sobre l´augment del nivell del mar, indiquen que aquest fenomen afectarà les infraestructures de primera línia i fins hi tot posarà en perill els habitatges més propers al mar.

La R1 de Rodalies passa per molts punts del Maresme arran de platja. Els dies de llevantades, les fortes les onades a vegades obliguen a aturar els trens. / PERE VIRGILI

Avui aquesta afectació la resumim en incidències i retards. Genera queixes d´usuaris i de l´administració autonòmica per reclamar el traspàs de Rodalies a la Generalitat. No està lluny el dia en que aquetes incidències ho deixaran de ser i es convertiran en drames humans. A mitjà termini s´hauran de prendre decisions al respecte a aquesta situació i s´haurà de decidir entre posar-hi barreres, dics i esculleres per a assegurar la continuïtat del tren de la costa i les infraestructures més properes al litoral: carretera nacional 2, passeigs marítims, edificacions de primera línia,… o bé s’haurà de posar sobre la taula un traçat alternatiu més per l´interior.

Un comboi de Rodalies circulant per la costa del Maresme

Prendre aquestes decisions en el context de l´actual crisi econòmica es molt arriscat pels actuals polítics i més encara tenint en compte que aquests només es mouen amb inversions que puguin rendibilitzar en vots en els properes eleccions. Segurament haurem d´esperar una catàstrofe en la R1 perquè aquells que han de prendre decisions moguin fitxa en un sentit o en un altre. El canvi climàtic continua sent un fet llunyà en la visió miop dels polítics que només veuen fins als propers quatre anys.