Arxiu d'etiquetes: kayak

El crit

Publicat el per
2
OLYMPUS DIGITAL CAMERA

La platja del Crit. Al fons el Cap de Sant Sebastià

El tros de costa inclòs  dins l’espai d´Interés Natural de Castell – Cap Roig presenta alguns dels racons més encisadors de tota la costa catalana. Un d’ells és la  cala de “El Crit” pertanyent al terme de Mont-ras.

Quan l’actual municipi de Mont-ras es va segregar de Palafrugell, aquest va quedar sense façana litoral, cosa que impedia als joves del municipi anar a fer el servei militar a Marina tal i com feien quan pertanyien a Palafrugell. Es per això Mont-ras, malgrat ser una població d’interior té una petita sortida al mar en un tram que compren  tres cales: el Crit, la font Morisca i la cala del Vedell.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

AL Crit hi ha un parell de barraques de pescadors

El Crit, tal i com s’intueix en  el seu nom, conté  una dramàtica llegenda que es remunta a les ràtzies pirates que va sofrir aquest tram de costa.  Segons la mateixa, una nau barbaresca va fondejar en aquesta zona al ser sorpresos per una intensa boira. El pirates es van refugiar a la cala de la Font Morisca, al costat del Crit, per carregar aigua dolça. Quan estaven a la platja, els moriscos van sentir el cant d’un gall que provenia del mas de Cal Gall Peric i el capità de la nau anomenat Amara, va arribar fins al mas. Dels quatre membres de la família, tres es van poder escapar i els moros van capturar a una de les dues filles a la que van portar fins a la platja del Crit. A partir d’aquest moment hi ha diverses versions sobre la mateixa història.

Sembla ser que la noia, al resistir-se en ser raptada va mossegar al capità Amara i aquest va decidir tallar-li el coll. El crit que va fer la donzella en ser assassinada va ser tant gran que es va sentir per tota la zona. Una altra versió diu que la noia va mossegar al capità pirata i que va aconseguir escapar-se i el que es va sentir era el crit del pirata barbaresc. En el que si coincideixen els dos finals és que els pirates van saquejar i cremar el mas.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Sigui com sigui, el Crit és avui racó realment bonic i molt poc freqüentat situat davant de les illes Formigues.

Els perills urbanístics que ha patit aquest paratge als anys 90 va ser el detonant per a la creació de l’associació Salvem el Crit, però això és una altra història.

construcció naval amateur

Publicat el per
Respon

La construcció naval amateur, es a dir, el fet de dissenyar i fabricar una embarcació a casa és un costum àmpliament difós en països anglosaxons i del nord d’Europa. A casa nostra, malauradament, aquest fet es bastant més estrany.

una obra mestra

Dins del grup de vaixells amb possibilitats de construir al garatge, al jardí o en alguna de les habitacions del pis, hi ha evidentment els de menys eslora, i entre ells evidentment els caiacs.
La construcció d’un caiac o de qualsevol altra embarcació a casa és una empresa complexa, però alhora plena de satisfaccions. Cada pas es un nou repte i la cerca de la solució enriqueix enormement a la persona que pren aquest camí.
A més, poder navegar amb el bot que has construït amb les teves mans es una de les satisfaccions més grans us podeu imaginar.

navegant amb el caiac acabat de construir
navegant amb el caiac acabat de construir

Hi ha diversos mètodes alhora d’emprendre el repte de construir un caiac. En tots ells hi ha bastant bibliografia o bé informació suficient a la xarxa com per prendre la decisió. La tria d´un o d´altre dependrà de múltiples factors.

building
1. Stitch and Glue (cosit i encolat) Pot-ser la millor opció pel debutant. S´utilitzen els panells contraxapats i la resina epoxi. Els panells un cop tallats amb la seva forma exacta, es cusen amb filferro de coure pels marges i s’enganxen amb epoxi. Es pot trobar molta informació a Chesapeake Light Craft, els reis de la construcció naval amateur utilitzant aquesta tècnica i on es possible també adquirir els plànols de formes entre altres coses.

cosir i enganxar
cosir i enganxar

2. Srtip-Built (construcció amb tires de fusta) Es parteix d´un motlle que es va folrant amb tires de fusta que es van ajustant una a una (de manera molt semblant a com es col•loca el parquet). La feina és feixuga i llarga. Pels interessats val la pena consultar The Strip-Built Sea Kayak de Nick Schade.

caiac amb tires de fusta

3. Skin on frame (pell sobre esquelet) Tècnica reservada per a la construcció de Qajaqs tradicionals groenlandesos imitant les mateixes tècniques que feien servir els inuits i aleutians. El caiac està format per un esquelet de fusta lligada que es folra amb teixit (antigament pell de foca i ara nylon balístic). És la tècnica més ràpida de construcció si bé cal tenir les eines necessàries. Si us voleu introduir en aquest món es molt recomanable la lectura de Building the Greenland Kayak: A Manual for Its Construction and Use de Christopher Cunningham i Kayaks of Greenland de Harvey Golden.

pell sobre esquelet
pell sobre esquelet

Cala Morisca

Publicat el per
2

Des de Canyelles s´arriva a Morisca per d´entre freus espectaculars

La costa entre Lloret i Tossa es plena de racons solitaris i encisadors. Un d’aquests és Cala Morisca, situada entre la platja de Canyelles i la badia de Llorell. Morisca es una petita platja, avui  un sorral molt minso, degut a que els amos  del terreny s’han apropiat de la riereta que hi menava sediments i farcia la platja de sorra nova. Aquest fet hauria de ser considerat ja per si mateix com a delicte.

