Exvots mariners, veritables mostres de cultura popular

Un exvot és una ofrena feta a una divinitat en senyal d’agraïment i en compliment d’un vot o en recordança d’un benefici rebut. Consisteix en un objecte que es penja a la paret o al sostre del temple o capella on es venera aquell sant. De fet d´exvots n´hi ha de moltes menes però uns dels més interessants són els exvots de temàtica marítima i marinera.

Aquests eren ofrenes fetes pels pescadors o el mariners beneficiats del “miracle” al sant o a la verge al qual retien devoció en compliment de la promesa feta, normalment relacionada amb la seva intercessió davant d´un tràngol, d´un temporal o bé d´un naufragi. Els navegants quan es trobaven de sobte amb un tràngol inesperat feien la prometença d´oferir un exvot al sant o mare de déu venerada per ells si sortien sans i estalvis d´aquella situació compromesa.

20161228_132017

Ermita de la Mare de Déu de l´esperança a Blanes, conté una interessant col.lecció d´exvots

Normalment l´exvot consistia en la maqueta de l’embarcació en qüestió i aquesta es penjava al sostre de la capella en record del benefici rebut i de la prometença dels afectats. Un bon exemple d´aquest tipus de present és la Coca de Mataró del S.XV.

Malgrat que les maquetes són la forma més popular dels exvots mariners també existeixen retaules policromats que fan el mateix efecte. En aquest cas el gravat il·lustra la penalitat que va acompanyada d´un petit text descriptiu.

En els exvots policromats s´hi poden distingir sempre tres àrees: l’espai diví, situat a la part superior en el qual hi ha la representació de la divinitat, del sant o de la mare de Déu. L´espai humà, que ocupa la major part del retaule i és on s´hi representa el motiu de la prometença, normalment una tempesta. Finalment l´espai escrit, normalment a la part inferior del retaule, on està escrita l´explicació del fet.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

El sostre del´ermita de Santa Cristina a Lloret està farcit d´exvots

A l´ermita de la mare de Déu de la Cisa a Premià de dalt hi havia una de les col·leccions d´exvots més importats de casa nostra. Avui, bona part d´ells s´exposen al Museu Marítim de Barcelona. Al Museu d´Arenys de Mar, es conserva una interessant col·lecció d´aquestes peces entre retaules i maquetes de vaixell que provenen de l´ermita del Mont Calvari de la mateixa població. En un d´ells es llegeix: : “Lo patro Domingo Calvet De Barcelona havent corregut gran tormenta ab sa barca de palangre plena d’aigua de 15 fins a 118 sobre de 1761 invocant a SIpa de Monticalvari fou librat ab dos mariners no haventse portantse altrse un cop de mar. En la llanxa del patró Joseph Casa de Arenys que los porta al port de Salou ya Barna”

arenys-5ev2475_0

Exvot amb la imatge d’un salvament marítim (1761) amb els tres espais característics d´aquestes obres. Conservat al Museu d´Arenys. Foto: Museu d´Arenys

La tradició dels exvots ha desaparegut per complert. Fa uns anys, era freqüent de trobar aquestes ofrenes a les ermites a la nostra costa. Avui, amb els avenços tecnològics sobre la predicció meteorologia s´ha perdut en bona mesura la impressibilitat del mar i en conseqüència, aquesta tradició i els exvots conservats fins avui s´han convertit en veritables peces de museu.

En algunes ermites marineres de la nostra costa encara es conserven aquests tresors fruit de la devoció popular. Així a Santa Cristina a Lloret, a Sant Simó a Mataró, a la Mare de Déu de l´Esperança i al Vilar de Blanes o a la Cisa a Premià de Dalt entre d´altres, encara podem admirar aquestes joies de la cultura popular.

Al Maresme, cada any llencem els diners al mar

De manera reiterativa, cada any per aquesta època tornar la discussió sobre la regressió de les platges al Maresme. L´efecte de les llevantades, malgrat que aquest any han estat fins ara bastant lleus, posa sobre la taula de debat un problema endèmic de la costa maresmenca i de molt difícil solució. Aquesta vegada els principals efectes negatius dels temporals s´han produït a l´Alt Maresme i al delta de la Tordera.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

El delta de la Tordera en una foto dels anys 60. Avui totes les parcel.les dels càmpings a la dreta de la carretera han desparegut pel mar. La línia de costa avui la marca la piscina del càmping “Las Naciones”.

La llevantada d´aquest passat nadal ha afectat les obres de protecció del mateix delta. Les línies de defensa fetes amb defenses “toves” de geotèxtil i les barres dunars ha desaparegut quasi per complert. El cert és que la darrera llevantada s´ha endut quasi per complert el cinturó de dunes que havia de fer la funció de protegir la línia de costa. Una altre vagada, el diner públic l´hem llençat al mar.

