Detall del Carpobrotus, les seves fulles crasses tenen forma de patates fregides

La franja litoral és un ambient extremadament fràgil sotmès a forts impactes que posen en perill aquest hàbitat i la seva flora autòctona: plantes arenícoles i rupícoles, segons creixin en ambients arenosos i dunars o sobre roques, espadats i costes escarpades.
Després de la sobrefreqüentació humana, el principal perill que pateix la façana litoral és la presencia d’espècies vegetals invasores, entre elles, la més important, és el bàlsam (Carpobrotus edulis i Carpobrotus acianiformis). Les espècies invasores són la segona causa de pèrdua de biodiversitat a escala global després de la fragmentació i desaparició dels hàbitats.

Carpobrotus a una platja del Cap de Creus (foto Anna Nadal)

El bàlsam, també conegut com a ungla de gat o patates fregides (Carpobrotus sp.) és una planta reptant que colonitza els ambients salabrosos costaners i arracona la vegetació típica d’aquest hàbitat. Resisteix molt bé l’elevada concentració de sal, els substrats inestables com la sorra de les platges, l’aridesa del medi i les elevades temperatures. Per totes aquestes raons, la planta troba en la façana litoral les condicions idònies per a desenvolupar-s’hi. A més, el seu creixement ràpid, el seu comportament agressiu envers la flora autòctona litoral i la transformació que pateix el substrat on creix l’ha convertit en una espècie invasora molt poderosa.

Carpobrotus creixent a una platja

Carpobrotus és una planta al•lòctona, originària de Sud Àfrica, que va arribar al nostre país fa poc més d’un segle degut sobretot al seu interès en jardineria. Ha estat una espècie molt utilitzada en obra pública per a protegir els talussos de l’erosió.
Altres espècies exòtiques típiques de l’ambient litoral són l´atzavara (Agave americana) o la figuera de moro (Opuntia ficus-indica), malgrat que en el cas de l’atzavara, en alguns indrets, com ara la costa del Maresme, no es pot considerar ben bé una invasió i no és gens agosarat afirmar que ja formen part de la fesomia del litoral.

L´atzavara i la figuera de moro són plantes exòtiques molt comunes a la franja litoral (foto Anna Nadal)

Totes les accions encaminades a eradicar Carpobrotus de la costa passen per la realització d’actuacions mecàniques i en molts cassos, l’única possibilitat és la seva eliminació manual. Els productes fitosanitaris estant desaconsellats per l’impacte sobre altres espècies i el medi. Les restes arrancades s’han de controlar per evitar mals majors ja que l’arrelament d’esqueixos i de fragments de la planta és la principal via d’expansió de l’espècie.

En primer terme, cascall marí, al darrera rave de mar i més endarrera Carpobrotus creixent a la sorra

Quan el bàlsam colonitza els ambients sorrencs arracona espècies com el lliri de mar (Pancratium maritimum) , el rave marí (Cakile maritima) o el cascall marí (Glaucium flavum)  Quan ho fa en ambients rupícoles una de les espècies més perjudicades es el fonoll marí (Crithmum maritimum) .

En primer terme fonoll marí al darrera Carpobrotus creixent sobre la roca

Al Parc natural del Cap de Creus l´ungla de gat és l´espècie invasora més àmpliament distribuïda i abundant i s’han fet diverses actuacions per tal d’eradicar-la. A l´illa de Port Lligat, o a la punta de S´Arenella per exemple, s’ha dut a terme accions en aquest sentit. L´illa estava recoberta en un 80% pel bàlsam i d’altres espècies invasores. Les actuacions al Cap de Creus tenen com a objectiu la recuperació dels hàbitats originals que inclouen espècies endèmiques en greu perill de desaparició com el sèseli de Farreny (Seseli farrenyi), l´armèria del Rosselló (Armeria ruscinonensis) o l´ensopeguera (Limonium tremolsii), i els coixins de monja (Astragalus massiliensis). Actuacions semblats s’han portat a terme en diversos trams dels camins de ronda, sobretot al terme municipal de Palafrugell.