Arxiu de la categoria: històriesdepaisatges

La banyera de la russa

Publicat el per
12

mapaA la costa que hi ha entre Palamós i Calella de Palafrugell, just abans de creuar el Cap Roig, hi ha  el racó que forma cala Massoni. Allí  s’hi troba el que popularment es coneix com “la banyera de la russa”.  Aquest és el nom amb que la gent de la contrada coneix  aquest indret  i que,  poc a poc, ha anat substituint al nom de tota la vida.

La banyera de la rusa des de l´embarcador (Foto: Marc Adroher)

La banyera de la russa des de l´embarcador (Foto: Marc Adroher)

Però, d’on surt aquest topònim?

Corria  l’any 1927 quan els Woevodsky es van instal·lar en una Costa Brava que encara no coneixia el turisme. La parella es van enamorar d’un terreny a  Cap Roig, molt a prop de Calella de Palafrugell. El matrimoni estava formada per Nicholas Woevodsky,  un coronel tsarista que va fugir de Rússia abans de la revolució i per la seva muller Dorothy  Webster, una aristòcrata anglesa afeccionada a la decoració i a les antiguitats. Tots dos, casats en segones núpcies, fugien de Londres després de sonades separacions.

El matrimoni Woevodsky, ja en la vellesa

El matrimoni Woevodsky, ja en la vellesa

La parella es va fer construir un castell  en aquest paratge feréstec, prop del mar i ple de penya-segats. Nicholas i Dorothy van convertir Cap Roig en l’obra de la seva vida.  De fet el projecte, a més de l’habitatge,  contava amb la urbanització d’una extensa àrea que formava un esplèndid jardí botànic. Els Woevodsky no va arribar mai a viure en el castell, les obres d’aquest es van allargar durant més de trenta anys degut al seu elevat cost, a les dificultats econòmiques i a la guerra civil espanyola. A l’any 1975, quan Nicholas ja feia un any que havia mort,  es van enllestir el projecte gràcies al contracte de cessió que es va signar a favor d’una entitat financera, aquest es va concretar al 1980 amb la mort de  Dorothy.

Els Woevodsky solien rebre amistats de renom a la seva finca i en bona mesura van ser uns bons ambaixadors de la Costa Brava malgrat que  no van fer masses relacions amb la burgesia catalana de l’època.

El túnel de la bayera

El túnel de la banyera

La predilecció de Dorothy per a banyar-se en les aigües netes de cala Massoni va fer que es construís un accés des de la finca fins a la cala i a més es va edificar un embarcador a l’estil de les tradicionals barraques de pescadors de la zona. Aquest indret va ser batejat per la població local com a “la banyera de la russa”. Allà els capricis de la natura formen una veritable piscina natural amb un túnel on Dorothy hi prenia els seus banys.

La llegenda conta que les anades  de Dorothy cap a la cala eren seguides amb molta atenció pels pescadors i els curiosos de la zona, i es que segons sembla, Dorothy, una dama d’una bellesa extraordinària, es banyava conilla. Això però, és clar, és només una llegenda.

Cala Prona

Publicat el per
3

En l’univers personal de cadascú segur que teniu paratges que representen alguna cosa especial en la vostra història. Jo, particularment, tinc una sèrie d’indrets dels quals em sento un dolç presoner i per poc que puc hi solo anar. En ells em sento bé i em carrego d’energies positives; el Coll de Basses al Montnegre, el refugi de la Culassa a les gorgues del Segre molt a prop de Llo i Cala Prona al cor del Cap de Creus i del Mar d’Amunt en són els primers de la meva llista.

DSCN7660Cala Prona, es troba situada a l’extrem més oriental del Golfet, al Mar d’Amunt. Arribar-hi per mar es relativament senzill des del Port de la Selva. Només cal prendre atenció a la previsió meteorològica ja que la tramuntana hi entra directament i podríem tenir problemes si naveguem en caiac. L’accés per terra es molt més complicat, això fa que  Cala Prona sigui  un paratge solitari, especialment fora de temporada.

El refugi de Cala Prona es el més preuat pels pescadors del mar d´Amunt.  La confraria de Cadaqués pagà sumes de diners milionàries a la universitat de la Selva de mar per a garantir-ne el seu us.

El racó format per la platja i el refugi de pescadors està protegit del  vent predominant i segur que aquest recer ha  servit des de temps immemorials als pescadors sorpresos per la tramuntana. La barraca es oberta i d’accés lliure en una part i els seus usuaris solen ser bastant respectuosos.

DSCN8596

Per a mí, una de les millors  coses que es poden fer en aquest món es fer la travessia del Cap de Creus en caiac i passar una nit al refugi de la Prona. Si a més, durant el trajecte hem pescat alguna peça, el fet de cuinar-la al refugi li dona un plus afegit.

