Arxiu d'etiquetes: pirates

Master, Commander and Catalonia

Publicat el per
4

Els entusiastes de la literatura nàutica i en concret a aquells que els agrada la història i les batalles navals, segur que coneixen l’obra de Patrick O´brian (1914-2000). Aquest prolífic escriptor irlandès es conegut especialment per les seves novel•les, una vintena, inspirades en les guerres napoleòniques de finals s. XVIII i inicis del XIX. Els relats d´O´brian es caracteritzen per estar molt ben documentats amb un excel•lent treball de recerca sobre la vida a bord dels vaixells de guerra de la Royal Navy i per fer servir un vocabulari i unes expressions genuïnes i molts termes nàutics. Els seus personatges principals de les seves novel•les són el capità Jack Aubrey i seu inseparable amic, el doctor Stephen Maturin.

llibre

Capità de mar i Guerra (marter and Commander) la primera de les novel.les de la saga Aubrey-Maturin

El interès afegit en l’obra d´Obrian rau en la catalanitat de Maturin. Aquest eminent metge i naturalista irlandès parla català i coneix bé els nostres costums. Després d’haver llegit els relats la sèrie Aubrey-Maturin podem afirmar que el doctor, a més de lluitar per l’alliberament nacional d’Irlanda, és un espia català que odia a Espanya, te un passaport a nom de Joan Maragall, té propietats a Lleida i ha escalat la Maladeta. Aquest homenatge a la catalanitat que fa O´brian es deu en bona mesura al fet que a partir de l’any 1949 l’autor es va traslladar a viure a Cotlliure (Rosselló) i on hi es enterrat.

master

Fotograma de Master and Commander

Com a tribut a aquest aspecte amagat d´Stephen Maturin, aquí teniu una mostra d’alguns dels diàlegs del doctor extrets del primer dels llibres de la sèrie; Capità de mar i de guerra (Master and Commander).

Oblida que és el català la llengua que es parla en aquestes illes.
-Què és el català?
-Doncs la llengua de Catalunya, de les illes, de tota la costa mediterrània fins Alacant. De Barcelona. De Lleida. De les zones més riques de la península.

…

-És força bo el que bevem cada dia, no li sembla?
-Més bo, deliciós i molt robust, una beguda sana, reconstituent- va dir Stephen Maturin-. És un excel•lent priorat. Del Priorat, una zona propera a Tarragona.

…

-Sí. Vostè no ha estat a Catalunya, oi?
-No
-Aleshores li he de dir que en aquella regió, els diumenges al matí, es costum que totes les persones, de qualsevol edat i condició ballin en sortir de l’església … És balla una dansa peculiar, en rotllana, anomenada sardana.

…

-A l’esquerra del fum, cap al sud, hi ha la muntanya de Montjuïc, amb el gran castell; i aquest sortint de la dreta és la Barceloneta –va dir Stephen-. Més lluny es pot veure el Tibidabo, elevant-se darrere de la ciutat.

…
-Veu el cap? –va dir Stephen mentre l’observava amb un llibre obert a la mà, marcant la pàgina amb el polze-: És el Cap Roig, la frontera de la llengua catalana per la part de la costa, i a molt poca distància hi ha Oriola, que és, per l’interior, l’últim poble on es parla català; a partir d’Oriola comença Murcia, on es parla el galimaties bàrbar d´al-Andalus.

MASTER &COMMANDER ? ONE SHEET COMP _ H.2 ? 6/04/03.psd

Master and Commander (Peter Weir)

L’excel•lent pel•lícula “Master and Commander” (Peter Weir 2003) i protagonitzada per Russell Crowe en el paper del capità Jack Aubrey i per Paul Bettany com a Stephen Maturin, està basada en les novel•les d´O´brian. En el film, com passa habitualment en aquests cassos, s’obvia fer qualsevol referència a la catalanitat i a Catalunya. I es que, This is Hollywood!!!!

La llum de la fi del món

Publicat el per
Respon

Uns anys abans de l’enrunament  del ClubMed del Cap de Creus, hi ha haver una actuació semblant amb l’enderroc del far que es va construir per a filmar la pel·lícula, “Light at the egde of the world”  traduïda al nostre país com a “La luz del fin del mundo” (1971) dirigida per Kevin Billington i protagonitzada per  Kirk Douglas, Yul Bryner a més de Fernando Rey i Samantha Eggar.

cartell

Cartell de la pel.lícula “El faro del fin del mundo” rodada al Cap de Creus

La film estava basat en la novel·la  pòstuma de Jules  Verne “El far de la fi del món” i es va rodar gairebé tota  al Cap de Creus i a Cadaqués, malgrat que  també hi ha altres localitzacions a la península. El rodatge de la pel·lícula i la presència de les estrelles de Hollywood va trasbalsar durant unes setmanes la tranquil·la vida dels habitants de Cadaqués com mostren els retalls de la  premsa de l’època.

