El sorell és un d´aquells peixos amb mala premsa. Malgrat es tracta d´una espècie d´un valor nutritiu excel•lent, d´un gust exquisit i d´un preu molt econòmic, els sorells passen desapercebuts en els taulells de les peixateries.

El sorell és un peix pelàgic excel.lent nedador. Il.lustració: SOS peix

Quan parlem de sorell, en realitat ens estem referint a tres espècies diferents, difícils de diferenciar i que sovint es venen barrejats indistintament. El sorell ver (Trachurus trachurus) és una espècie abundant a l´atlàntic i molt més escassa a la Mediterrània, el sorell blanc (Trachurus mediterraneus mediterraneus) i la sorella(Caranx rhonchus). Aquestes dues darreres espècies molt més abundants a la Mediterrània que no pas el sorell ver. En el cas de la sorella, aquesta espècie està en expansió a causa del l´increment de la temperatura de l´aigua del mar deguda a l´efecte hivernacle.

Des del punt de vista morfològic, els sorells es caracteritzen per tenir el cos més aviat comprimit lateralment, per presentar dues aletes dorsals i una aleta anal amb radis espinosos, les mandíbules prominents i sobretot per presentar una línia lateral molt visible amb una corba molt pronunciada i acabada en uns escudets ossis a sobre de la mateixa molt característics. La seva coloració es verdosa o blavosa metal•litzada al dors i platejada al ventre. Mesuren entre 25 i 30 cm, excepcionalment arriben fins als 50 cm. Els ulls i la boca són grans. El nombre i la disposició dels escudets ossis de la línia lateral serveix per a distingir les diverses espècies que s´agrupen sota el mateix nom.

El sorell ver té els ulls grossos i una taca fosca a l´opercle

Són espècies típicament pelàgiques que neden formant grans moles que s´apropen a la costa en l´època reproductora (als mesos d´estiu) on hi desova. Són excel•lents nedadors. Realitza importants migracions tant horitzontals com verticals. De nit ascendeixen a aigües més superficials per alimentar-se de plàncton, i petits crustacis, cefalòpodes i peixos.

Els juvenils presenten un comportament força curiós, se solen amagar, protegir i alimentar sota de les ombrel•les d´algunes espècies de medusa dels gèneres Cyanea, Cotylorhiza i Rhizostoma sense que les afectin les seves cèl•lules urticants. També utilitzen altres objectes flotants per a protegir-se.

Sota la denominació de sorell, a la Mediterrània es comercialitzen diverses espècies

Es pesca amb l´art de bou i la teranyina especialment encara que també són possibles les seves captures amb tresmalls, soltes i palangres de superfície. Moltes vegades les seves captures són accidentals ja que els pescadors pretenien capturar una altre espècie, això passa amb el cèrcol o teranyina on pot apareixen barrejada amb les moles de sardina. Els exemplars capturats amb l´art de bou solen ser més grans que no pas els capturats amb la teranyina. Algunes vegades les captures de sorell són avocades per la borda ja que als pescadors no els és gens rentable portar-les fins a la subhasta on assoleixen preus irrisoris. L´estat de les poblacions d´aquesta espècies es bastant desconegut.

Les grans flotes industrials el capturen els sorells per a elaborar pinso i farina de peix. Una manera de malbaratar els escassos recursos pesquers.

El sorell, com la sardina, és considerat un peix blau i per tant els exemplars més gustosos seran aquells que tenen més greix acumulat en els seus teixits. Això passa a finals d´estiu. Es pot consumir de diverses maneres encara que els exemplars més grossos, oberts i a la brasa o planxa són excel•lents.