Margalef: 10 anys recordant el mestre

“La intel•lectualitat no ha assimilat la inserció molt fonda de l’home dins la natura. Dir que l’home no està relacionat amb la resta de la vida sembla que sigui una mena de defensa. Això és una dificultat bàsica per entrar a fons en els problemes ecològics. Els problemes més urgents, com la relació entre economia i ecologia, l’esdevenidor del planeta, es veuen d’una manera esbiaixada. L’ecologia no s’acaba d’assimilar com una ciència, sinó com una mena de catàleg de conducta” (Ramon Margalef 1919-2004)

Aquests dies es commemora el 10 è aniversari del traspàs de Ramon Margalef, un dels científics de més prestigi del nostre país i que va donar a l’ecologia l´impuls necessari per a ser considerada una part fonamental de les ciències de la naturalesa. Margalef va ser un referent per a tota una generació de científics i de naturalistes aprenents, el seu punt de vista sobre la comprensió de la natura va crear escola i avui encara molts “beuen” del seu llegat. La seva visió de la biosfera era del tot interdisciplinària i relacionava aspectes aparentment deslligats per fer de les parts tot un.

10 anysEn els meus anys d’estudiant vaig tenir el goig de ser alumne de Margalef. El pla d’estudis de la llicenciatura en biologia incloïa l’assignatura d’ecologia i, evidentment vaig triar el grup on ell impartia classe. Les sessions eren a les vuit del matí, cosa que per a un estudiant de comarques que es movia amb RENFE feia que hagués de matinar molt. Malgrat l’horari, us puc assegurar que no em vaig perdre cap classe en tot el curs. Recordo també el seu manual, un llibre “de capçalera” que em va acompanyar durant molts anys i que avui encara, rellegeixo de tant en tant.

llibre
Guardo un molt bon record del to de les seves classes amb aquella fina ironia i aquell sentit de l´humor que han fet que la seva talla humana sigui tant excepcional com ho va ser el seu pensament científic.

margalef2El currículum de Ramon Margalef és brutal. Va iniciar-se en l´Institut Botànic de Barcelona i un cop acabat el doctorat va treballar al ”Instituto d´Investigaciones pesqueras”, avui Institut de Ciències del Mar, que va presidir entre el 1965 i el 1967. Més tard, ja a la Universitat de Barcelona , va ser el primer catedràtic d’ecologia del nostre país, càrrec que va mantenir fins a la seva jubilació al 1987, malgrat que va continuar treballant al departament d’ecologia com a catedràtic emèrit fins poques setmanes abans de la seva mort.

Es autor de més de 400 articles científiques i llibres. A partir d’aquestes publicacions va anar agafant prestigi internacional i la seva tasca és reconeguda arreu.

El color porpra

llana-hexapex

Llana tenyida amb porpra

El porpra o púrpura ha estat el tint natural més preuat de la història de la humanitat. Amb aquest nom es coneix el colorant que ja s’usava fa gairebé 4000 anys per a tenyir les teles més exclusives. El producte s´extreia de les secrecions d’algunes espècies de cargols de mar: Bolinus brandaris (cargol punxent), Hexaplex trunculus (cornet), Stramonita haemastoma (púrpura). La tonalitat del color podia tenir diversos matisos segons l’espècie de mol•lusc, l’època de recol•lecció o bé la tècnica usada per l’extracció i la tinció.

Bolinus_brandaris_L

Bolinus brandaris (cargol punxent)

El tint s’obtenia de la secreció mucosa de la glàndula hipobranquial d’aquests mol•luscs. El producte era inicialment de color blanc però en contacte amb l’aire s’oxidava ràpidament i canviava la seva tonalitat passant del groc al verd i fins a un color violaci que era del tot inalterable.

Hexaplex_trunculus_L

Hexaplex trunculus ( cornet)

Malgrat que ja hi havia referències de la seva utilització al s XVII abans de la nostra era, els fenicis cap a l’any 1500 aC. van ser els veritables “dominadors” d’aquest producte a la Mediterrània. El colorant era molt difícil d’obtenir i les teles tenyides eren extremadament cares i reservades a les classes més altes, això va provocar que el porpra tingués un valor simbòlic associat al poder que avui encara manté.

Stramonita_haemastoma_L

Stramonita haemastoma (púrpura)

Per adonar-se de la complexitat d’obtenir el porpra, senyalar que per aconseguir un gram d’aquest producte es necessiten més de nou mil mol•luscs. Així, no és gens estrany que el seu preu s’equiparés a l’or. En aquells temps la ciutat de Tir (al sud del Líban) es va convertir en el centre de producció més important d’aquest material que era conegut amb el nom de porpra de Tir. El porpra produït allí era el de millor qualitat i fama arreu de la Mediterrània.

