Tancat per vacances
Imatge
2
Arxius mensuals: Juliol de 2016
El dia de la marmota
Que les coses són cícliques i que retornen és un fet. Que dels errors del passat no n´aprenem una evidència. Semblava que l´esclat de la bombolla immobiliària i la crisi havia fet canviar la nostra forma de fer i d´actuar, però no ha estat així. Si bé de les crisis se’n pot aprendre i de fet, molts n´han après, sembla que quan passa un cert temps falla la memòria i tornem als comportaments que ens han portat a aquesta situació.
Aquest darrer any, a nivell urbanístic han succeït una sèrie d´actuacions al llarg de la Costa Brava que fan pensar que tornem a estar a on estàvem. La cultura del “pelotazo” i el model econòmic basat en el totxo continuen arrelats amb força. A més, alguns ajuntaments veuen en aquest fet l´oportunitat d´eixugar els seus deutes.
El polèmic xalet del Golfet a Calella de Palafrugell
Els consistoris de Calella de Palafrugell i Tossa de Mar han destacat en aquest any per les seves decisions urbanístiques polèmiques que l´únic que fan es retornar a un passat que creiem que no es tornaria a repetir.
En el cas de Calella de Palafrugell, l´ajuntament ha donat permís per a l´ampliació d´un macroxalet a la zona del Golfet que triplica l’ocupació del seu predecessor. Un veritable atemptat al paisatge a primera línia de penya-segat i que ha provocat la mobilització ciutadana i la creació de l’entitat “Salvem el Golfet”. L´edificació de Calella, malgrat tenir el permís municipal, , està fora de l´ordenança urbanística actual, es troba dins d´una àrea que forma part del PEIN i ocupa la ZMT. A més talla el camí de ronda en aquest punt.
Cala Morisca a Tossa
A Tossa de mar han estat dues les actuacions polèmiques, d´una banda l´intent d´urbanitzar una de les darreres platges verges de la Costa Brava sud, Cala Morisca i ara, més recentment, l´equip de govern de Tossa pretén desencallar un projecte històric i envoltat de polèmica, el projecte d´un port esportiu a la vila.
En el cas de Cala Morisca, finalment la Comissió Territorial d´Urbanisme, ha aturat per ara el projecte. A partir d´aquest moment i per evitar ensurts en un futur, caldria treballa perquè la cala formés part de l´espai Natural del massís de Cadiretes/Ardenya.
Es Codolar, al sud d´aquesta platja hi ha projectet el port de Tossa
Pel que fa al port esportiu, l’ajuntament de Tossa de Mar vol organitzar un referèndum entre la ciutadania perquè siguin els habitants de Tossa els qui decideixin sobre aquest fet. El port aniria a la zona de Es Codolar, al sud del Cap de Tossa, en una de les àrees més ben conservades de la zona. La seva construcció suposaria un greu impacte ambiental i paisatgístic. El projecte que es vol portar a referèndum i que suposaria la modificació de l´actual POUM preveu la construcció de gairebé 400 amarratges, un hotel de cinc estrelles i 10 xalets de luxe a més de 400 places d´aparcament. La connexió entre el port i la vila es faria a través d´un túnel. De totes formes, la darrera paraula sobre aquest projecte la tindria la Comissió de Ports de la Generalitat i actualment hi ha vigent una moratòria pel que fa a la construcció de nous ports.
Afortunadament totes aquestes actuacions han tingut el suficient ressò per a mobilitzar la societat civil i plantar cara a aquests nous cacics del segle XXI.
La paranoia de la tonyina
La paranoia de la tonyina comença quan són encerclades i capturades al canal d´Eivissa, després són transportades a les gàbies d´engreix de l´Ametlla de Mar on són alimentades amb peix provinent de la Xina i del Perú, a continuació són comercialitzades als Estats Units i al Japó i la trobem a les cartes dels restaurants més esquists.
Si algun sector pesquer gaudeix d´una molt bona salut econòmica, aquest és el de la pesca de la tonyina vermella (Thunnus thynnus) a la Mediterrània. Malgrat les restriccions que ha imposat la Comissió de Pesca de la Unió Europea per a recuperar un recurs que va estar al límit de la extinció, els pocs que tenen concessió per a la captura d´aquests grans túnids, fan l´agost durant tot l´any.
Les quotes establertes per l´ICCAT (International Comission for the Conservation of Atlantic Tunas) ha fet recuperar les poblacions de tonyina vermella en pocs anys. Aquestes van ser establertes al 2008 davant els crits d´alarma per la situació altament crítica d´aquesta espècie. Precisament la situació optimista que hi ha actualment fa que el sector apreti a l´UE perquè obri molt més l´aixeta de la permissivitat i ampliï les quotes actuals. Cal tenir molt present que quan es parla de pescadors amb concessió per a les captures de la tonyina vermella ens estem referint a un lobby reduït però molt potent i amb molta capacitat d´influència a primera fila de decisions.
Les gàbies d´engreix del grup Balgefó a l´Ametlla de Mar tenen capacitat per acollir fins a 3 milons de tones de tonyina
A casa nostra la indústria de la tonyina vermella es centra bàsicament al port de l’Ametlla de Mar. Allí, les empreses concessionàries, capturen les tonyines vives i les mantenen en gàbies d´engreix fins que tenen la mida òptima per a ser comercialitzades. D’aquesta manera, d´una banda augmenten els ingressos i d´altra controlen l´stock de tonyina vermella comercialitzada per a mantenir els preus a la part alta.
