Quines senyoretes més interessants!

La Donzella, Juliola, Guiula, Julivia o Senyoreta (Coris julis) és una espècie de làbrid força comú en els nostres roquissars litorals, entre les algues o les praderies de posidònia. D’aspecte elegant, rere els seus colors llampants s’amaga una història natural molt interessant.

Com la resta de representants del grup, la Juliola és un peix de cos allargassat i comprimit lateralment. Presenta els llavis molsuts, els ulls petits i una única aleta dorsal que és llarga. La Senyoreta és un voraç depredador que menja sobretot: gasteròpodes, eriçons de mar i gambetes, els quals tritura amb la seva potent dentició.

Coris_julis_14-07-05_female

La femella presenta una coloració molt més discreta que els mascles

Aquesta espècie presenta un marcat dimorfisme sexual, els mascles es distingeixen de les femelles pels tres primers radis de l’aleta dorsal que són més llargs. De tota manera, el tret diferencial per a la seva distinció està en la coloració del cos. La femella presenta el ventre clar i el dors de color marró vermellós, mentre que els mascles poden presentar diferents patrons segons es tracti de mascles primaris o secundaris. En general tots tenen una franja vermellosa o ataronjada als costats amb una taca negre darrera l’opercle.

La Donzella és una espècie hermafrodita protogènica, és a dir, en néixer són femelles i amb l´edat esdevenen mascles. El canvi de sexe s’inicia als cinquè any de vida quan l´espècie assoleix una talla d´uns 12 cm. Ara bé, a les poblacions d’aquest peix hi ha una petita proporció de mascles que ho són de manera permanent des del naixement, són els anomenats mascles primaris.

Coris_julis_24-05-07_male

Els colors del mascle no tenen res a envejar als peixos tropicals

La reproducció té lloc entre el maig i l’agost amb una conducta força curiosa que s’inicia quan el mascle dominant neda amb l’aleta dorsal aixecada i amb un comportament molt territorial. A la parada nupcial el mascle i la femella pugen a la superfície on té lloc la fecundació que, és externa. En aquest moment la parella es veu acompanyada pels mascles primaris que aprofiten l’ocasió per a fecundar també els ous alliberats per la femella. La fressa és al capvespre.

En ser una espècie eminentment litoral, les seves captures la realitzen especialment els pescadors esportius, sent baix el seu interès comercial. Les captures amb canya o amb el volantí són destacables sobretot quan es calen prop de les roques. Els pescadors artesanals les poden agafar amb els tresmalls i les soltes.

guiula

Captivat per la seva bellesa, l´Eduard va alliberar aquest guiula que va pescar. Foto: Eduard Marquès

Hi ha una mena de nanses anomenades gambines o, en alguns punts de l´Alt Empordà també anomenades guiuleres, que es calen a les roques litorals fent servir com a esquer eriçons esmicolats que atreuen a les Julioles. Les guiuleres s´usaven de manera tradicional per a la pesca d’aquesta espècie a les cales i platges del Cap de Creus.

Recordo encara, ara ja fa uns quants anys, a Cala Prona, veure utilitzar aquest enginy. Us puc assegurar que en pocs minuts es van capturar un bon grapat de guiules que, encara vives, les van fregir en oli roent al mateix refugi. L’àpat, al qual em van convidar, va consistir en el peix fregit acompanyat d’unes llesques de pa amb tomàquet i un porró de vi. Us asseguro que la seva carn estava exquisida.

Per Sant Jordi: llibresdemar

Aquí teniu algunes propostes per aquest proper Sant Jordi. En la tria d’engany teniu novetats editorials de primer ordre. Són llibres en sintonia amb les meves històriesdemar que us poden ajudar a ampliar molt més els continguts que apareixen en aquest bloc.

Sin Mala Espina. Guia de consumo responsable de pescado y marisco. CHAPARRO, Lydia. Libros en Acción

portada-guia-copiaEn aquest llibre hi trobareu criteris per tots aquells que esteu convençuts de que un canvi en el model pesquer és possible. Molt en la línia amb les entrades de pesca sostenible i de consum responsable que podeu trobar en el meu bloc. S’avaluen una setantena d’espècies amb interés comercial i les seves recomanacions de consum en funció de la seva sostenibilitat.