Els objectius inicials d´aquest projecte eren els de crear una barrera natural que evités els efectes dels temporals que erosionen la platja de manera habitual, i mantenir una àrea que pogués garantir la seguretat dels càmpings entre d´altres.

Les platges de la punta de la Tordera, a Malgrat de Mar, van ser el laboratori de proves d´un assaig pioner a l´Estat que pretenia defensar la costa dels temporals amb obra “tova”. Històricament, a la comarca del Maresme totes les obres de protecció de la costa s´havien fet fins aquest moment a base d’esculleres de blocs de granit o formigó que, si bé protegien aquell tram de costa, traspassaven i agreujaven el problema a les platges situades a garbí de l´actuació.

Pineda de Mar. El tram del passeig marítim destrossat pel temporal de desembre que haurà de pagar l'Ajuntament

El darrer temporal va afectar alguns dels passeigs marítims de l´Alt Maresme. A Pineda, les lloses del passeig de Pineda fa uns dies Foto: T.Marquez

Tant el cinturó de dunes com el geotèxtil, que haurien de protegir els càmpings de la zona del delta, va ser fets amb els 120.000 m3 de sorra dragada de la platja de la Picordia d´Arenys de Mar. En aquell moment ja hi va haver una forta oposició per les formes com s´havien fet les coses. La despesa d´aquesta actuació que, ara, un any més tard ha desaparegut va ser de 150.000 € de diner públic.

Al marge de les consideracions sobre els interessos i les pressions dels lobbies d´empreses dedicades a l´obra pública cap a les administracions, l´única solució per a afrontar aquest problema està en un canvi de mentalitat i considerar que històricament s´ha ocupat un espai que mai ho hauria d´haver estat . Quan els fenòmens naturals prenen una mica de força, les conseqüències són del tot desatrosses.

dunes

El temporal d´aquest desembre ha fet despareixer la barrera protectora de dunes al mateix delta. Foto: Xavier Romera

Estem ocupant des de fa molts anys un espai que correspon a la platja i ara n´estem pagant les conseqüències d´aquesta temeritat. Semblava que el territori era infinit i es van anar col•locant infraestructures, serveis i edificacions en un indret reservat a la platja. Ara, amb l´agreujament del canvi climàtic la situació comença a ser preocupant.

Ara són els càmpings i el sector turístic de l´Alt Maresme qui posa les veus d´alarma perquè veu com la pèrdua de platges pot acabar amb la desaparició del sector. Qui vindria a estiuejar en un Maresme sense platges quan tot el que hem estat venent és precisament aquest tòpic?.

D´aquí poc serà la pròpia seguretat dels ciutadans d´aquesta comarca. La línia de rodalies al seu pas pel Maresme es pot convertir en un termini curt de temps, en un itinerari perillós pels milers de persones que cada dia utilitzen aquest servei.

Ulls de Sirena

Una de les troballes més preuades d´aquells que busquen a la platja restes d´organismes que els temporals s´han encarregat de dipositar a la sorra són els Ulls de Sirena o Ulls de Santa Llúcia. De totes formes, a casa, sempre les hem anomenat faves per la semblança que tenen amb aquesta lleguminosa.

94408771_2-jpg-1

Segur que si busqueu després d´un temporal trobareu aquest preuat premi

Segons conta la llegenda, Santa Llúcia de Siracusa es va treure els ulls perquè els seus pretendents no pequessin a causa de la seva bellesa i perquè tothom recordés la història d´aquesta màrtir del cristianisme, es van deixar anar al mar milions d´ulls màgics arreu de la Mediterrània.

Però realment que són aquests curiosos elements minerals? Els ulls de Sirena són           l´opercle del gasteròpode Astraea rugosa, anomenat popularment baldufa rugosa. Alguns cargols marins per protegir-se dels depredadors dins de la closca la tanquen literalment amb una porta o opercle que encaixa perfectament amb la seva obertura. En alguns cassos aquest opercle és més aviat corni, com passa amb el cornet o el cargol punxent, en altres vegades la peça que tanca la closca del cargol té consistència mineral.

