Espècies indicadores de la qualitat ambiental

La bandera blava és una qualificació humanitzada i del tot subjectiva que moltes vegades fuig de la realitat natural. Per això, per a mesurar la qualitat ambiental del litoral cal cercar especies indicadores, és a dir, aquells éssers vius que toleren unes determinades condicions i que desapareixen quan aquestes empitjoren.

En rius i rieres és molt comú utilitzar els macroinvertebrats per a determinar la qualitat biològica de l’aigua. A nivell marí, i sobre substrat rocós, per establir els índex de qualitat del litoral podem recórrer a les algues de la zona de rompent., espècies immòbils que viuen fixades al substrat i que apareixen o desapareixen en funció de la qualitat de l’aigua. Aquestes espècies formen unes franges de vida sotmeses a l’onatge i on la capçada queda emergida pel ritme de les onades.

Per elaborar un índexs de qualitat del litoral utilitzant les algues bioindicadores es poden establir tres categories: àrees sense cap mena d’alteració, àrees moderadament alterades i àrees alterades.

Àrees sense cap mena d’alteració.

El pèl sauper (Cystoserira mediterrania)és una espècie que  indica una bona qualitat ambiental

El pèl sauper (Cystoserira mediterrania) és una espècie que indica una bona qualitat ambiental

Dominades per diverses espècies d´algues brunes del gènere Cystoseira com el pèl sauper (Cystoseira mediterrania) i Cystoseira compressa. Aquestes espècies són molt sensibles a la contaminació. Al nostre litoral, la seva absència és senyal d’alteració. Aquesta comunitat es troba especialment en les àrees més exposades a l’onatge. En els racons més calms i amb la mateixa qualitat ambiental aquesta espècie pot desaparèixer per la pressió dels herbívors; salpes i garotes especialment. Aquest hàbitat té una recuperació molt lenta un cop ha desaparegut.

Àrees moderadament alterades.

Corallina elongata indica una qualitat moderada

Corallina elongata indica una qualitat moderada

En aquest cas les espècies dominants pertanyen al grup de les algues vermelles del gènere Corallina com ara Corallina elongata. De vegades hi trobem també el musclo (Mytilus galloprovinciallis). Aquest ambient és el resultat de la degradació dels boscos de Cystoseira i es veu afavorit per a les activitats humanes i per l’alteració físico-química del medi.

Àrees alterades.

Les ulvals com l´enciam de mar són indici de una

Les ulvals com l´enciam de mar indiquen que la qualitat ambiental es molt baixa

Les espècies predominats són diverses espècies d’algues verdes d’aspecte filamentós. com ara Enteromorpha compressa i algunes ulvals com l’enciam de mar (Ulva rigida). Si les condicions continuen empitjorant apareixen algues filamentoses com Bangia atropurpurea i diverses espècies de cianòfits.
Al llarg de tots als afloraments rocosos de la costa del Maresme, Cystoseira i Corallina han desaparegut completament. Les especies indicadores que s’hi troben assenyalen ambients alterats per l’activitat humana. Les platges, però, continuen tenint banderes blaves

Explosió de vida

La Mediterrània és  un mar molt poc productiu. Els ecòlegs equiparen els seus nivells de productivitat amb els d’una àrea semi-desèrtica. Això es deu a que presenta una circulació de masses líquides en forma d´estuari negatiu. Així, perd contínuament,a través de Gibraltar, aigües riques en elements nutritius que són reposades per aigua atlàntica en superfície molt més pobre pel que fa a nutrients. Aquest fet va empobrint irremediablement el nostre mar. La transparència i blavor incomparable és un signe inequívoc de la seva pobresa en nutrients i en producció.

gibraltar

La circulació en estuari negatiu, típica de la Mediterrània, fa que les aigües, irremediablement, perdin nutrients minerals.

Malgrat aquest fet, com cada any, després del fred de l´hivern, es produeix el bloom de vida que coincideix amb els inicis de la primavera. Els productors, base de la cadena alimentària hi troben les condicions optimes per a créixer.

previmer

Mesura del nivell de producció primària del passat 12 d´abril. Noteu que en aquesta imatge els nivells de clorofil.la són molt elevats degut especialment als afloraments que es produeixen a finals d´hivern.

