Bones Festes/Acorar

Bones Festes de Nadal. Ens retrobem després de reis. Espero que aquest text us arribi al cor (Acorar)

Vaja unes alzines. No són alzines això. Ah, doncs uns pollancres. No són pollancres tampoc. Doncs què són? Són oms. I es que no sabeu res.

Quan jo no hi sigui no sabreu ni què és un baladre, ni un atzeroler, ni un ginjoler, ni un revell, ni una argelaga, ni una estepa, ni un arbocer, ni un alavern, ni un llampúgol, ni una alzina!

El jovent sap destriar entre un Golf GTI o GTX, un Iphone 7 d’un Iphone 8, un PC d’un
Mac. Ho saben tot de les coses efímeres, de les coses que es venen com
imprescindibles i que en pocs anys passen de moda i formen part del record. Com un
Spectrum, o un Atari, un xubasquero Karhu, un vídeo VHS. De les coses
permanents, de les que transcendeixen el nostre efímer pas per la vida, no els
interessa res. Ni el seu nom. I amb un genèric, l’humilien. No destrien pomeres de
pereres, cireres, alzines ni oms. Només diuen “arbres”. No destrien un mussol, una
òliba, un tord, una merla, un pinsà o un sebel·lí. Només diuen “ocells”. I d’aquesta
ignorància en basteixen una seguretat ben falsa.

En canvi, la gent gran sap destriar si és ordi o civada a les tres setmanes de néixer el
sembrat, quan tot just és una fulla. Saben si és una carbassera o una melonera el que
tenen davant, perquè saben que allò és bàsic per la vida, per sobreviure. Diuen “un
cotxe” sigui quina sigui la paraula o marca que dugui al darrere, perquè només serveix
per anar d’un lloc a l’altre.

Les paraules diuen qui som, com vivim, què valorem i què menyspreem. Expliquen el
nostre món i la nostra esquizofrènia. Ens expliquen a nosaltres. I si canviem de
paraules canviem de món. I el món, per bé o per mal, sempre canvia. I els forts
guanyen. I si amb una debilitat covarda descuidem els mots, quan moren els mots
moren els conceptes. I llavors, la vida seguirà, silvestre i anònima, o morirà. Com
moren els pobles si moren les paraules. És la paraula l’ànima d’un poble.

Pau Riba i Orchestra Fireluche (Sobre un text de Toni Gomila)

Gavot a la vista!

Si aquests dies heu anat a la platja o heu passejat pels passeigs marítims i ports és  probable que hagueu pogut fer alguna observació de gavot. El gavot (Alca torda), un ocell pròxim als pingüins àrtics, una espècie extingida avui i que viu a les costes nord europees. De fet cada hivern se’n fan algunes poques observacions a casa nostra però la excepcionalitat d’aquest any és la gran quantitat d’ albiraments que hi ha hagut arreu de la costa.

El gavot és una ocell marí que té les seves àrees de cria a l’Atlàntic Nord. Són ocells pelàgics però tenen el costum de resseguir la línia de costa. Té una població mundial d’unes 70000 parelles i la major part nidifica a la costa d’Islàndia. A Catalunya cada any arriben uns pocs exemplars a l’hivern. Normalment les àrees d´hivernació tradicionals són  la costa de la Bretanya francesa,  de les Illes Britàniques o d’Irlanda. El que és extraordinari aquest hivern respecte als darrers anys, és el nombre d’albiraments que s’ha fet fins ara i que superen en escreix la mitjana que s’han produït en els darrers quaranta anys. Aquest novembre, segons dades de l’ICO, s’han fet més d’un centenar  observacions mentre que la mitjana dels darrers deu anys no arriba als vuit exemplars.

Gavot a la platja de Barcelona. Imatge: Institut de Nàutica. Base Nàutica de Barcelona

Les poblacions nidificants d’aquesta espècie estan experimentant una forta disminució. Així la població més important que és la d’Islàndia, ha disminuït des del l’any 1986 un 18%. Això corrobora que aquesta arribada no tingui res a veure amb un augment poblacional. Les raons d’aquesta regressió cal buscar-les en la competència amb d’altres espècies a causa del canvi climàtic ja que han hagut de desplaçar-se més al nord  a la recerca del seu aliment. Les captures accidentals amb arts de pesca i l’impacte de la pesca esportiva també expliquen aquesta disminució poblacional.

La hipòtesis per explicar aquesta irrupció anormal de gavots al novembre es basa en  les fortes depressions associades a borrasques que han afectat a l’Atlàntic occidental aquestes darreres setmanes i que ha propiciat l’entrada d’aquesta espècie cap a la mediterrània. Els gavots es van veure obligats pels forts vents a desplaçar-se cap al sud fins a Gibraltar i d’ allí entrar a la Mediterrània. En aquest sentit, el 90% de les observacions fetes el més d’octubre corresponien  a la costa atlàntica francesa, l’àrea d’hivernació més important d’aquest ocell i en canvi, a partir de mitjans de novembre aquestes van passar a fer-se a la costa mediterrània, fet que reafirma la relacionada amb  les pertorbacions meteorològiques atlàntiques. A més de l’arribada de gavots degut a les condicions meteorològiques extremes de la costa atlàntica també s’han fet forces observacions de gavinetes de tres dits (Rissa tridactyla) que també han estat arrossegades pels temporals.

Observacions de Gavot al llarg del més de novembre. Noteu la diferencia entre la primera i segona quinzena deguda als temporals atlàntics. Font: ICO

La plataforma de ciència ciutadana ornitho.cat gestionada per l’ICO està fent un seguiment d’aquestes observacions. Malauradament alguns dels exemplars observats corresponen a  individus morts o molt debilitats. Si observeu gavots us animem a que entreu les dades en aquest portal.

El gavot és una espècie  considerada quasi amenaçada a tot el món i a Catalunya  es troba a la llista d’ocells vulnerables del catàleg de fauna salvatge autòctona amenaçada i, per tant, és susceptible de mesures de gestió i conservació. Això és però, una altra històriademar.