Com cada any senar, i ja en fa 10, que els Pagaia del Cap de Creus organitzen el Symposium Internacional de Caiac de Mar. Aquest any arribem al 5è i les ganes per part dels organitzadors són les mateixes que a la primera edició.
El ponents són caiaquistes reconeguts arreu
Certament el caiac de mar és un esport minoritari, però també es una activitat esportiva que esta agafant embranzida en els darrers anys. Vivim en un entorn immillorable per a la pràctica del caiac de mar.
Per uns dies Llançà es convertirà en la ciutat del caiac
Es tot un luxe que a molt pocs quilòmetres de casa s’organitzi aquest esdeveniment i que en ell hi participin els millors palistes tant a nivell nacional com mundial. La llista de ponents és llarguíssima i seria injust no anomenar-los a tots. Seran uns dies per a aprendre i compartir coneixements , tècniques i experiències amb els caiaquistes més experimentats del món.
Nigel Foster, un dels ponents del darrer symposium rescatant a un palista entre les roques
Jo ja m’he reservat les dates per poder escriure-us noves històriesdemar i de caiac.
Mila bederatzieun ta lenengo urtian… ( A l’any mil nou-cents u…)
Així comença la lletra d’una cançó tradicional basca popularitzada fa uns anys pel cantautor Benito Lertxundi que narra com, ara fa una mica més d´un segle, el 14 de maig de 1901, es va capturar la darrera balena a les costes del Cantàbric. Es tractava d’un exemplar de balena basca (Eubalaena glacialis)
Els fets va tenir lloc a Orio i l’epopeia es descrita magistralment en els versos de balena. Allí es narra la lluita de les 5 traineres a rem amb la balena. Al llarg del text, a més de la pròpia cacera, també es fa una descripció de les mesures, del pes i fins hi tot el preu a que va ser venut el seu greix.
La captura del darrer exemplar de balena basca al 1901 es va considerar un tot un aconteixement.
La pesca de balenes era una pràctica estesa al llarg de tota la costa cantàbrica. De tots, els mariners d´Orio, eren considerats els més valents. La cacera de balenes a rem s´ha d´entendre com a una activitat tradicional d´aquells temps, malgrat que avui pugui considerar-se intolerable. Evidentment, aquesta pràctica també ha contribuït a l´estat actual pel que fa a la població de cetacis de l´Atlàntic nord, però el seu impacte no té res a veure amb el de les flotes baleneres, que avui, sota el pretext de finalitats científiques, encara s’hi dediquen.
Amb el fred, la gran majoria d´espècies de balena baixen de latitud a la recerca d´aigües més càlides on poder parir, en aquest moment es quan els cetacis s’apropen més a les aigües calmes de la costa, i els pesadors aprofiten per capturar-les. Amb la calor les balenes fan la ruta de tornada cap al nord on les aigües són molt més productives i riques.
Orio és una petita vila marinera d’uns cinc mil habitant a la llera de la ria d´Oria
Avui els herois d´Orio també ho són de mar, vesteixen de groc i com feien els seus avantpassats baleners, també naveguen amb traineres. A Orio el rem és l’esport oficial, tot el poble viu abocat al mar, al rem i al seu club. No es gens exagerat dir que a Orio, el rem és molt més que un esport. La tradició dels seus avantpassats és potser el que fa que les tripulacions d´Orio estiguin sempre a dalt.
El groc és el color que tenyeix els mallots i l’embarcació d´Orio. Ara quan entrenen no ho fan per atrapar més ràpid a la balena, sinó per guanyar en les regates de la lliga de traineres.
Si alguna vegada teniu ocasió d’arribar-vos fins a Orio, de ben segur que coincidireu amb els entrenaments dels seus bots, no es gens estrany trobar grups gent a l’aguait de tots els moviments dels vogadors comentant les incidències de la jornada i de la temporada i rememorant vells temps quan ells també vogaven. I és que a Orio tothom ha remat. Tampoc és gens estrany que algun dels contertulians sigui el mateix Benito Lertxundi.
Aquet febrer comença el període de veda per a la pesca d’arrossegament al litoral català. La vedes la realitzen en primera instància les confraries dels ports gironins fins a Arenys de mar i més endavant ho faran els ports de la demarcació de Tarragona. El principal objectiu d’aquesta aturada és protegir i regenerar la pesquera de gamba rosada (Aristeus antennatus), segurament l’última espècie que fa rendible aquesta modalitat de pesca tant poc selectiva i tant poc respectuosa amb l’entorn.