L’accés a peu es bastant complicat, s’hi va per un entramat d’urbanitzacions fetes amb molt mal gust. En caiac s’hi arriba des de Canyelles navegant pels freus més impressionants d’aquest tram de costa (Els Bullents, Es Pa de Sucre, Sa Fusta i Sa Porrassa) i on cap altre embarcació que no sigui un caiac de mar hi podrà navegar. Tot un luxe entrar a Cala Morisca per aquests passos estrets.

Una costa que t’atrau,
però ella sembla que et fugi,
com esquerpa, quasi arisca?
quan de sobte, en passar un freu
ja et trobes al davant teu
l’hermosa Cala Morisca.

(Sebastià Gallart i Ribot)

el millor lloc del món

Publicat el per
8

cala estreta

Els que coneixen Palamós i la Fosca ho saben prou bé. N´hi ha prou d´agafar el camí de ronda que voreja la pineda d´en Gori, baixa a les barraques de s´Alguer, s´enfila un altre cop entre atzavares per les tanques del mas Juny i trepitja la sorra de Castell, just davant dels joncs de la vella riera, que només trenca la sorra en dies de temporal gros. Després, el poblat ibèric, la Foradada i les mimoses i els pins que es retorcen increïblement damunt les roques camí de Canyers i de cala Estreta.

Aquest sí, aquest és el millor lloc del món.

Rafel Nadal, Quan érem feliços

 

Mar d´Amunt: Cap de Creus en caiac

Publicat el per
Respon

Cap de Creus en caiac, es un d’aquells blogs  “de capçalera”. Ara fa just tres anys que aquest projecte va veure la llum de la ma de l’Eduard Marquès. Gairebé de manera diària ell  i els seus amics fan una entrada en aquest portal. A més, aquestes són de molt bona qualitat tant pels continguts com pels aspectes de la llengua.

Al setembre de 2009, en la seva primera entrada feien una declaració d’intencions  d’allò que volien assolir i ho han aconseguit sobradament.

El projecte va començar a partir de la divulgació de les sortides en caiac que feien especialment pel Mar d´Amunt del Cap de Creus i poc a poc va anar agafant embranzida amb altres aspectes que giren al voltant del Cap de Creus.

Després d’aquests tres anys, més de cent mil visites avalen la feina de l´Eduard i els seus. Segur que en tot aquest temps, com l’onada del mar de fons,  hi ha hagut pujades i baixades, però la feina constant ha perseverat i el blog, dia a dia, ha anat  creixent. I es que els caiaquistes tenim aquestes coses.

En una de les seves darreres entrades, l’Eduard es fa ressó del meu incipient projecte històries de mar. Tant de bo d’aquí tres anys tingui encara històries per explicar-vos, voluntat de fer-ho i gent que les vulgui llegir.

 

 

60 itineraris per la Bretanya

Publicat el per
Respon

Le Canotier, l’editorial dedicada al piragüisme i al kayak de mar, edita unes guies molt recomanables.  Entre elles , per proximitat destacar els 50 itineraris per la costa mediterrània o el 60 itineraris per la Bretanya de Veronique Olivier i Guy Lecointre.

Fa un parell d’anys vaig tenir el goig  de palejar uns dies amb la Vero i en Guy. Les sortides coincidiren en l’època que estaven enllestint la guia i van aprofitar per  acabar alguns petits detalls.  Van ser unes sortides per la badia de Brest i pels Abers de Finisterra.

L’altre dia  em va caure a les mans la guia ja finalment editada i la meva sorpresa està en veurem en una de les fotos que la  il·lustren (feta per l’Artur, un company de paleig) La fotografia està feta el darrer dia que vam passar a la Bretanya quan anàvem al far du four.

Amb la Vero i els companys de pagaia

El far del Cap de Tortosa

Publicat el per
2

Catalunya és un país amb molt poca tradició pel que fa al coneixements dels fars de la costa. Hi ha un enorme desconeixement d´aquestes infraestructures i quan el far es allunyat de la costa encara més. Aquest és el cas del far del Cap de Tortosa.
El far del Cap de Tortosa, o far de l´illa de Buda o simplement la Farola es troba situat davant la desembocadura de l´Ebre a unes dues milles de la costa en el seu punt més proper. El far original data del 1860 i fou enfonsat definitivament per un temporal l´any 1961. L’estructura actual data del 1984, i consisteix en una torre metàl•lica d´alumini.

La sortida per anar fins al far es pot realitzar des de l´embarcador de riumar situat al costat del càmping “L´aube”, a partir d´aquí haurem de navegar en direcció a la desembocadura del riu i sortir a mar obert. En aquest punt cal perdre atenció ja que el contacte entre el riu i el mar combinat amb el poc fons genera una onada estacionària que cal sortejar. Un cop a mar obert, en direcció SE divisem la silueta de la torre. Si no costegem l´Illa de Sant Antoni,  la travessa fins arribar al far és de gairebé tres milles.
Cal prendre atenció a la meteorologia ja que els vents predominants a la zona són en direcció O o NO i en els dos casos el retorn es faria molt més dificultós. A més, el poc fons de la zona fa que en cas de vent s´aixequi fàcilment onada. Cal anar també mínimament ben preparat, i a més del material de seguretat habitual s´hauria de dur GPS, emissora i bengales de senyals.

http://www.evaristoquiroga.com/Rutas/20121014.KMZ