Arxiu de la categoria: històriesmeves

Neda el món – Les Medes – La Marató

Publicat el per
2

La natació de llarga distància en aigües obertes és una modalitat esportiva que, dia rere dia esta agafant més embranzida i cada vegada són més els nedaadictes que participen en el calendari d´aquest tipus de proves.

Les que organitza l neda el món, tenen una filosofia un xic peculiar. L’associació  fomenta els reptes de forma  no competitiva i promou el nedar pel plaer de nedar.

Per vetllar  per la seguretat dels nedadors, a les proves de natació en aigües obertes, s’estableix una estreta col·laboració amb els caiaquistes  que donen suport als nedadors.

MedesfotoB

Aquest diumenge, Neda el Món ha organitzat una travessia solidària amb La Marató. El repte era sortir de l’Estartit, arribar a la Meda gran, donar-li la volta entre ella i la Meda petita i tornar a la platgeta, en total més de 4 km a mar obert. Les previsions en les darrers dies i l’estat de la mar en el moment de la prova han replantejat el recorregut, que sense arribar a la Meda gran, ha estat un circuit  de més de 3 km amb una mar de fons del nord més que considerable.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Els 400 i escaig nedadors si han donat cita i la dotzena llarga de caiaquistes que els hem acompanyat hem xalat de valent amb el repte. El principi molt a l’aguait i poc a poc més relaxat.  En mig de la mola  de nedadors, en algun moment m’he sentit com  el pastor que condueix el ramat a bon port (i mai més ben dit).

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Un  plus afegit a la prova ha estat el record a l´Alex Llorente, tècnic del parc natural i gran impulsor del que avui són les Illes Medes,  que aquest estiu ens ha deixat.

Escultures efímeres

Publicat el per
2

Si alguna vegada us heu acostat per Cala Estreta, es molt possible que sapigueu de que parlo; Artistes, del tot anòmins, construeixen  les seves obres desafiant la força de la gravetat amb les pedres i els còdols  que troben per l´entorn. Amb elles creen unes formes, que a primer cop d’ull, sembla que siguin impossibles. Són les escultures efímeres de Cala Estreta.

Els habituals de la cala  en  vetllen la seva custòdia i els visitants les respecten. Què més podem demanar? Això sí que és, tal com diu en Quico,  el paradís.

Un far molt particular

Publicat el per
3

Els fars han estat per a mi  una constant que m´ha acompanyat al llarg dels anys. La seva silueta sempre ha tingut alguna cosa que m’atreia, potser la seva llum que trenca la foscor de la nit i dona tranquil·litat a qui la observa.

De tots, els de la Bretanya i Normandia, sotmesos als embats dels temporals i de les onades,  són els més famosos. A la mediterrània, i a la costa  catalana estan fets  a una escala molt  més domèstica.

A casa nostra, el més  conegut és el far del Cap de Creus, que ens obre el dia cada dia.

Pel costat del far de Calella hi passo cada dia de cada dia. Talment sembla que m’assenyali el camí cap a la feina, no fos cas que em desorientés.

El far de Tossa, amb les muralles de la vil.la vella, el far de Cala Nans, amb la visió de Cadaqués al fons de la badia, el far del Cap de Sant Sebastià a Llafranc, sobre el majestuós penya-segat, el far de la Punta del Fangar al delta de l’Ebre, o el far del Cap de Tortosa a mar obert,….

De tots però, n’hi ha un que no es troba a les cartes nàutiques. Em refereixo al far de Can Jalpí a Arenys de Munt, a cinc quilòmetres de la costa i rodejat d´alzines i pins. El far es troba a l´interior de la finca del mateix nom avui  convertida en un parc públic.  El de Can Jalpí es un far de muntanya. En aquest cas en lloc de navegants, el far ofereix recer als muntanyencs.

 

Yayoma

Publicat el per
Respon

La construcció d’una embarcació perquè la pesca esdevingui una opció de feina per al jovent de Palmarin és el fil conductor de ‘Yayoma’, el documental que a través de l’experiència del cantautor Lluís Llach ens acosta a la relació dels habitants d’aquesta comunitat amb les pasteres que els prometen una vida millor.

Palmarin és una població al sud de la costa senegalesa on Lluís Llach resideix una part de l’any des que va deixar els escenaris. Després de la seva primera estada, el cantautor va crear la fundació que porta el seu nom i que, entre d’altres projectes, ha tutel·lat la construcció de dues embarcacions amb la finalitat que la pesca esdevingui una opció laboral per als habitants de la comunitat. Yayoma, nom de les embarcacions i del documental, és la traducció de Maremar, un dels temes més coneguts de Llach.

La veu dels testimonis que ens ofereix el documental ens acosta, també, a d’altres aspectes de la societat senegalesa, com la situació de la dona, la dificultat de les famílies per aconseguir diners en metàl·lic i, sobretot, el fet que gran part del jovent creu que enfilar-se a una pastera i fugir mar enllà és l’única opció per trobar un futur millor.

(noticia de http://www.vilaweb.cat/arenys/)

yayoma (trailer)

El Cesc, l´estrella i la pesca

Publicat el per
1

Cesc Fàbregas ha gravat aquests dies el nou anunci d´una coneguda marca cervesera. En aquest cas la campanya “mediterràniament” es trasllada a coberta d´un quillat d´arrossegament que navega davant del Maresme.  El missatge que es pretén donar a conèixer, a més de l’interès comercial per a la cervesa,  es bassa en  els valors, el patrimoni i la riquesa que suposa la pesca i els pescadors al litoral català.

Avui, quan l´ofici de pescador està tant devaluat, la marca cervesera vol enaltir els valors d´aquesta feina. Han triat com a plató improvisat un quillat de bou, una pesquera gens selectiva i responsable en bona mesura del daltabaix que està patint la pesca litoral a casa nostra pels excessos que van fer durant anys. Pot-ser hagués estat molt millor recórrer a un tipus de pesca  molt més artesanal i respectuos com podria ser el tresmall o el palangre que també estant  pagant les conseqüències de la impunitat dels quillats de bou durant anys.