El tresor de Cala Prona de Thalassa

I es que sóc feliç amb coses molt banals!

El crit

Publicat el per
2
OLYMPUS DIGITAL CAMERA

La platja del Crit. Al fons el Cap de Sant Sebastià

El tros de costa inclòs  dins l’espai d´Interés Natural de Castell – Cap Roig presenta alguns dels racons més encisadors de tota la costa catalana. Un d’ells és la  cala de “El Crit” pertanyent al terme de Mont-ras.

Quan l’actual municipi de Mont-ras es va segregar de Palafrugell, aquest va quedar sense façana litoral, cosa que impedia als joves del municipi anar a fer el servei militar a Marina tal i com feien quan pertanyien a Palafrugell. Es per això Mont-ras, malgrat ser una població d’interior té una petita sortida al mar en un tram que compren  tres cales: el Crit, la font Morisca i la cala del Vedell.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

AL Crit hi ha un parell de barraques de pescadors

El Crit, tal i com s’intueix en  el seu nom, conté  una dramàtica llegenda que es remunta a les ràtzies pirates que va sofrir aquest tram de costa.  Segons la mateixa, una nau barbaresca va fondejar en aquesta zona al ser sorpresos per una intensa boira. El pirates es van refugiar a la cala de la Font Morisca, al costat del Crit, per carregar aigua dolça. Quan estaven a la platja, els moriscos van sentir el cant d’un gall que provenia del mas de Cal Gall Peric i el capità de la nau anomenat Amara, va arribar fins al mas. Dels quatre membres de la família, tres es van poder escapar i els moros van capturar a una de les dues filles a la que van portar fins a la platja del Crit. A partir d’aquest moment hi ha diverses versions sobre la mateixa història.

Sembla ser que la noia, al resistir-se en ser raptada va mossegar al capità Amara i aquest va decidir tallar-li el coll. El crit que va fer la donzella en ser assassinada va ser tant gran que es va sentir per tota la zona. Una altra versió diu que la noia va mossegar al capità pirata i que va aconseguir escapar-se i el que es va sentir era el crit del pirata barbaresc. En el que si coincideixen els dos finals és que els pirates van saquejar i cremar el mas.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Sigui com sigui, el Crit és avui racó realment bonic i molt poc freqüentat situat davant de les illes Formigues.

Els perills urbanístics que ha patit aquest paratge als anys 90 va ser el detonant per a la creació de l’associació Salvem el Crit, però això és una altra història.

Aigua Xelida i l´Hermós

Publicat el per
10
OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Aigua Xelida avui

Aigua Xelida, és  un indret realment bonic malgrat que avui està urbanitzat. Fins als anys 50,  va ser un paratge  isolat i bastant inaccessible, l’única  comunicació per terra era des de Tamariu per un sender, cosa que va ajudar a mantenir la cala i les pinedes del voltant. Una personatge  exemplifica el passat d´Aigua Xelida, aquest és  Sebastià Puig i Barceló també conegut com l’Hermós.

aigua xelida
font d´aigua xelida i placa original amb l´epitafi

Al costat de la font del mateix nom, arran d’aigua, s’hi troba una placa commemorativa que recorda l’estada de Josep Pla en aquest paratge. En l’escrit es fa ressò de l’amistat que va fer amb l´Hermós. Sebastià vivia aïllat en una barraca solitària lluny de qualsevol tipus de civilització.

 En la narrativa de Pla l´Hermós  és un dels personatges més simpàtics que retrata.   Ell és el protagonista del relat  Un viatge frustrat (dins Aigua de mar. OC II, 1966). El relat narra les peripècies de Pla i de Puig  a bord d’un petit gussi al llarg de la costa de l’Empordà i que els acaba portant a aigües franceses.

plahermos 1925aiguaxellida

Josep Pla i l´Hermós a Aigua Xelida

De les vivències de l´Hermós en aquest paratge avui només en queda una placa que es va col·locar com a epitafi escrit pel mateix Pla:

Epitafi a l’Hermós: Entre 1917 i …visqué en aquestes solituds allunyat dels homes i de les dones, Sebastià Puig, conegut per l’Hermós, analfabet, home feliç i hospitalari, pescador, mariner, caçador, gran cuiner. Tu que passes has de saber que si no ha tornat és perquè no ha pogut, o perquè l’han enredat com un xino. (Josep Pla)

Cala Morisca

Publicat el per
2

Des de Canyelles s´arriva a Morisca per d´entre freus espectaculars

La costa entre Lloret i Tossa es plena de racons solitaris i encisadors. Un d’aquests és Cala Morisca, situada entre la platja de Canyelles i la badia de Llorell. Morisca es una petita platja, avui  un sorral molt minso, degut a que els amos  del terreny s’han apropiat de la riereta que hi menava sediments i farcia la platja de sorra nova. Aquest fet hauria de ser considerat ja per si mateix com a delicte.