premsa5

Fotografia de l´època amb el far i el vaixell pirata

És la història d’uns pirates que assalten el far situat a l´extrem del Cap d´Hornos. El seu pla consisteix en apagar la llum del far i esperar que algun vaixell embarranqui contra la costa per  fer-se amb el botí.

fotogrames

Alguns fotogrames de la pel.lícula

De fet, l’edificació només va servir com a decorat per a rodar la pel·lícula i no tenia cap sentit mantenir-la dempeus després del rodatge. Allò que havia de ser una obra efímera, va aguantar tramuntanada rere tramuntanada, durant més de 35 anys, fins que el 2006 es va decidir enderrocar-la definitivament.

Aquest far, degut al seu aspecte abandonat, era anomenat de manera popular com “el far vell” en contraposició a far del Cap de Creus que està en servei.  Els blocs de formigó prefabricat amb que estava fet però, indicava de manera clara la seva construcció recent.

far fi mon

EL far de la fi del món en una fotografia de Carles Nualart (1993)

Construït ben bé a l’extrem més oriental del Cap de Creus, just al davant de S´Encalladora, i del freu de Sa Claveguera, el far ha estat el  tot un símbol  del  paisatge d’aquest indret durant molt de temps.

En realitat el far de la fi del món que va inspirar l’obra de Verne era el de  San Juan de Salvamento que es trobava a la “Isla de los Estados” , al punt més meridional del  Cap d´Hornos. L’illa forma  part de la província Argentina de Tierra del Fuego i del departament i d’ Ushuaia.

Feixistes!!!

Publicat el per
2
OLYMPUS DIGITAL CAMERA

A Mataró hi ha un búnquer als límits del terme amb Llavaneres just davant del Castell de Mata. El seu estat de conservació és deplorable

Els vestigis més importants de la gerra civil que es poden observar al Maresme són els fortins o búnquers que hi ha al llarg de tota la façana litoral. Actualment es compten més de 40 fortificacions militars d´aquest tipus amb un estat d’abandonament considerable. Els búnquers formen part de paisatge costaner maresmenc i han estat testimonis muts d’uns fets que mai més s´haurien de repetir. Per aquesta raó cal revitalitzar-los i restaurar-los, recuperar els búnquers equival a recuperar la memòria històrica d´aquest fet tant lamentable.

2013-03-01 16.58.17

Búnquer de la platja de les dunes a Santa Susanna, en aquest cas l´edificacuió està catalogada com a bé cultural d´interés local.

Van ser aixecats pel govern republicà a partir de l´estiu de 1937, en la seva construcció hi van participar militars de l’exèrcit popular, voluntaris civils, sobretot de la CNT i ciutadans condemnats a treballs forçats. Un cop acabat l´enfrontament bèl•lic l’exèrcit franquista els va fer servir i sembla que pot-ser en podia haver restaurat i construït algun altre. Més tard la guàrdia civil els va utilitzar per a controlar el contraban i ja en la dècada dels 50 alguns d´ells foren utilitzats per famílies immigrats com a habitatge. És a partir dels seixanta quan comença el seu abandonament fins a la situació actual.

2013-02-25 14.40.00

Búnquer de Sant Pol, al costat de la desembocadura de la riera.

La principal funció d´aquestes estructures fou la de repel•lir els atacs aeris i navals envers la població civil i els possibles desembarcaments de l’exèrcit rebel. L´aviació italiana i la legion condor alemanya, aliats dels feixistes espanyols, tenien la seva base d´operacions a Mallorca i ens els seus atacs cap a Barcelona i la costa catalana prenien direcció a l´Alt Maresme, d´allí resseguint la costa, enfilaven direcció a la capital.
La comarca va patir més de vint bombardejos durant la confrontació i es va demostrar la ineficiència d’aquestes infraestructures. Els bombardejos per mar vingueren sobretot dels bucs “Canarias” i el “Baleares”. Van ser atacades les poblacions de Montgat, El Masnou, Premià de mar, Mataró, Canet , Arenys de mar, Calella.
Malgrat la seva provada ineficiència, van tenir una funció psicològica per a la població civil que amb ells  se sentia protegida.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Búnquer de la Musclera a Arenys de mar. En aquesta població es van construir fins a 9 fortificacions. Les pedres que rebossen el búnquer són de la muralla del poblat ibèric de la Torre dels Encantats.