Nombre de archivo :DSCN2133.JPG Tamaño de archivo :614.6 KB (629327 Bytes) Fecha de la fotografía :2002/11/23 17:58:08 Tamaño de imagen :2048 x 1536 Resolución :72 x 72 ppp Número de bits :canal de 8 bits Atributo Protección :Desactivado Atributo Ocultar :Desactivado ID de la cámara :N/A Modelo :E995 Modo Calidad :NORMAL Modo Medición :Multipatrón Modo Exposición :Automático programado Flash :No Distancia focal :13.9 mm Velocidad del disparador :1/51.9segundo Abertura :F3.2 Compensación de exposición :0 EV Balance del blanco fijo :Automático Objetivo :Incorporado Modo de sincronización del flash :N/A Diferencia de exposición :N/A Programa flexible :N/A Sensibilidad :Auto Nitidez :Automático Modo Curva :N/A Modo Color :COLOR Compensación de tono :AUTOMÁTICO Latitud (GPS) :N/A Longitud (GPS) :N/A Altitud (GPS) :N/A

Astraea rogosa o Bolma rugosa és l´espècie de gasteròpode que conté un opercle calcari o fava amb interes en joieria

El cargol en qüestió, Astraea rugosa, presenta una closca robusta, d´uns 6 centímetres de diàmetre, amb forma més o menys cònica que recorda a una baldufa i té nombroses petites berrugues que li donen un aspecte aspre. La closca presenta set espires molt marcades, algunes amb espines. L´obertura es bastant grossa i de forma més o menys el·líptica tancada per un opercle calcari o fava. La seva coloració és d´una tonalitat gris verdosa, cosa que la fa mimetitzar amb l´entorn. L’obertura és blanca nacrada amb tonalitats ataronjades. Viu sobre substrat rocós infralitoral entre els 10 i els 100 m de profunditat. El seu regim alimentari és bàsicament detritívor.

Els ulls de Sirena tenen forma de botó ovalat i polit d´uns 2 cm de diàmetre. Té dues cares una plana de color blanquinós i més aviat mat i l´altre més rugosa amb tonalitats molt diverses entre les que destaquen els colors ataronjats encara que n´hi ha amb tonalitats verdoses i d´una brillantor molt característica En la cara plana es distingeix fàcilment l´espiral típica dels cargols que recorda l´interior d´un ull.

3pend01_b

Els joiers munten arracades, collarets o penjolls amb les faves

Aquests tresors que trobem a la sorra de les platges barrejats amb fragments d´altres éssers vius s´utilitzen com a modestes pedres precioses per a muntar diverses joies, en especial anells, arracades i penjolls.

La tradició popular esmenta que aquests elements serveixen per a guarir diverses malalties relacionades amb la visió i també per a protegir-se del “mal d´ull”. En aquest cas, la guarició tenia que anar acompanyada del recitat d´uns versos màgics. També es considera que aquests amulets estan relacionats amb la bona sort de qui els troba o de qui els porta.

Dins el recull, Contes despullats, de Josep Palau i Fabra, n´hi ha un de dedicat a aquesta llegenda, espero que us agradi.

Camins de Ronda: un tresor sota els nostres peus

Una de les millors maneres de conèixer la Costa Brava és passejant pels seus Camins de Ronda. Entre el verd dels pins, el roig de les roques i el blau del mar transcorre aquest espectacular itinerari únic en tot el món. La millor manera de gaudir del paisatge, de trobar racons idíl•lics i descobrir petites cales entre majestuosos penya-segats és trescar pels camins de ronda arran del mar. És la Costa Brava en estat pur.

Malauradament avui no existeix encara una interconnexió que uneixi, Blanes amb Port Bou. Aquesta idea idíl•lica topa amb entrebancs de diversos consistoris per temes de responsabilitat civil fet que paradoxalment, no passa en els senders d´alta muntanya del Pirineu per exemple. Aquí a més, algunes edificacions il•legals han mutilat aquest sender ocupant el domini públic amb total imùnitat sense que ningú s´atreveixi a plantar-los cara.

9f06db2df8710f9fb15986d9537585faL´idea seria poder unir tota la Costa Brava per aquests senders peatonals. Caldria unir esforços d´Ajuntaments, de la Generalitat i de la Diputació de Girona per fer realitat aquest somni. De la mateixa manera que a Menorca hi ha el Camí de Cavalls i que després de molts entrebancs amb els propietaris es va arribar a un acord i s´ha constatat que el camí de cavalls genera un tipis turisme respectuós i de qualitat.

De fet hi esta havent certes iniciatives inconnexes que van encaminades a donar als 130 Km de Camins de Ronda el valor excepcional que es mereixen i que passin a ser considerats patrimoni immaterial de la humanitat per part de la UNESCO com a paisatge cultural. Aquest fet que, ara sembla que pren consens i embranzida, ja es va reivindicar fa més de 20. Actualment, en el nou projecte també es volen incloure els camins de ronda de la Costa Vermella fins a Argelers de la Merenda.

12219628_946528192106603_7617351911985302281_n

Aquesta candidatura és una bona oportunitat per preservar aquest patrimoni i per recuperar els trams abandonats i, els ocupats urbanísticament per edificacions privades. A més, aquesta declaració suposaria una molt bona oportunitat per a desenvolupar turisme sostenible i respectuós amb el territori.