La tonyina es captura amb arts d´encerclament semblants a la teranyina. La principal zona de pesca de la tonyina vermella està situada al canal que hi ha entre Eivissa i la Península, ja que per capturar-les s´aprofiten les rutes de migració primaveral d´aquesta espècie. Per a la localització de les moles s´usen mitjans aeris que tenen com a base aeroports del nord del Magreb i sistemes de posicionament per satèl•lit. Tot un desplegament de tecnologia al servei d´enormes guanys.
Els establiments d´alta gastronomia relacionada amb la tonyina vermella comencen a proliferar arreu
Un cop pescades són transportades amb remolcadors fins a l´Ametlla on hi ha les gàbies d´engreix i on hi romandran fins que tinguin la mida adequada. Les flotes tenen trenta dies per a realitzar les captures. Aquest any la temporada ha anat entre el 26 de maig i el 24 de juny. Es dóna la paradoxa que, amb pocs dies de feina tenen tota la captura de l´any. La principal empresa de l’Ametlla se li ha assignat aquest any 1500 tones de tonyina que ha capturat tant sols en quatre dies. Aquesta quantitat de peix representa el 28% de tota la quota que té assignat l´Estat Espanyol.
Les tonyines un cop capturades es transfereixen a les piscines de transport que les portaren fins a les granges d´engreix de l´Ametlla. A partir d´aquest moment s´usen càmeres estereoscòpiques per a determinar el pes exacte dels exemplars. Un cop a les instal•lacions d´engreix s´alimenten amb petits pelàgics com ara sardina, seitó o bé farina de peix de molt bona qualitat. Normalment el peix per a l´engreix és subministrat pels pescadors d´encerclament locals, però amb la greu davallada de les captures de sardina i de seitó, avui el peix arriba dels caladors del Perú, de Xile i fins i tot de la Xina. Les gàbies d´engreix de l´Ametlla tenen una capacitat per a 3 milions de tones de peix. En les instal•lacions d´engreix es comporten com a voraços depredadors, veritables màquines de menjar i d´engreixar-se.
Finalment, un cop assoleixen la talla per a comercialitzar-se, la major part de la tonyina es porta on hi ha més demanda, especialment al Japó. En el nostre cas el 85 % de la tonyina comercialitzada a l´Ametlla acaba als mercats asiàtics i als Estats Units.
Quins horitzons
Certament la interfase terra-mar sobre substrat rocós és un dels biomes més interessants de tota la Mediterrània. En mars sense marees, com és el nostre, en uns pocs centímetres de diferencia les condicions físico-químiques de l´aigua poden canviar radicalment i els éssers vius que viuen fixats es situen seguin les seves preferències. En aquesta franja litoral de menys d´un metre la qualitat de la llum, la temperatura, l´agitació de l´aigua… canvien substancialment. Aquest agrupament d´organismes es produeix en forma de cinturons paral·lels a la línia de costa que, també es coneixen amb el nom d´horitzons.
Els naturalistes ja fa molt de temps que van observar aquest fenomen i l´han descrit sota el nom de zonació litoral. Els diversos horitzons en que es subdivideix aquesta llenca entre la terra i el mar són: el supralitoral, el mediolitoral, l´infralitoral i el circalitoral.
La zonació litoral sobre substrat rocós a la costa Brava central. Noteu els diversos horitzons formats per diverses espècies d´algues
Un altre dels factors que determina la presència o l´absència de determinades espècies és la qualitat de l´aigua. Així en llocs amb una forta pressió humana hi ha espècies de caire més nitròfil, adaptades a aquest estrès ambiental i amb un creixement ràpid. En els indrets més ben conservats i amb una qualitat de l´aigua excel·lent els organismes que s´hi troben representen la màxima estructuració i complexitat del sistema natural.
El fenomen de la zonació litoral és molt semblant a la distribució dels estatges de vegetació segons l´alçada. En aquest cas, les plantes s’organitzen segons les condicions climàtiques. Un bon exemple d´aquest fet és la distribució de la vegetació al Montseny segons l´alçada. De totes formes, la gran diferència entre els estatges de vegetació i la zonació litoral està en l´amplada de les franges amb espècies diferents. Mentre que al Montseny, posem pel cas, aquesta distribució es produeix al llarg dels seus 1700 m d´alçada, els horitzons litorals de la costa rocosa ,en la costa Brava varien en molt pocs centímetres de diferència.
Perfil esquemàtic dels estatges de vegetació del massís del Montseny. 1-Nivell culminant del matollar de ginebró 2-Estatge de la fageda; inclou les avetedes. 3-Estatge de la roureda de roure de fulla grossa. 4-Estatge de la roureda de roure martinenc 5-Estatge de l’alzinar muntanyenc. 6-Estatge de l’alzinar inferior o amb marfull; inclou la franja de Sureda. 7-Bosc de ribera ran els cursos d’aigua. Original de Josep M. Panareda, dibuixat per Maravillas Boccio)
En aquest ambient, moltes vegades, la presència d´espècies depèn de la disponibilitat de trobar un tros de d´espai en el substrat on fixar-se allà on les condicions els hi són més òptimes. La lluita per l´espai esdevé clau per a entendre la presència o absència d´algunes especies.
En aquesta guerra per sobreviure, els epífits, organismes que viuen fixats sobre d´altres, especialment algues o fanerògames, representen una bona estratègia de colonització de l´espai. El trottoir, l´alga incrustant Lithophyllum byssoides, és un molt bon exemple de tot plegat. En les bioconstruccions d´aquesta alga es crea un entramat de cavitats que són aprofitades per una munió d´organismes que les utilitzen.
HISTÒRIESDEMAR 