Arxiu de la categoria: històriesdepesca

El calamar de potera

Publicat el per
10

El final de l´estiu i els mesos de  tardor és temps  de calamar de potera.  Durant les nits, sobretot les més calmes, és tot un espectacle el veure arrenglerades  a l´horitzó les llums d´una munió de petites embarcacions que es dediquen a aquesta pesquera cent per cent artesanal i respectuosa.  Amb la potera, els calamars es pesquen d´un en un i en general, són d´una bona mida.

La tècnica utilitza la llum per atreure’ls a la superfície on són capturats amb un ormeig format per un plom de color clar amb  una corona d´hams a la seva base. El pescador  un cop fondejada la potera l´alça alguns metres i comença a moure-la de forma incansable d’avall cap amunt fins que nota la pressió del calamar atrapat al parany. En aquest moment comença a recuperar fil fins a portar el calamar a la coberta.

Josep Pla és refereix  aquesta tècnica en un dels seus relats: ·”Els calamarsos es capturen amb l’engany indescriptiblement pueril de la potera. La potera és un tros de plom brillant clavetejat de pues”.

 

La pesca del calamar “a la llum” està reservada als pescadors professionals. Els recreatius s´han de conformar a “caçar-los” sense llum, per això aprofiten els minuts abans de l´hora prima per a temptar la sort i poder agafar algun un bon exemplar.

L´embarcació, moltes vegades petites tresmalleres o palangreres combinen les dues pesqueres, l´una de dia i l´altre de nit. Una bona jornada de pesca a la potera es un cúmul de factors ens els que la sort i l’experiència són essencials. L´estat de la mar i sobretot el corrent també determinaran una bona captura.

 El calamar  també es pot pescar amb l’art de bou o amb el tresmall, malgrat que els exemplars pescats amb potera són els de més bona qualitat  i es caracteritzen per tenir la pell en molt bon estat i, si són frescos, les seves  cèl·lules pigmentades ens mostres bonics jocs de colors.

La gran diversitat de formes de cuinar el calamar ha esperonat als restauradors a organitzar unes jornades gastronòmiques al voltant d´aquest cefalòpode.

Art de bou

Publicat el per
60

esquema de l´art de bou

L’art de bou, arrossegament o art de ròssec, és la pesquera més important de Catalunya (tant pel volum de les captures com pel seu valor econòmic).
Les barques d’arrossegament, també anomenades bous o quillats, són les més grosses del port. El nom de bou ve del fet que antigament per arrossegar l’art s’empraven dues embarcacions de vela, que rebien el nom de parella de bou. Les dues barques havien d’anar de costat com els bous quan porten el jou. A partir de la utilització de les portes, la parella de bou fou substituïda per una sola embarcació i la tècnica ja va ser la mateixa d’ara.

parella de bou. Il.lustració del “Diccionario historico de los artes de pesca” Antoni Sañez i Reguant 1710-1714

bou o quillat

L’art de ròssec consisteix, tal com indica el seu nom, a arrossegar una xarxa o art enforma d’embut pel fons marí, agafant tot allò que troba al seu pas. És una pesquera activa, ja que és l’art el que va a buscar el peix.
Actualment els arts són fabricats amb fibres sintètiques. Aquestes han substituït les fetes amb cànem i cotó, que s’havien de tenyir i després de pescar s’havien de posar a assecar.

Per mantenir el rendiment de la pesquera, s’ha d’aconseguir la màxima obertura de l’art. Per això s’utilitzen les portes, que obren l’art horitzontalment, i els suros i els ploms, que l’obren verticalment. Tot això, combinat amb la potència d’arrossegament, l’experiència del patró i la sort, determinarà una bona captura.
De matinada  els quillats surten de port  fan rumb cap als diversos caladors. Un calador és una regió del mar on habitualment s’arrossega l’art. La fondària i el tipus de substrat del calador determinen el peix que es capturarà.
Durant un dia de pesca se sol calar l’art de dues a quatre vegades. Un cop aquest és al fons escollit, s’arrossega d’una a set hores, segons la longitud del calador. Aquesta operació se l’anomena bol. Acabat el bol es procedeix a xorrar, es a dir, a cobrar o llevar l’art del fons amb l’ajut de la màquina de xorrar. Un cop a sobre la barca s’obre la corona i tot el peix capturat cau a coberta. A continuació es tria per mides i es classifica en caixes i plàstics ja preparats per a la subhasta.

Ordinacions sobre la pesca i la venda de peix al bescomptat de Cabrera 1401-1414

Publicat el per
Respon

Les ordinacions sobre la pesca marítima al bescomptat de Cabrera es, de ben segur, la legislació pesquera més antiga que fan referència a Catalunya. Al segle XV, el bescomptat de Cabrera s’estenia per el que avui és l´Alt Maresme agafant els termes situats de la franja litoral com els de Montpalau, Palafolls i Blanes que tenien una jurisdicció que regulava la seva activitat marítima: l’aprofitament pesquer, la navegació, els drets de ribatge i la vigilància i la defensa de la costa. En aquests termes els batlles feien també de cònsols del mar.

Les ordinacions foren donades per Guillem des Clapers, batlle del terme del castell de Palafolls amb jurisdicció a la Vilanova de Palafolls (l´ actual Malgrat). L’àmbit territorial al que fan referència aquestes ordinacions va des de el pla del Grau a Malgrat fins a les platges de S´ Abanell a Blanes, es a dir, a banda i banda de la Tordera en la seva desembocadura. Les disposicions del batlle Clapers regulaven bàsicament la pesca amb xàvega, ja que al territori on fan referència aquestes ordinacions, les platges del delta de la Tordera,  es donaven unes condicions òptimes per a utilitzar aquest art: peix abundós a la zona litoral degut sobretot a les aportacions de la Tordera i platges amplies i poc concorregudes, cosa que no passava ni a Blanes i a la Vilanova de Palafolls on hi havia a les platges una intensa activitat marinera que les feia incompatibles amb l’ús de la xàvega ja aquest art ocupava bastant d’espai a la mateixa platja. La intensa activitat marinera a aquestes dues viles es veu reflexat a les mateixes ordinacions en el fet que s’estableixen unes distàncies entre vaixells i entre els grups de pescadors que lleven l’art. En aquest sentit a les ordinacions hi ha una sèrie de capítols que fan referència a les interferències entre vaixells i ormeigs.

Les ordinacions sobre la pesca i la venda del peix al 1401-1414 tenen dues parts. A la primera, formada per un conjunt de 12 capítols és reglamenta l´ ús de la xàvega. A la segona part formada per 5 capítols és fa referència a la venda del peix.

Així al tercer capítol es fa esment a prendre l’alba, es a dir, tenir la tanda preferent per pescar  i gaudir de les avantatges que aquest fet suposa i que han de respectar els pescadors de la zona. Així llegim: “tot peschador qui voldra`peschar de axàvaga, que age haver càreu, axàvaga, companya e tota altra exàrcia que a la axàvaga pertany, e aquests aytals puxen pendre alba e altres aventatges qui en la plage de Savanell e ribera de Palafolls són acostumats”. En aquest sentit en el  quart capítol es fa referència al fet de que quan dos pescadors s’associen per formar un únic equip sols poden prendre l’alba una vegada.

El gran nombre de pescadors exigeix establir tandes i distàncies entre vaixells tant per calar l´art com per efectuar les maniobres que exigeix la pesquera a la platja. La xàvega era una modalitat d’art català unes quatre vegades més gran que aquest. L’embarcació que s’usava per pescar era el caro.