Algunes decisions presses darrerament com ara el permís per a la construcció d´un xalet de luxe a la zona del Golfet a Palafrugell, el projecte d´urbanització de Cala Morsica i la modificació del POUM de Tossa per a permetre la construcció d´un port són iniciatives totalment oposades a aquesta candidatura.

97e01ec200ffa55bfa3bc0ba309a83fa_xl

L´origen dels camins de ronda prové de que antigament per aquests corriols les patrulles feien les guàrdies o rondes per a controlar especialment el contraban. També eren usat pels pescadors per anar a pescar amb els arts de platja o en cas de naufragi.

Els camins de ronda són l´excusa per a descobrir i gaudir d´un paisatge únic. De fet avui es pot recórrer bona part d´aquests a través del GR 92 i de diversos senders litorals. Aquest GR es correspon en bastants trams al primitiu camí de Ronda. En alguns casos la urbanització arran de la costa ha tallat el camí i per això el GR també té alguns trams que transcorren per l´interior, molt allunyat del camí de Ronda que es reivindica.

El tren de la costa

He de expicar lo que pasó cuando me iba, me dirigia yo hacia la costa, en la estación,….” Així comença “El tren de la costa”, aquella roda de rock dels Sírex que anys més tard va popularitzar l´Orquestra Plateria. Certament si hi ha un veritable tren de la costa, aquesta és la línia de rodalies que travessa la comarca del Maresme gairebé arran de mar.

La línia fèrria del Maresme té l´honor de ser la primera construïda a la península. El primer trajecte en ferrocarril va ser al 28 d´octubre de 1848 quan el mataroní Miquel Biada, va unir Mataró amb Barcelona per tren. Aquella primera línia de ferrocarril es podia considerar sens dubte el primer embrió de que avui es coneix com a “cinturo mediterrani” ja que l´objectiu principal del projecte era, a més del transport de persones, millorar les comunicacions entre la capital catalana i França i afavorir així la industria i el comerç de Catalunya. Aquesta iniciativa va representar també l´inici de la fi de la navegació de cabotatge, a partir d´aquell moment, les barques de mitjana que transportaven les mercaderies anirien sent arraconades a mesura que s´ampliaven la línia de fins arribar a França per Port Bou.

temporal11-1sant-isidre-capaspre

El temporal del 31 de genre de 1911 va descalçar la via del tren i va afectar nombroses a cases a Calella

Certament, aquesta construcció va suposar la primera gran ocupació de l´espai que estava reservat fins aquell moment a les platges i que només era usat, de manera molt respectuosa, pels pescadors, pels navegants i pels mestres d´aixa. La platja acabava de ser “colonitzada” en nom de progrés. En aquest mateix nom també va ser envaïda posteriorment per la Nacional II i els pobles “de mar” van començar a perdre aquest sobrenom a causa de la barrera que els aïlla inevitablement de les platges. Aquesta va ser la fi d´una manera de viure i d´entendre l´entorn més proper, les platges. Anys més tard, amb el boom del turisme de Sol i platja, el poc que queda de les platges s´havia d´intentar mantenir i fins hi tot engrandir en una espiral de paranoia que ens porta a l´absurditat de la regeneració de platges.

Amb tots els problemes derivats de l´escalfament global, la línia de rodalies R1 és un perill per a la seguretat dels sues usuaris. El tram més crític es troba entre les poblacions de Vilassar i de Mataró. Fins hi tot, els escenaris més optimistes sobre l´efecte del canvi climàtic sobre l´augment del nivell del mar, indiquen que aquest fenomen afectarà les infraestructures de primera línia i fins hi tot posarà en perill els habitatges més propers al mar.

1362581104988

La R1 de Rodalies passa per molts punts del Maresme arran de platja. Els dies de llevantades, les fortes les onades a vegades obliguen a aturar els trens. / PERE VIRGILI

Avui aquesta afectació la resumim en incidències i retards. Genera queixes d´usuaris i de l´administració autonòmica per reclamar el traspàs de Rodalies a la Generalitat. No està lluny el dia en que aquetes incidències ho deixaran de ser i es convertiran en drames humans. A mitjà termini s´hauran de prendre decisions al respecte a aquesta situació i s´haurà de decidir entre posar-hi barreres, dics i esculleres per a assegurar la continuïtat del tren de la costa i les infraestructures més properes al litoral: carretera nacional 2, passeigs marítims, edificacions de primera línia,… o bé s’haurà de posar sobre la taula un traçat alternatiu més per l´interior.

ara

Un comboi de Rodalies circulant per la costa del Maresme

Prendre aquestes decisions en el context de l´actual crisi econòmica es molt arriscat pels actuals polítics i més encara tenint en compte que aquests només es mouen amb inversions que puguin rendibilitzar en vots en els properes eleccions. Segurament haurem d´esperar una catàstrofe en la R1 perquè aquells que han de prendre decisions moguin fitxa en un sentit o en un altre. El canvi climàtic continua sent un fet llunyà en la visió miop dels polítics que només veuen fins als propers quatre anys.