El antics grecs van aprendre aquesta tècnica dels fenicis i aquest ho van transmetre a la Roma clàssica. Amb la caiguda de Constantinoble l’any 1453, el secret per a la seva fabricació es va perdre per sempre i el seu comerç va desaparèixer. A partir d’aquest moment s’usen altres productes per obtenir un tint similar que manté el nom i la simbologia associada.

Mosaico_San_Vital_Justiniano

L´emperador Justinià vestir de púrpura

Durant l’edat mitjana, com saben perfectament els lectors de Els Pilars de la Terra / Un món sense fi (Ken Follett), el tint porpra es continuava utilitzant a Kingsbridge per a colorejar la llana i les peces de roba amb la que vestien els més alts estaments.

rocher-didac-porpra

Porpra, de Didac Rocher

Al continent americà també s’utilitzava aquest colorant des de temps immemorials. Avui en dia, els habitants de l´estat mexicà d´Oaxaca, encara conserven aquesta tradició i continuen tenyint amb el colorant que obtenen de l’espècie Plicopurpura pansa. I en un format molt més arenyenc, en Didac Rocher té un esplèndid treball que gira al voltant del porpra, o bé podeu anar al Museu d´Arenys a veure l’exposició que hi ha i us asseguro que no us en penedireu.

Perill, bandera blava!!!!

Com cada any per aquesta època s’han lliurat les banderes blaves a les platges i ports de Catalunya. Enguany 90 platges i 24 ports han rebut la distinció. Aquest guardó Europeu l’atorga l’Associació d’Educació Ambiental i del Consumidor (ADEAC) de la FEE (Fundació d’Educació Ambiental) i indica què els controls sanitaris són correctes segons els criteris establerts per la directiva comunitària d’aigües de bany 76/106/CE. A més també es valoren altres aspectes com les característiques urbanístiques, els serveis que ofereix la platja, els accessos,… En definitiva, es premia molt més la artificialització que no pas la seva pròpia conservació. A Arenys de mar fa un parell d’anys que la platja del Cabaió ha perdut la bandera blava. En aquest cas el fet de ser el pàrking d’estiu més gran de la costa i els continuats abocaments d’aigües fecals des d´amunt en podrien ser la causa.

El llaurat de la sorra, tot un clàssic (font: ajuntament d´Arenys de mar)

El llaurat de la sorra, tot un clàssic (font: ajuntament d´Arenys de mar)

Per a la majoria, la platja s’associa a Sol, sorra, aigua i esbarjo. Els sistemes naturals han estat arraconats o han desaparegut sota l’asfalt dels passeigs, els serveis o els aparcaments. La platja entesa com a sistema natural s’ha convertit en un munt de sorra, talment com un desert. Tot plegat mena cap a una situació insostenible que ha convertit a les platges en els sistemes naturals degradats del país.

La plaga dels xiringuitus

La plaga dels xiringuitus

La vegetació típica de platja i les espècies que l´ aprofiten per a relacionar-se, alimentar-se o reproduir-se ha desaparegut. La platja ha passat a ser considerada com a un espai d’ús públic i en la majoria dels casos s’ha de mantenir com a tal i s’han establir plans de d’usos, de sanejament i de conservació que garanteix aquesta nova funció.
Aquests plans moltes vegades estan en contraposició a la concepció de la platja com a espai natural. Un exemple molt clar de tot plegat està en el fet d’utilitzar maquinària pesada per a la neteja, aireig i llaurat de la sorra, la qual cosa perjudica i impedeix el desenvolupament de la vegetació arenícola i/o halòfila o la nidificació de diverses espècies d´aus marines.

La maquinaria pesada de natejaq malmet el sistema natural

La maquinaria pesada de neteja malmet el sistema natural

A la platja del Cabaió d’Arenys de mar, cada any es repeteix el mateix cicle: durant la primavera les plantes de platja comencen a brotar i a créixer i l’aspecte és digne d’una bona bandera blava.. Amb l´nici de la temporada de bany, la proliferació de “xiringuitus” i els serveis de neteja de la sorra s’encarreguen d’eliminar fins a l’últim brot.

La llum de la fi del món

Uns anys abans de l’enrunament  del ClubMed del Cap de Creus, hi ha haver una actuació semblant amb l’enderroc del far que es va construir per a filmar la pel·lícula, “Light at the egde of the world”  traduïda al nostre país com a “La luz del fin del mundo” (1971) dirigida per Kevin Billington i protagonitzada per  Kirk Douglas, Yul Bryner a més de Fernando Rey i Samantha Eggar.

cartell

Cartell de la pel.lícula “El faro del fin del mundo” rodada al Cap de Creus

La film estava basat en la novel·la  pòstuma de Jules  Verne “El far de la fi del món” i es va rodar gairebé tota  al Cap de Creus i a Cadaqués, malgrat que  també hi ha altres localitzacions a la península. El rodatge de la pel·lícula i la presència de les estrelles de Hollywood va trasbalsar durant unes setmanes la tranquil·la vida dels habitants de Cadaqués com mostren els retalls de la  premsa de l’època.