La gamba rosada es una de les poques espècies que fan rendible l´arrossegament
Des de un punt de vista ecològic, la mediterrània és una mar pobre i molt poc productiu. Si es comparen els valors trobats a la mediterrània amb ecosistemes terrestres podríem concloure que el nostre mar, a nivell de productivitat biològica, es comparable a les zones semi-desèrtiques. Una de les manifestacions més evidents d´aquesta baixa productivitat és la transparència de les aigües, cosa que fa que la mediterrània sigui un mar molt més apte pel turisme que no pas pels pescadors.
Les uniques modalitats pesqueres que tenen futur a la mediterrània són les artesanals
Dit això, una gestió racional de la pesca en el seu context aniria molt més enllà d’una davallada de captures i en conseqüència una reducció d’ingressos. Caldrien accions molt més contundents que unes tímides aturades biològiques d’un parell de mesos: s´hauria de parlar de la reconversió del sector, de reducció de la flota d’arrossegament i de potenciació de les pesqueres artesanals que són les úniques que poden tenir futur en el context real. Evidentment, caldria també regular de forma eficient els vaixells-factoria que, feinegen amb total impunitat en aigües internacionals incomplint la legislació vigent i emprant ormeigs prohibits com els arts de deriva o les palangres de superfície.
L´art de bou és una pesquera molt poc selectiva i amb un enorme impacte sobre els fons marins
A més, la sobreexplotació que pateixen els recursos a causa de la sobrepesca, obliga als armadors a anar augmentant la potència dels motors per tal de fer rendible la pesquera. Caldria també replantejar la política de subvencions sobre el gasoil i controlar la potència dels motors, però això són altres històriademar.
Finalment s´ha presentat l´espot Mediterràniament d´Estrella Damm. L´estranya combinació de pescadors “de veritat”, del Cesc Fàbregas, del Sushi i de l´havanera segur que seran un èxit mediàtic.
A més la presentació ha coincidit en el temps amb l´aturada biològica que bona part de la flota d´arrossegament està duent a terme i amb la decisió històrica que ha pres el Parlament Europeu a favor del sentit comú en la política pesquera. Però això són altres històriesdemar.
Quan naveguem arran de roca, és molt fàcil d´observar una “franja de vida” que periòdicament es veu submergida i emergida pel ritme de les onades, és el mediolitoral. Aquesta àrea als grans oceans correspon a la zona intermareal i pot arribar a tenir desenes de metres, mentre que a la Mediterrània, sense marees, és d´uns pocs centímetres.
Al mediolitoral s´hi desenvolupen espècies perfectament adaptades al canvi sobtat emersió/immersió. Espècies que viuen fixades o amb una estreta relació amb el fons (roca en aquest cas) i que formen part del bentos.
Quan les condicions fisico-químiques de l’aigua són bones, a la part superior del mediolitoral es troba una comunitat que es coneix amb el nom popular de trottoir . El mot té a veure amb el seu aspecte de cornisa.
El trottoir forma un hàbitat marí molt ric i divers (il.lustració Jordi Corbera)
El trotttoir és una bioconstrucció molt interessant formada sobretot per l’alga vermella calcària Lithophyllum byssoides que crea un entramat de cavitats on s´hi allotja una gran diversitat d’éssers vius. A la part més ben il•luminada hi predominen les algues i aprofitant els diferents hàbitats s’identifiquen multitud d’espècies de cnidaris, briozous, hidrozous, mol•luscs, crustacis, equinoderms,… La tenassa de trottoir pot arribar a fer un metre d’amplada, és la modesta aportació que fa el nostre mar amb els esculls coral•lins.
La tenassa de Lihophyllum forma una veritable cornisa
El trottoir viu millor quan el pendent es fort i quan la roca està exposada directament al batec de les onades. Si les condicions ambientals es deterioren apareixen diferents espècies d´algues filamentoses que degraden la qualitat. El trottoir és una comunitat de creixement molt lent i molt sensible a les pertorbacions del medi, per tot plegat que està inclòs al llibre vermell dels paisatges marins de la Mediterrània.
La seva presencia es fa servir com a indicador de la qualitat ambiental del litoral i degut a la seva longevitat, també s’utilitza en estudis paleobatimètrics.
Com cada any senar, i ja en fa 10, que els Pagaia del Cap de Creus organitzen el Symposium Internacional de Caiac de Mar. Aquest any arribem al 5è i les ganes per part dels organitzadors són les mateixes que a la primera edició.
HISTÒRIESDEMAR 