A pet d´ona: una declaració de principis

A pet d´ona és on em sento millor. Navegar arran roques sortejant els esculls i jugant amb els trencalls de les onades és la millor cosa del món. Aquest és el meu medi i per on navego la major part de l´any.

A pet d´ona tot s´oblida, a pet d´ona desapareixen la cabòries que durant tota la setmana m´atormenten, a pet d´ona carrego les piles fins a dalt de tot, a pet d´ona comparteixo moments irrepetibles amb els meus, a pet d´ona em sento lliure i tal com sóc, a pet d´ona…

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Amb onada, l´adrenalia està aflor de pell. Foto Jean Marc Terrade

Si hi ha onada de fons l´experiència és més intensa i l´adrenalina està a flor de pell cada vegada que es sorteja un pas. Si hi ha “calma chicha” es converteix en un dolç passeig per quedar embadalit de la vida que hi aflora. Uns indrets privilegiats on només s´hi pot accedir amb embarcacions com ara el caiac de mar.

La vida a pet d´ona és complexa, els organismes que hi habiten han d´estar adaptats als bruscos canvis de condicions ambientals que es produeixen en una franja d´uns pocs centímetres d´amplada, és la interfase terramar.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

SI la mer està en calma, tot és plàcid

Les algues en són les reines d´aquest ambient litoral. Amb coloracions verdes, vermelles o brunes, depenent del pigment fotosintètic que hi predomina, entapissen els afloraments rocosos per complet, talment com si fossin molses. L´ocupació de l´espai és clau pel desenvolupament de les espècies en un indret tant limitat. Aquest si que és el veritable “finis terrae”.

Algunes espècies d´algues, com ara el “trottoir”, prenen incrustacions minerals i llavors contribueixen en augmentar la superfície disponible a ocupar. En aquest punt, hi ha barreja entre la matèria viva i la matèria inert.

A pet d´ona molts organismes són epífits, es fixen els uns a sobre dels altres i contribueixen amb aquesta estratègia a minimitzar l´espai ocupat.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Les algues són les reines d´aquest ambient litoral

A pet d´ona la biodiversitat és molt gran. Si hi ha estrès ambiental, evidentment, aquesta es redueix dràsticament i es limita a unes poques especies filamentoses, llefiscoses, relliscoses i en general on hi predominen els tons verdosos. Un primer cop d´ull a les especies ens dona ràpidament una idea molt clara de la salut ambiental de l´indret.

Acompanyant a les algues, representants del regne animal hi viuen fixats i hi romanen quiets, de manera immutable, és el bentos litoral: musclos, glans de mar, actínies, anemones, eriçons, pagellides,….

Les aus marines també són part d´aquest ambient. Els corbs marins les gavines o els xatracs són els vertebrats que també viuen a pet d´ona.

Si algun dia no em trobeu per enlloc, de ben segur que sóc a pet d´ona gaudint d´aquest particular espai. Estaré badant a l’aguait de la vida que hi aflora en hores calmes o bé em trobareu travessant freus enfurismats per l´embat de les onades tempestoses.

El delta menys delta

Amb els seus 8 km2 de superfície, el delta de la Tordera és un d´aquells espais oblidats i menystinguts a causa de les decisions poc encertades que s´han anat prenent històricament. Actualment està en un procés d´agonia creixent i que el pot menar a la seva pràctica desaparició en poc temps si no hi posem cap remei. A més a més, per agreujar-ho, els dos municipis que ocupen aquest espai, Blanes i Malgrat de Mar, viuen pràcticament d´esquena al delta com si aquest fos una part de seu terme que els molesti.

La progressiva pèrdua del delta afecta també de retruc a la llenca de costa continua tant per la part de la Selva, a la platja de S´Abanell, com pel Maresme, a les platges de Malgrat, de Santa Susanna i en general a totes les platges del Maresme.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

El delta de la Tordera en una foto dels anys 60. Avui totes les parcel.les dels càmpings a la dreta de la carretera han desparegut pel mar. La línia de costa avui la marca la piscina del càmping “Las Naciones”.