premsa5

Fotografia de l´època amb el far i el vaixell pirata

És la història d’uns pirates que assalten el far situat a l´extrem del Cap d´Hornos. El seu pla consisteix en apagar la llum del far i esperar que algun vaixell embarranqui contra la costa per  fer-se amb el botí.

fotogrames

Alguns fotogrames de la pel.lícula

De fet, l’edificació només va servir com a decorat per a rodar la pel·lícula i no tenia cap sentit mantenir-la dempeus després del rodatge. Allò que havia de ser una obra efímera, va aguantar tramuntanada rere tramuntanada, durant més de 35 anys, fins que el 2006 es va decidir enderrocar-la definitivament.

Aquest far, degut al seu aspecte abandonat, era anomenat de manera popular com “el far vell” en contraposició a far del Cap de Creus que està en servei.  Els blocs de formigó prefabricat amb que estava fet però, indicava de manera clara la seva construcció recent.

far fi mon

EL far de la fi del món en una fotografia de Carles Nualart (1993)

Construït ben bé a l’extrem més oriental del Cap de Creus, just al davant de S´Encalladora, i del freu de Sa Claveguera, el far ha estat el  tot un símbol  del  paisatge d’aquest indret durant molt de temps.

En realitat el far de la fi del món que va inspirar l’obra de Verne era el de  San Juan de Salvamento que es trobava a la “Isla de los Estados, al punt més meridional del  Cap d´Hornos. L’illa forma  part de la província Argentina de Tierra del Fuego i del departament i d’ Ushuaia.

El Cesc, la pesca i el sushi

Finalment s´ha presentat  l´espot Mediterràniament  d´Estrella Damm. L´estranya combinació de pescadors “de veritat”, del Cesc Fàbregas, del  Sushi  i de l´havanera segur que seran un  èxit mediàtic.

A més la presentació ha coincidit en el temps amb l´aturada biològica  que bona part de  la flota d´arrossegament  està duent a terme  i amb  la decisió històrica que ha pres el Parlament Europeu a favor del sentit comú en la política pesquera. Però això són altres històriesdemar.

Es busca petroli al Cap de Creus

Després d’haver autoritzat el fracking (fractura hidràulica) a diferents àrees del Ripollès, Garrotxa i Osona i de posar en peu de guerra diversos municipis, ara les prospeccions per cercar hidrocarburs es centren al  mar.

El ministeri de industria ha publicat al BOE els permisos per fer prospeccions acústiques en una amplia zona de la costa gironina i nord de Barcelona. En total 12 zones amb una superfície total de 11.500 km2  als límits de la plataforma continental i en els canons submarins, un espai amb un alt valor ecològic per ser zona de pas de cetacis.

dofí

Les prospeccions poden afectar greument als cetacis (Foto Projecte NInam)

Les prospeccions es realitzen amb estudis de les ones sísmiques que es produeixen al impactar ones acústiques sobre el fons. Per a fer aquesta cerca se solen utilitzar canons d’aire comprimit per a ampliar fractures i analitzar l’eco que produeixen. Aquestes prospeccions afectaran especialment els canons submarins del Cap de Creus que són a punt de ser protegits.

Zones on es faran les prospeccions

Actuacions com aquesta, produeixen  greus impactes sobre els ecosistemes marí  i no són cap resposta enfront a crisi energètica. Caldria centrar els esforços en augmentar l’eficiència energètica i en les alternatives al combustibles fòssils.

Noticia a El Pais

Noticia a TV3

Gener, temps de minves

Com al mig de l’hivern la primavera,
aixís el cel avui, i el sol i l’aire,
obre de bat a bat balcons i portes
i omple la casa de clarors, aimia.

(Joan Maragall, Les minves de gener)

Els dies de gener, i en especial les situacions anticiclòniques, són una de les millors èpoques de l’any per a la navegació en caiac. Bon temps, solet, solitud i l’aigua en calma són una bona combinació per sortir a palejar de manera relaxada sobre una “bassa d’oli”.

Port Lligat en època de minves

Port Lligat en època de minves

Quan l’anticicló s’instal·la damunt nostre les pressions atmosfèriques són les més altes de tot l’any i, com a conseqüència del pantà baromètric que s’estableix, el vent deixa de bufar. El resultat de tot plegat es un mar encalmat talment com un llac i amb el nivell de l’aigua que pot  arribar a baixar ben bé mig metre respecte el seu valor mitjà. Aquest descens és fàcil d’observar sobre els penya-segats i les roques i en els dics i espigons, permetent-nos veure zones que normalment estant submergides.

la franja d´algues, normalment submergida, es veu emergida en temps de minves

la franja d´algues, normalment submergida, es veu emergida en temps de minves

Han arribat les minves de gener!!. Font d’inspiració d’un jove Joan Maragall i d’un irreverent Guillamino