Gener, temps de minves

Com al mig de l’hivern la primavera,
aixís el cel avui, i el sol i l’aire,
obre de bat a bat balcons i portes
i omple la casa de clarors, aimia.

(Joan Maragall, Les minves de gener)

Els dies de gener, i en especial les situacions anticiclòniques, són una de les millors èpoques de l’any per a la navegació en caiac. Bon temps, solet, solitud i l’aigua en calma són una bona combinació per sortir a palejar de manera relaxada sobre una “bassa d’oli”.

Port Lligat en època de minves

Port Lligat en època de minves

Quan l’anticicló s’instal·la damunt nostre les pressions atmosfèriques són les més altes de tot l’any i, com a conseqüència del pantà baromètric que s’estableix, el vent deixa de bufar. El resultat de tot plegat es un mar encalmat talment com un llac i amb el nivell de l’aigua que pot  arribar a baixar ben bé mig metre respecte el seu valor mitjà. Aquest descens és fàcil d’observar sobre els penya-segats i les roques i en els dics i espigons, permetent-nos veure zones que normalment estant submergides.

la franja d´algues, normalment submergida, es veu emergida en temps de minves

la franja d´algues, normalment submergida, es veu emergida en temps de minves

Han arribat les minves de gener!!. Font d’inspiració d’un jove Joan Maragall i d’un irreverent Guillamino

El Projecte NINAM està ferit de mort

El projecte Ninam està passant moments difícils, l´impagament d’uns diners per part de la Generalitat ha ferit de mort aquesta proposta.

logo_ninam-sol-bc3b3-copia

Vaig tenir ocasió de conèixer a la gent del projecte Ninam fa un parell d’anys al Symposium de Pagaia a Llançà. De seguida em vaig adonar que allò que ens explicaven era autèntic. Que una parella s’embarqués en la compra d’un catamarà i que l’utilitzés per a l’estudi i el seguiment dels cetacis del Cap de Creus en lloc de treure-li el suc amb el turisme miop amb qui haguessin pogut guanyar molts diners ho trobava molt interessant.

Certament, les coses fetes com han fet ells no són lucratives i a més tenen unes despeses de funcionament elevades: amarrament, manteniment del vaixell,… El majestuós Dzul Haà ha estat utilitzat en nom de la ciència i l’administració els ha donat la “puñalada trapera” que els està dessagnant fins a l’extenuació.   No deixa de ser curiós que els 10000 € que els deu la Generalitat en concepte a l’edició de la Guia de Cetacis a la qual s’havia compromès sigui la mateixa quantitat que ells deuen a Ports de la Generalitat en concepte d’amarrament del catamarà.

guiaL’única solució ha estat encomanar-se a una línea de micromecenatge a VERKAMI  per poder cobrir els deutes. La campanya que es pretén finançar amb les nostres aportacions va començar fa tres anys i es bassa en la foto identificació del dofí mular. I és que la presencia d’aquest cetaci a Catalunya està experimentant una regressió en els darrers temps.

EL paisatge submarí del Maresme: les barres litorals

El Maresme presenta una costa rectilínia, sorrenca i molt poc abrupte, en ella els afloraments rocosos són gairebé inexistents, malgrat que la  zona nord del terme se’n intueixen alguns de manera molt subtil.

Sota la catifa blava de la mar hi ha un paisatge submergit desconegut per a la majoria i quan ens referim a ell ho  podem fer exactament  en els mateixos termes que quan ho fem a terra ferma. En efecte el fons del nostre mar està ple d’accidents geogràfics que li donen una fisonomia característica.

De tots els elements que configuren el paisatge submarí  del Maresme les barres litorals són tal vegada l’element més típic i que donen una singular personalitat al fons. Efectivament, els fons rocosos litorals es disposen, en forma de franges paral·leles a la línia de costa, a aquests esculls se’ls coneix  amb el nom de barres.

L´origen de les barres litorals cal buscar-lo a partir dels canvis de nivell de la línia de costa (transgressions i regressions) al llarg de la història de la Terra, també anomenats moviments eustàtics. Les barres són doncs, el testimoni del que va succeir fa milions d´anys.

Mapa de distribució de l´alguer (en verd) i les barres litorals (en gris). Elaborat per la SCNMM a partir de les dades de l´SPAS i la confraria de pescadors de Mataró

Davant de Mataró la distribució de les barres litorals és en fileres i està orientada de manera paral·lela a la línia de costa actual. En total es poden distingir sis fileres de barres: Així troben una primera línia gairebé a “pet d´ona”, molt més evident a llevant del terme. En aquest primer nivell es pot destacar el “roquer de terra” i “els penjants”. A la segona línia de barres que és troba als 10 m s´hi situa “la boia” o  “nin armat” (lloc on s´hi troba la imatge de les Santes)  Al voltant dels 14 m hi ha la tercera filera formada per  “la trencada”. Entre els 15 i 22m profunditat hi ha la quarta filera de barres on destaca “la torre ferrer” “la barreta d´en serra” “la llosa del negre”, “la llosa de l´alzina” i la “barreta de l´arbre”.  A continuació, entre 22 i 24 m, la cinquena filera formada per “la galera” i “la barreta de l´ou”. Per acabar la darrera filera, entre 26 i 29 m de barres  s´hi localitza “can partella de llevant”, “la llosa d´en pujolà”  i “Cap sa Tira

Les barres, a més de ser petits reservoris de biodiversitat, representen també elements de protecció davant l´art de bou, la pesquera que produeix un major impacte ambiental sobre el fons de totes les que es practiquen a la nostra costa. Efectivament, les barres representen un impediment físic per poder arrossegar l´art i per tant és protegeix la zona d´aquesta pesca. El manteniment de l´alguer de Mataró en estat prou acceptable fins als nostres dies es deu precisament a que aquest es troba rodejat pràcticament per barres que han impedit aquest tipus de pesca.