Mantell de posidònia a una platja de Port Cros (Illes Hyères) foto: Pili Vendrell

Al llarg de l´hivern, els temporals acumulen en moltes platges trossos i restes de Posidònia: fragments de fulles de totes mides, restes de les seves fibroses tiges i les curioses pilotes de posidònia, que van portar de corcoll als primers naturalistes. Aquestes magnífiques boles es formen a partir dels petits fragments de la planta, que el ritme de les onades entortolliga i fa rodolar pels fons fins a ser arrossegades i acumulades.

Les pilotes de posidònia van fer anar de corcoll als primers naturalistes

Les fulles velles de posidònia, carregades d’epífits, són arrencades i fragmentades pels embats de les onades que les van acumulant a les platges formant veritables catifes naturals. Aquests mantells de posidònia les protegeixen de l’erosió i de la regressió, funció essencial per poder-les mantenir i signe inequívoc d’una bona qualitat ambiental, tot i que alguns banyistes ignorants les continuïn considerant escombraries desagradables.

Fulles i restes de posidònia a una cala del Cap de Creus

Les restes de posidònia, avui en dia no tenen cap ús. Ancestralment havien estat útils per a la gent de la costa i eren recollides per a ser usades de diferents maneres segons la geografia o l’època

Plomall de posidònia

• Les fulles s’havien fet servir com a adob, jaç i fins i tot com a farratge pel bestiar.
• La planta té també propietats remeieres. Les seves fulles s’havien emprat per a desinfectar, per curar varius, pel tractament de les bronquitis o com a cicatritzant per a les ferides. Encara avui, alguns pescadors maceren les fulles fresques en alcohol i obtenen així un líquid que després apliquen a les ferides com a desinfectant.
• També era un bon remei contra les picades de xinxes. En aquest cas, es farcien matalassos i coixins amb fragments de fulles. A l’any 1570, l’insigne metge Andrés Laguna va reomplir els matalassos i els coixins del llit del Papa Juli III per deslliurar-lo tant desagradable molèstia. L’eficiència del remei va ser tant bona que de seguida es van escampar arreu les virtuts d’aquesta herba.
• En alguns indrets, les restes de fulles s’havien usat per a elaborar el morter per a fer maons. A l’illa de Tabarca i en alguns punts de la costa murciana, encara es poden observar construccions fetes amb aquest material.
• Els objectes més delicats com el vidre i la porcellana eren embolcallats en caixes amb trossos de posidònia per a ser protegits del seu trencament durant el transport. Aquesta és la raó perquè a aquesta planta també se la coneix amb el nom d’alga dels vidriers.
• Al segle XVIII, hi ha referències de posidònia a la Plaça Major de Madrid. Els traginers, embolcallaven el peix fresc amb aquesta planta per a poder-lo conservar i transportar millor.
• Finalment, al ser una espècie molt rica en iode, antigament es tractaven les restes de posidònia per extreure’n aquest tipus de sals que tenien un cert interès industrial.