Com en qualsevol altra delta, el de la Tordera té el seu origen en els aports de sorres que el riu diposita a la desembocadura. L´onatge n´erosiona una part que servirà per a fornir de sorra les platges situades a ponent del mateix. L´altre part roman al mateix delta. En condicions normals, el balanç entre la sedimentació deguda al riu i l´erosió causada la dinàmica litoral dona un resultat positiu pels processos sedimentaris i en conseqüència es garanteix l´estabilitat. A més, bona part dels materials aportats per riu formen, en determinades èpoques de l´any, uns braços de sorra a banda i banda del delta que tenen una clara funció protectora pel mateix delta i de les platges contigües.

En el cas del delta de la Tordera, succeeix el contrari. Quan els sediments que transporta el riu disminueixen a causa de: la sobreexplotació de l´aqüífer, de l´extracció d´àrids i del canvi climàtic, es gira la truita i l´equilibri sedimentació/erosió es decanta clarament cap als processos erosius i, en conseqüència, el delta entra en regressió. Aquests processos els pateix la Tordera des dels anys 60.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Instal.lacions dels càmpings, avui abandonades per la regressió del delta

A la Tordera la disminució del cabal especialment per la sobreexplotació de l´aqüífer fa que en determinades èpoques de l´any es formi una barra de sorra més o menys extensa que pot arribar a tancar la desembocadura i forma una llacuna litoral que només es torna a obrir quan hi ha una “Torderada”, i que cada vegada són més rares.

A més, tant l´extracció d´àrids com la sobreexplotació de l´aqüífer afavoreixen la intrusió de l’aigua del mar cap a l´interior, cosa que provoca una creixent salinització de l´entorn amb totes les conseqüències que això provoca.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

La llacuna litoral de la desembocadura. Blanes al fons vivint d´esquena al delta

Entre el seguit de despropòsits en la tràgica història d´aquest espai destacar que als anys 80 es van construir unes defenses que van provocar el desguàs directe del riu pel front deltaic i que no permetien la creació dels braços protectors. En aquest cas, a més, la pràctica totalitat dels sediments es perdien irremediablement a través dels talús del canyó de Blanes. Més recentment l´ACA va construir uns pous i una estació de bombament cap a la dessaladora de Palafolls que ha representat l´estocada definitiva per la seva supervivència del delta i que ara, uns anys més tard han estat desmantellats.

Arribats a aquest punt, amb el cúmul de despropòsits que s´han produït, la línia de costa va retrocedint any rere any i el front, abans ocupat per explotacions agrícoles i ambients salins, ara han estat substituïts per càmpings que perden superfície.

Tant de bo que no sigui ja massa tard per a recuperar el delta de la Tordera, un espai únic i nexe d´unió entre el Maresme i la Selva.

Atrapados en el hielo: cent anys

Es busquen valents per a un viatge perillós. Sou petit. Molt de fred. Llargs mesos de foscor. Perill constant. Retorn amb vida no garantit. Honor i reconeixement en cas d´èxit.

wanted-shackletonAra fa just 100 anys que l´Endurance va quedar retingut irremediablement a la banquisa antàrtica. Tot va començar uns anys abans quan Ernest Shackelton va publicar el seu famós anunci a la premsa de l´època per a reclutar la tripulació per a la seva aventura antàrtica. En contra del que es pugui pensar, més de cinc mil persones van respondre a aquesta crida cosa que va fer que s´hagués de passar un procés de selecció per a triar els 27 escollits que formarien part de la tripulació de l´Endurance.

Una de les particularitats de l´expedició de Shackelton és la gran quantitat de fotografies que es van poder conservar. Fank Hurley, un dels tripulants, va immortalitzar molts dels moments dels 20 mesos en que Shacklenton i la seva tripulació van romandre atrapats en el gel antàrtic. Gràcies a tota aquesta documentació gràfica, que es va poder salvar, es va produir una pel•lícula sobre aquesta gesta. El guió va ser escrit per Caroline Alexandre, l´autora també del llibre amb el mateix nom.

endurance

L¨endurance empresonat al gel antàrtic

El 3 d´agost de 1914 Ernest Shackleton i la seva tripulació van posar rumb a l’Antàrtida en una de les aventures més espectaculars que ha viscut mai la humanitat i en un exemple de lideratge, de superació i de supervivència sense precedents. La nit del 18 de gener el vaixell va quedar empresonat en el gel irremeiablement i, finalment, després de nou mesos d´esforços per intentar alliberar-lo, les tensions exercides per la massa de gel van acabar enfonsant-lo.

Un cop perdut el vaixell en el gel, la tripulació de l´Endurance van recórrer a peu, centenars de quilòmetres per la banquisa arrossegant les barques de salvament que havien pogut recuperar, fins arribar a aigües obertes. Finalment el 9 d´abril, ja a mar obert, emprenen una travessia de cinc dies amb unes temperatures al voltant de -20ºC i tempestes de neu continuades. Acaben arribant a l´illa Elefant, la primera “terra ferma” que trepitjaven després d´un any i mig.