Al medi marí la llum, essencial per al desenvolupament dels vegetals, només il•lumina bé la franja més superficial d’aigua (zona eufòtica), mentre que els nutrients minerals, també indispensables per a realitzar la fotosíntesis es concentren en zones fondes, on la manca de llum fa inviable la vida vegetal. Cal doncs, què els nutrients del fons de la columna d’aigua pugin fins a les aigües superficials ben il•luminades per a mantenir amb èxit la producció primària.

aflora1

Els vents freds de component nord refreden les aigües superficials i provoquen afloraments de nutrients del fons marí

Els afloraments d’aquestes sals nutritives del fons fins a la superfície es produeixen a finals d’hivern. Les aigües superficials, més fredes i en conseqüència més denses “cauen” cap el fons de la columna d’aigua mentre que les fondes, més calentes i menys denses “pugen” carregades de nutrients minerals. Aquest corrent en sentit vertical és el responsable, en bona mesura, de la fertilització de la Mediterrània.

Els afloraments deguts al gradient tèrmic són un procés cabdal en relació a la fertilització en diverses àrees de la mediterrània entre elles, el Golf de Lleó. Aquí els vents predominants de component nord (mistral i tramuntana) són els responsables de refredar les masses d’aigua superficials. Les variacions en la intensitat d’aquest procés es relacionen amb les fluctuacions de la productivitat, Així els anys més freds, en els quals hi ha més barreja vertical, són els més productius i seguint aquesta norma, darrera d’un hivern fred, hi sol haver una temporada amb bones captures pesqueres.

tramuntana

Principals característiques de la circulació general de la conca occidental de la Mediterrània. En traç continuu la corrent del nord i en discontinu la corrent balear. També hi ha representats els vents predominants( mistral i tramuntana).

Els nutrients un cop en superfície són distribuïts al llarg de tota la costa pel corrent del Nord. El principal signe d’aquest fenomen és l’explosió primaveral de plàncton que es produeix cada any a la nostra costa: primer els productors, plàncton vegetal o fitoplàncton i a continuació els consumidors del zooplàncton i els elements de les primeres baules de la cadena alimentària com ara la sardina i el seitó. Un altre senyal d’aquest augment de productivitat en les aigües superficials es l’aparició d’organismes gelatinosos. en aquest grup s’inclouen salpes, ctenòfors i meduses entre d’altres.

cadena

Esquema d´una cadena tròfica marina. Noteu que la zona eufètica està ben il.luminada i que els nutrients estan al fons marí.

El caiac i l´entorn (I): El trottoir

Quan naveguem arran de roca, és molt fàcil d´observar una “franja de vida” que periòdicament  es veu submergida i emergida pel  ritme de les onades, és el mediolitoral.    Aquesta àrea als  grans oceans correspon a la zona intermareal  i pot arribar a tenir desenes de metres, mentre que a la Mediterrània, sense marees,  és d´uns pocs centímetres.

Al mediolitoral s´hi desenvolupen espècies perfectament adaptades al canvi sobtat emersió/immersió. Espècies que viuen fixades o amb una estreta relació amb el fons  (roca en aquest cas) i que  formen part del bentos.

Quan les condicions fisico-químiques de l’aigua són bones, a la part superior del mediolitoral es troba una comunitat que es coneix amb el nom popular de trottoir . El mot té a veure  amb el seu aspecte de cornisa.

trottoir

El trottoir forma un hàbitat marí molt ric i divers (il.lustració Jordi Corbera)

El trotttoir és una bioconstrucció molt interessant formada sobretot per l’alga vermella calcària Lithophyllum byssoides que crea un entramat de cavitats on s´hi allotja una gran diversitat d’éssers vius. A la part més ben il•luminada hi predominen les algues i aprofitant els diferents hàbitats s’identifiquen  multitud d’espècies de cnidaris, briozous, hidrozous, mol•luscs, crustacis, equinoderms,… La tenassa de trottoir pot arribar a fer un metre  d’amplada, és la modesta aportació  que fa el nostre mar amb els esculls coral•lins.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

La tenassa de Lihophyllum forma una veritable cornisa

El trottoir viu millor quan el pendent es fort i quan la roca està exposada directament al batec de les onades. Si les condicions ambientals es deterioren apareixen  diferents espècies d´algues filamentoses  que degraden la qualitat.  El trottoir és una comunitat de creixement molt lent i molt sensible a les pertorbacions del medi, per tot plegat que està  inclòs al llibre vermell dels paisatges marins de la Mediterrània.

La seva presencia es fa servir com a indicador  de la qualitat ambiental del litoral i degut a la seva longevitat, també s’utilitza en estudis paleobatimètrics.