L’accés a peu es bastant complicat, s’hi va per un entramat d’urbanitzacions fetes amb molt mal gust. En caiac s’hi arriba des de Canyelles navegant pels freus més impressionants d’aquest tram de costa (Els Bullents, Es Pa de Sucre, Sa Fusta i Sa Porrassa) i on cap altre embarcació que no sigui un caiac de mar hi podrà navegar. Tot un luxe entrar a Cala Morisca per aquests passos estrets.

Una costa que t’atrau,
però ella sembla que et fugi,
com esquerpa, quasi arisca?
quan de sobte, en passar un freu
ja et trobes al davant teu
l’hermosa Cala Morisca.

(Sebastià Gallart i Ribot)

el millor lloc del món

Publicat el per
8

cala estreta

Els que coneixen Palamós i la Fosca ho saben prou bé. N´hi ha prou d´agafar el camí de ronda que voreja la pineda d´en Gori, baixa a les barraques de s´Alguer, s´enfila un altre cop entre atzavares per les tanques del mas Juny i trepitja la sorra de Castell, just davant dels joncs de la vella riera, que només trenca la sorra en dies de temporal gros. Després, el poblat ibèric, la Foradada i les mimoses i els pins que es retorcen increïblement damunt les roques camí de Canyers i de cala Estreta.

Aquest sí, aquest és el millor lloc del món.

Rafel Nadal, Quan érem feliços

 

Yayoma

Publicat el per
Respon

La construcció d’una embarcació perquè la pesca esdevingui una opció de feina per al jovent de Palmarin és el fil conductor de ‘Yayoma’, el documental que a través de l’experiència del cantautor Lluís Llach ens acosta a la relació dels habitants d’aquesta comunitat amb les pasteres que els prometen una vida millor.

Palmarin és una població al sud de la costa senegalesa on Lluís Llach resideix una part de l’any des que va deixar els escenaris. Després de la seva primera estada, el cantautor va crear la fundació que porta el seu nom i que, entre d’altres projectes, ha tutel·lat la construcció de dues embarcacions amb la finalitat que la pesca esdevingui una opció laboral per als habitants de la comunitat. Yayoma, nom de les embarcacions i del documental, és la traducció de Maremar, un dels temes més coneguts de Llach.

La veu dels testimonis que ens ofereix el documental ens acosta, també, a d’altres aspectes de la societat senegalesa, com la situació de la dona, la dificultat de les famílies per aconseguir diners en metàl·lic i, sobretot, el fet que gran part del jovent creu que enfilar-se a una pastera i fugir mar enllà és l’única opció per trobar un futur millor.

(noticia de http://www.vilaweb.cat/arenys/)

yayoma (trailer)

El far del Cap de Tortosa

Publicat el per
2

Catalunya és un país amb molt poca tradició pel que fa al coneixements dels fars de la costa. Hi ha un enorme desconeixement d´aquestes infraestructures i quan el far es allunyat de la costa encara més. Aquest és el cas del far del Cap de Tortosa.
El far del Cap de Tortosa, o far de l´illa de Buda o simplement la Farola es troba situat davant la desembocadura de l´Ebre a unes dues milles de la costa en el seu punt més proper. El far original data del 1860 i fou enfonsat definitivament per un temporal l´any 1961. L’estructura actual data del 1984, i consisteix en una torre metàl•lica d´alumini.

La sortida per anar fins al far es pot realitzar des de l´embarcador de riumar situat al costat del càmping “L´aube”, a partir d´aquí haurem de navegar en direcció a la desembocadura del riu i sortir a mar obert. En aquest punt cal perdre atenció ja que el contacte entre el riu i el mar combinat amb el poc fons genera una onada estacionària que cal sortejar. Un cop a mar obert, en direcció SE divisem la silueta de la torre. Si no costegem l´Illa de Sant Antoni,  la travessa fins arribar al far és de gairebé tres milles.
Cal prendre atenció a la meteorologia ja que els vents predominants a la zona són en direcció O o NO i en els dos casos el retorn es faria molt més dificultós. A més, el poc fons de la zona fa que en cas de vent s´aixequi fàcilment onada. Cal anar també mínimament ben preparat, i a més del material de seguretat habitual s´hauria de dur GPS, emissora i bengales de senyals.

http://www.evaristoquiroga.com/Rutas/20121014.KMZ