RECORREGUT

El periple de Shackleton des del mar de Weddell on va quedar empresonat i fins a Georgia del Sud

A partir d´aquest moment, el mateix Shackelton i cinc dels seus mariners van embarcar en un dels bots salvavides, el James Carid, per intentar arribar a Georgia del Sud travessant el perillós passatge de Drake. Disset dies més tard, els sis navegants van arribar a la badia del rei Haakon, un paratge deshabitat situat a uns quaranta quilòmetres de la zona civilitzada més propera.

james carid

Arrossegant el James Caird pel gel. Amb aquest bot Shackelton i cinc dels seus mariners van fer una travessia a mar obert de més de 800 milles

Aquí, Shackelton, acompanyat per dos dels seus homes, va creuar l´illa travessant muntanyes gelades fins arribar a l´estació balenera Strommess. A partir d´aquest moment començarien els rescats dels tres mariners que havia deixat a l´altra banda de l´illa i de la resta de la tripulació que estava a l´illa Elefant.

Així, el 10 de gener de 1917, dos anys i mig després de l´inici de l´epopeia, i sense haver patit cap baixa entre els mariners, l´aventura de l´Endurace es va acabar. Quan van arribar a casa, van trobar una Europa en guerra que no va tenir cap reconeixement envers a aquests autèntics herois de la supervivència i la superació. Segurament la darrera de les frases de l’anunci, “honor i reconeixement en cas d´èxit”, és l’única que no es va portar a terme.

La garbinada d´inici d´any

A la memòria de l’Alfred i de l’Agustí que han deixat la seva vida en aquest episodi de vent. Companys, ens trobarem al mar.

Des d´inicis d´any i fins fa ben pocs dies, la situació meteorològica marina ha estat dominada per una potent garbinada. Malgrat que a la nostra costa els temporals de garbí solen ser més habituals que no pas les llevantades, la peculiaritat d´aquest episodi ha estat: la força amb què ha bufat el vent, convertint-se en un temporal dur, la durada de l´episodi que ha estat insòlitament llarg i l´època de l´any en què es produeix allà on són molt més habituals les llevantades o bé els períodes anticiclònics de minves, que no pas el vent de garbí.

isobares 10gener

Mapa isobàric del dia 10 de gener amb una clara situació de garbinada. La depressió està situada a les illes Britàniques i l´Anticicló al nord d´Âfrica

Aquests dies s’ha arribat a ratxes de vent superiors als 60 km/h que ha alterat substancialment l´estat de la mar aixecant onades de fins a 2,5 m. La xarxa de boies d´onatge han registrat onades de fins a 5 m a mar obert. A la zona litoral han estat freqüents les àrees de forta maror i maregassa i l´impacte de les onades sobre la línia de la costa i les roques ha estat espectacular sense arribar a produir danys en les infraestructures més properes.

Una altre dels efectes d´aquesta ventada ha estat la pujada sobtada de temperatures que, en alguns cassos, s´ha arribat als registres màxims històrics per a un mes de gener. Aquets dies, a molts indrets, els valors s´han situat entre els 21 i els 25 º C, talment com si estiguéssim en plena primavera.

20160111_141301

El temporal de garbí afectant la platja de Calella

En un altre sentit, les conseqüències d’aquest episodi de vent, d’onatge i de mar ha estat la pèrdua de dos companys d’afició. L´Alfred Milà segurament el pioner del caiac de mar a Catalunya i un palista molt experimentat que va desaparèixer en el freu que separa Eivissa de Formentera el passat 5 de gener i l´Agustí Argany un palista barceloní que va sortir de Badalona en direcció a Barcelona el dia 6 de gener i que també està desaparegut.

Aquesta situació tant particular s´explica per la presència d´un potent anticicló al nord d’Àfrica i una àrea de baixes pressions molt ben constituïda a les illes britàniques que ha afectat a bona part del nord oest d’Europa i que ha deixat l´àrea mediterrània exposada a l´entrada de vent de component oest que ha estat la causa d´aquest temporal de vent i mar.

20160111_140814

Garbinada afectant la Costa del Maresme a Sant Pol

Sempre he pensat que quan el garbinet, amable i fresc, típic de l’època més calorosa de l´any, es converteix en un temporal de garbí, aquest es transforma en un vent del que ens n´hem de malfiar. Les garbinades solen ser traïdores en comparació a la tramuntana, molt més noble. A l’estiu les garbinades, que solen ser vents tèrmics, s’aixequen de cop i volta. La gradient de temperatura entre les masses d´aigua i la terra és el responsable. Josep Pla, en referència a aquest vent deia: “Quan fa vent de garbí, la gent s’encongeix, té mal de cap, migranya, depressió, una espècie de malenconia desagradable i aclaparadora. Moltes persones se’n ressenten; el vent les fa patir”.