Guia de la flora i fauna de la mediterrània. BALLESTEROS, Enric; LLOBET, Toni. Brau Edicions

llobetEs tracta de la darrera novetat de la col•lecció de guies de butxaca de Brau Edicions. Les il•lustracions, com passa en la resta de la col•lecció ha anat a càrrec d’un dels millors en aquest camp, en Toni Llobet. Els continguts i la tria de les espècies són de l´Enric Ballesteros, científic del centre d’estudis Avançats de Blanes.

Un Mar de Conflictes. La pesca a Roses durant l’Antic Règim, 1592-1835 PUJOL I HAMELINK, Marcel. Roses Publicacions Municipals

un mar de conflictesL’obra és una anàlisi del món de la pesca durant l’antic règim. Hi trobareu com s’organitzava el procés extractiu, els sistemes de pesca que s’usaven, com eren les diferents embarcacions de pesca, quina relació hi havia amb el senyor feudal i quins drets tenia sobre la pesca, les pugnes entre els sistemes de pesca tradicionals i els foranis i els conflictes que hi ha hagut al llarg dels segles pels territoris de pesca.

Les Illes del Cap de Creus. PLUJÀ i CANALS, Arnald; ALBERTÍ i MAURICI, Joan.

illesArnald Plujà, un dels màxims coneixedors del Cap de Creus ens proposa decobrir les 24 illes que emergeixen al llarg de tota la costa del Cap de Creus i que són una part destacada del patrimoni natural de la zona. Són illes litorals, la mes allunyada es troba a un quilòmetre de la costa, amb un aspecte que les fan úniques. Aquest treball recull la història, la geografia, la geologia i la biologia d’aquestes illes i illots.

Tornen les boies

Com cada any amb l´arribada del bon temps, les nostres platges s´omplen de boies que delimiten l´espai pels banyistes i que regulen els usos que els diversos usuaris en fan de la mateixa. A més, també es delimita l´entrada i sortida d´embarcacions a través dels canals de navegació.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

El groc canari és el colro de les nostres platges durant la temporada de bany

Aquest dies, el vaixell encarregat d´aquesta feina està començant a enfilar les boies grogues a la gran majoria de platges del nostre país. En el cas de la costa del Maresme, la Selva i l´Empordà el vaixell encarregat d´aquesta tasca té la base d´operacions al port d’Arenys de mar.

Aquestes boies tenen la funció d’abalisar una zona reservada al bany. Aquesta àrea normalment és compresa entre la platja i els 200 metres mar endins. A les zones sense platja, si hi ha abalisament, aquest és només dels primers 50 metres. Per assenyalar aquestes zones es fan servir un seguit de boies grogues fondejades amb un “mort” i separades uns de les altres uns 200 metres.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Boies a l´espera de ser col·locades a les nostres platges

Els canals d´entrada i sortida d´embarcacions també han d’estar degudament assenyalats seguint la normativa de l´autoritat marítima competent. En aquests canals queda prohibit el bany. Els canals de navegació estan abalisats amb una boia cònica i verda a la banda d’estribord i una altre de vermella i cilíndrica al costat de babord.
En les zones reservades als banyistes, queda clar segons la normativa vigent, que està prohibit la navegació amb qualsevol tipus d´embarcació o medi flotant, i de la mateixa manera que es prohibit navegar en caiac, també ho haurien de ser les barques inflables a rem i si filem més prim, els matalassos.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

El vaixell encarregat de la colocació de les boies té base al port d´Arenys de mar

Aparentment aquesta regulació hauria d´afavorir al més desprotegit, es a dir, als banyistes. A l´hora de la veritat, representa una font de conflictes entre els interessos dels diversos actors de la platja. Per una banda els banyistes no sempre respecten els canals de navegació, per altre costat hi ha embarcacions que fondegen al límit de les boies i en alguns cassos, especialment a les platges menys urbanes, el fondeig es realitza sense miraments a la zona reservada al bany, especialment si no hi ha abalisament. Altres vegades els concessionaris dels canals de navegació prohibeixen el pas d’embarcacions lleugeres. Us puc assegurar que, a la Cala Sant Francesc de Blanes, durant la temporada de boies, es impossible d´utilitzar el canal de navegació per a caiacs aliens al lloguer que hi ha a la mateixa platja.