El crit

Publicat el per
2
OLYMPUS DIGITAL CAMERA

La platja del Crit. Al fons el Cap de Sant Sebastià

El tros de costa inclòs  dins l’espai d´Interés Natural de Castell – Cap Roig presenta alguns dels racons més encisadors de tota la costa catalana. Un d’ells és la  cala de “El Crit” pertanyent al terme de Mont-ras.

Quan l’actual municipi de Mont-ras es va segregar de Palafrugell, aquest va quedar sense façana litoral, cosa que impedia als joves del municipi anar a fer el servei militar a Marina tal i com feien quan pertanyien a Palafrugell. Es per això Mont-ras, malgrat ser una població d’interior té una petita sortida al mar en un tram que compren  tres cales: el Crit, la font Morisca i la cala del Vedell.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

AL Crit hi ha un parell de barraques de pescadors

El Crit, tal i com s’intueix en  el seu nom, conté  una dramàtica llegenda que es remunta a les ràtzies pirates que va sofrir aquest tram de costa.  Segons la mateixa, una nau barbaresca va fondejar en aquesta zona al ser sorpresos per una intensa boira. El pirates es van refugiar a la cala de la Font Morisca, al costat del Crit, per carregar aigua dolça. Quan estaven a la platja, els moriscos van sentir el cant d’un gall que provenia del mas de Cal Gall Peric i el capità de la nau anomenat Amara, va arribar fins al mas. Dels quatre membres de la família, tres es van poder escapar i els moros van capturar a una de les dues filles a la que van portar fins a la platja del Crit. A partir d’aquest moment hi ha diverses versions sobre la mateixa història.

Sembla ser que la noia, al resistir-se en ser raptada va mossegar al capità Amara i aquest va decidir tallar-li el coll. El crit que va fer la donzella en ser assassinada va ser tant gran que es va sentir per tota la zona. Una altra versió diu que la noia va mossegar al capità pirata i que va aconseguir escapar-se i el que es va sentir era el crit del pirata barbaresc. En el que si coincideixen els dos finals és que els pirates van saquejar i cremar el mas.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Sigui com sigui, el Crit és avui racó realment bonic i molt poc freqüentat situat davant de les illes Formigues.

Els perills urbanístics que ha patit aquest paratge als anys 90 va ser el detonant per a la creació de l’associació Salvem el Crit, però això és una altra història.

Moros a la costa!!: Que ve en Dragut!!!

Publicat el per
8

El corsari Turc Turgut Reis, anomenat també Dragut va ser protegit d’un dels més temibles corsaris de la història, Khair ed-Din Barba-rossa, popularment conegut com a Barba roja.

Els atacs corsaris als pobles “de mar” han estat una constant al llarg de la nostra història. A l’edat mitjana, primer van ser els francesos, després  els genovesos i més tard els sarraïns i els otomans qui van saquejar les viles i masos litorals. Al llarg del s XVI, les ràtzies pirates sobre la població van prendre importància, i  es converteixen en  un mal son  pels habitants de l´època.

Aquestes incursions fan que la població s’organitzi amb un sistema de defensa de la costa  basat en la construcció torres de guaita i defensa, la fortificació de masies i esglésies i la construcció de muralles a les viles.

De totes les ràtzies que ha patit el Maresme al llarg d´aquesta època, la més coneguda és la que va tenir lloc a Pineda de mar.

A la matinada del dissabte 1 d’agost de 1545, poc abans de la sortida del sol, onze galeres de turcs capitanejats pel famós pirata otomà Turgut Reis, anomenat també Dragut van desembarcar a Pineda i les poques  defenses i fortaleses de la vila no van servir de res. En poca estona els turcs es van apoderar totalment de la població, van cremar moltes cases i van assassinar alguns habitants. Després van saquejar i cremar  l’església.

Porta de l´esglesia de Santa Maria de Pineda. Al dintell hi ha la inscripcció que parla de l´atac del pirata Dragut sobre la població

Els pinetencs durant molts anys van quedar impressionats per l’esdeveniment. La prova i mostra més evident n’és la llinda de la porta de l’església parroquial de Santa Maria de Pineda on hi ha la següent inscripció:

“A I d´agost MDXLV a punt d´alba, XI galiotes del turchs posaren la gent en la plage; cremaren les portes de la Sglesia e moltes cases, e mataren e cativaren LXX animas pujant fins a casa de Palau. A migjorn se tornaren en barcar. Per reparo dels poblates s´es fortificada esta Sglesia de Pineda”

D’aquesta època ens han quedat en el llenguatge popular unes dites i expressions que en alguns casos, han passat a formar part del nostre vocabulari quotidià: “No hi ha moros a la costa” o “Fer més por que una fragata de moro “.