Aquests fets els coneixen ben bé els pescadors de la costa central catalana que van decidir restar amarrats a port a resguard de la garbinada aquests dies. A la costa del Maresme les garbinades solen erosionar les platges situades a llevant dels ports, aquestes acostumades a acumular sediments per l’efecte barrera de les esculleres, veuen reduïda la seva superfície després d’un episodi de garbí i equilibren d’aquesta forma el balanç global erosió/sedimentació.

Després del temporal és quan…

Després del temporal és quan… les platges regenerades artificialment amb enormes despeses econòmiques i ambientals perden la majoria de la sorra que s’hi ha abocat. De res han servit els estudis i els nous dissenys d’espigons i dics fabricats amb geotèxtils. La regeneració de platges al Maresme és l’excusa perquè “els de sempre” s´enriqueixin amb aquest tipus d´obra pública. Amb “nocturnitat i alevosia”, sense prèvia exposició publica i sense estudi d´impacte ambiental, el consell de ministres de torn aprova per decret d´urgència un projecte a on la data de caducitat la marca el primer temporal de la temporada. En aquesta darrera actuació els més d’un milió d’euros d’inversió han desaparegut amb la primera llevantada de l´octubre. L’actuació no ha aguantat ni mig any.

draga

Ha servit d´alguna cosa la darrera regeneració de platges?. El vaixell-draga abocant la sorra a les platges de l´Alt Maresme. Foto: David Calvo

Després del temporal és quan… ens n´adonem que hem estat ocupant l´espai de platja i rere platja amb una munió d’infraestructures i serveis que cal protegir de l’embranzida del mar. No hagués estat més assenyat ordenar el territori respectant l´espai de platja? Els passeigs marítims, les concessions administratives de guinguetes i clubs nàutics i, en el cas del Maresme, rodalies RENFE i la N-II. No podem pretendre fer recular la línia de costa, el que ha succeït no és que la platja hagi desaparegut, sinó que hi hem col•locat a sobre seu aquests serveis.

Després del temporal és quan…les rieres ens retornen una altra vegada allò que hi vam abocar: restes de poda, residus de tot tipus i sobretot, canyes i més canyes que, per uns dies, tornen a formar part del paisatge litoral a l´espera que el proper temporal s´ho endugui o bé que la brigada municipal ho retiri. Les rieres soterrades van acumulant, pluja rere pluja, materials que van omplint el seu calaix de desguàs i que troben barrat el seu camí natural cap al mar. Aquests sediments amb el pas del temps i els processos fermentatius van concentrant contaminants de tot tipus. Quan rebenti, a més dels danys físics, hi haurem d’afegir els químics.

2014-01-25-13-35-03

Fulles i restes de posidònia a una platja. Símptoma de bona salut ambiental o no?

Després del temporal és quan…les fulles de posidònia tornen a entapissar la platja. Per alguns és símptoma de bona conservació, d’altres, més miops, ho veuen com a un simple residu més. Els fragments de fulles, els plomalls i les pilotes de posidònia ens recorden, a modus d’esperança, que, malgrat tot, encara hi ha vida al fons.

Després del temporal és quan… surten a la llum totes les vergonyes de la nostra societat. Com per art de màgia, milers de plàstics de totes les mides i de tots els colors que, creiem desapareguts, tornen a escena i comparteixen protagonisme amb residus de tota mena. Vergonyes de la nostra societat de consum.

2013-03-01-08-15-53

Llevantada afectant la costa del Maresme a Calella

Després del temporal és quan… les onades ens porten en forma de regal quantitat i diversitat de restes i fragments d’éssers vius. Conquilles i esquelets però també fragments d’algues, meduses, postes de diverses espècies,… Algunes són molt abundants, d’altres representen per als afeccionats petits grans tresors per a les seves col•leccions.

Després del temporal és quan… apareixen a les platges estranys personatges amb andròmines curioses. Els detectors de metalls treballen sense treva un cop passat el tràngol a la recerca d’un tresor inesperat: unes quantes monedes, qui sap si antigues, i algunes peces de joieria o rellotges que van desaparèixer enterrats a la sorra un estiu llunyà i que el barreig retorna a un nou amo.

4

La força del temporal posa en perill infraestructures i serveis a Mataró. Foto: J. A. Guardiola

Després del temporal és quan… els pescadors tornen a sortir a feinejar. L´aigua s´ha remogut, els nutrients tornen a estar en suspensió i les captures poc a poc es veuran afavorides. El temporal representa pel pescador una veda obligada però també, l´esperança que la sort canviï i que la fertilització de les aigües es tradueixi en unes bones captures.

Després del temporal és quan…