I ja posats a que ens empastifen la línia litoral d´aquest grotesc color groc, pot-ser que se´n podria treure algun profit. Això mateix és el que fan a alguns municipis de la Costa Daurada, on les boies, a més de la seva funció de abalisament, també serveixen com a biòtops. Aquestes boies  substitueixen el “mort” de formigó per una estructura amb múltiples cavitats que permet la fixació d’organismes bentònics i que actua també com a refugi per a la fauna. Així, les boies es converteixen en autentiques reserves de vida.

Aquestes boies ecològiques que, s’han instal•lat de manera pionera a la Costa Daurada, tenen un mort que roman al fons tot l’any i que a diferencia dels morts de formigó, no es retiren un cop acabada la campanya, sinó que es romanen al fons continuant fent la seva missió.

S´Encalladora

S’Encalladora, Mariblanca o illa Blanca, és un immens aflorament rocós situat just davant del Cap de Creus. De punta a punta fa sis-cents metres de llarg, cosa que la converteix en l’illa més llarga de casa nostra. Té molt poca alçada, el seu punt més elevat està a uns 35 metres sobre el nivell del mar.

Segons el llegendari popular l’illa era un dels llocs preferits pels pirates per a amagar-hi els seus botins.

meva

S´encalladora es troba just davant del Cap de Creus, desprotegida de la tramuntana

Exposada directament a la tramuntana és reserva integral del Parc Natural de Cap de Creus. Al seu costat exterior està prohibida la navegació. S´encalladora està separada del cap de Creus pel freu de Sa Clavaguera, un pas d’uns cinquanta metres d’amplada que és el canal de navegació protegit del vent del nord. Un cop travessat el freu ens trobem totalment desprotegits i la tramuntana forma un espectacle digne d’admirar.

Les dues cales més properes a l´illot són Cala Culip al mar d´amunt, en ple Pla de Tudela i Cala Fredosa al mar d´avall.

rni

S´encalladora és una Reserva Natural Integral del Cap de Creus

Des del punt de vista geològic, S´Encalladora és formada per una base esquistosa, de color més fosc, sobre la que hi reposen pegmatites en forma de blocs, de color molt més clar que, creen una veritable museu geològic a cel obert. Els esquistos són roques metamòrfiques formades en primer lloc a causa d’elevades pressions i temperatures i les pegmatites s’originen a partir de la solidificació del magma entre les primeres aprofitant les esquerdes. L’erosió diferencial dels materials que formen l’illa creen formes espectaculars.

Malgrat el que pugui semblar des de terra, l’illa presenta una riquesa botànica de primer ordre. Plantes adaptades a la precarietat ambiental, rareses i endemismes únics. Plantes que creixen prostardes i tenen forma de coixinet, entre les que destaquen: el fonoll marí (Crithmum maritimum), la verdolaga marina (Halimione portulacoides), la salsona ( Inula crithmoides) o l´ensopegra (Limnolium tremolsii)

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

La navegació per l´illa només està permesa pel freu

Una de les curiositats del rocam és la presencia de dos petits bassals d’aigua dolça que és aprofitada per les nombroses aus que hi nidifiquen.

Just abans de creuar el Cap de Creus, encara en el mar d´avall, es troba la cova de l´Infern, una cavitat en forma d’arc entre els esquistos. Hi ha qui diu que el nom es deu als primers raigs de Sol del dia que al ser reflectits per l’aigua donen una tonalitat vermellosa talment com si estiguéssim a l´infern.

A l’extrem més oriental de S´Encalladora es pot observar l’illa de Massa d´Oros o Sa Rata, aquest sí que és veritablement el punt més oriental del nostre país, però això és una altre històriademar.