Sóc del parer que les activitats del primer sector s’han potenciar i ajudar per a assegurar-les per a futures generacions. El cas de la pagesia és molt clar, aquí a més de la pròpia feina productiva, el pagès juga un paper de primer ordre en l’ordenació i modelació del paisatge.

La pesca artesanal supossa el 80% de la flota i el 20% de les captures de les nostres llotges

En el cas de la pesca, hauria de succeir una cosa semblant i de manera bastant incipient apareixen idees que poden ajudar a assegurar la continuïtat del sector en un mar com es la Mediterrània.

El futur de la pesca a la Mediterrània passa per potenciar les pesqueres artesanals

El que està fora de tota lògica és que una activitat recol•lectora, com les que feien els primers homínids durant el paleolític, faci servir elements tecnològics de primer ordre propis d’una societat moderna del s. XXI. En aquest sentit, polítiques com ara la subvenció del gasoil només suposa que s’inverteixi en augmentar la potencia dels motors i en conseqüència que augmenti la sobreexplotació dels caladors. Actuacions d’aquest tipus només serveix per a resoldre urgències a curt termini però són del tot catastròfiques a mig i llarg termini i només s’aconsegueix mantenir els guanys a costat d’invertir en esforç. A més, els pescadors artesanals, molt més respectuosos i selectius pel que fa a les seves captures, veuen com la seva feina corre perill de desaparèixer.

Qillats d´arrossegament al port de Blanes

Aquestes actuacions  acaben afavorint la sobreexplotació pesquera i en conseqüència els danys ecològics sobre els ambients marins. En aquest sentit cal recordar, que segons la llei, la potència màxima autoritzada pels quillats d’arrossegament es de 500 cv i es de domini públic que la gran majoria dels quillats que feinegen per la nostra costa treballa amb motors de més de 1000 cv i fins hi tot n’hi ha amb motors de fins a 3000 cv. Amb la subvenció del gasoil, l’administració està invertint en afavorir la potència dels motors. Si avui mateix el Seprona es dediqués a controlar la potencia dels motors de la mateixa forma que ho fa amb la pesca d’immadurs, us asseguro que molt pocs quillats sortirien de port.

L¨arrossegament o art de bou és un sistema de pesca del tot incompatible pels danys que produeix sobre els fons

Hem de tenir molt present que en un mar tant poc productiu com es la Mediterrània, la pesca com a activitat industrial no hi té cabuda i caldria dedicar tots els esforços en la potenciació de la pesca artesanal.

Si volem continuar trobat pescadors a les nostres platges i ports i pesca als nostres caladors, calen actuacions més contundents. Caldria parlar de reconversió del sector i això passa per:

1. Reduir de la flota d’arrossegament únicament a aquelles barques de fins a 500 cv.
2. Potenciar de les pesqueres tradicionals (tresmall, soltes, palangre, nanses, cadups,…)
3. Realitzar parades biològiques més generalitzades.
4. Establir àrees marines protegides realment significatives.
5. Crear àrees de custodia entre els propis pescadors i la comunitat científica.
6. Donar un valor afegit al peix “de proximitat”.
7. Canviar els hàbits de consum de peix entre la població.
8. Eliminar els intermediaris del procés de comercialització del peix.

El que sí que estic del tot segur és que aquesta entrada no agradarà gens al nostre sector pesquer, dominat sobretot pels armadors dels grans quillats d’arrossegament que dia rere dia, “llauren” el fons marí. Però això és una altre històriademar.