Caiac de luxe a Llançà

logo-sympo-PETITCom cada any senar, i ja en fa 10, que els Pagaia del Cap de Creus organitzen el Symposium Internacional de Caiac de Mar. Aquest any arribem al 5è i les ganes per part dels organitzadors són les mateixes que a la primera edició.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

El ponents són caiaquistes reconeguts arreu

Certament el caiac de mar és un esport minoritari, però també es una activitat esportiva que esta agafant embranzida en els darrers anys. Vivim en un entorn immillorable per a la pràctica del caiac de mar.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Per uns dies Llançà es convertirà en la ciutat del caiac

Es tot un luxe que a molt pocs quilòmetres de casa s’organitzi aquest esdeveniment i que en ell hi participin els millors palistes tant a nivell nacional com mundial. La llista de ponents és llarguíssima i seria injust no anomenar-los a tots. Seran uns dies per a aprendre i compartir coneixements , tècniques i experiències amb els caiaquistes més experimentats del món.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Nigel Foster, un dels ponents del darrer symposium rescatant a un palista entre les roques

Jo ja m’he reservat les dates per poder escriure-us noves històriesdemar i de caiac.

versos de balena

Mila bederatzieun ta lenengo urtian… ( A l’any mil nou-cents u…)

Així comença la lletra d’una cançó tradicional basca popularitzada fa uns anys pel cantautor Benito Lertxundi que narra com, ara fa una mica més d´un segle, el 14 de maig de 1901,  es va capturar la darrera balena a les costes del Cantàbric. Es tractava d’un exemplar de balena basca (Eubalaena glacialis)

Els fets va tenir lloc a Orio i l’epopeia es descrita  magistralment  en els versos de balena. Allí es narra la lluita de les 5 traineres a rem amb la balena. Al llarg del text, a més de la pròpia cacera,  també es fa una descripció de les mesures, del pes i fins hi tot el preu a que va ser venut el seu greix.

gaia51604_02

La captura del darrer exemplar de balena basca al 1901 es va considerar un tot un aconteixement.

La pesca de balenes era una pràctica estesa al llarg de tota la costa cantàbrica. De tots, els mariners d´Orio,  eren considerats els més valents.  La cacera de balenes a rem s´ha d´entendre com a una activitat tradicional d´aquells temps, malgrat que avui pugui considerar-se intolerable. Evidentment, aquesta pràctica també ha contribuït a l´estat actual pel que fa a la població de cetacis de l´Atlàntic nord, però el seu impacte no té res a veure amb el de les flotes baleneres, que  avui, sota el pretext de finalitats científiques, encara s’hi dediquen.

Amb el fred, la gran majoria d´espècies de  balena baixen de latitud a la recerca d´aigües més càlides on poder parir, en aquest moment es quan  els cetacis s’apropen més a les aigües calmes de la costa, i els  pesadors aprofiten per capturar-les.  Amb la calor les balenes fan la ruta de tornada cap al nord on les aigües són molt més productives i riques.

DSCN3498

Orio és una petita vila marinera d’uns cinc mil habitant a la llera de la ria d´Oria

Avui els herois d´Orio també ho són de mar,  vesteixen de groc i com feien els seus avantpassats baleners, també naveguen amb traineres.  A Orio el rem és l’esport oficial, tot el poble viu abocat al mar, al rem i al seu club. No es gens exagerat dir que a Orio, el rem és molt més que un esport. La tradició  dels seus avantpassats és potser el que fa que les tripulacions d´Orio estiguin sempre a dalt.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

El groc és el color que tenyeix els mallots i l’embarcació d´Orio. Ara quan entrenen no ho fan per atrapar més ràpid a la balena, sinó per guanyar en les regates de la lliga de traineres.

Si alguna vegada teniu ocasió d’arribar-vos fins a Orio, de ben segur que coincidireu amb els entrenaments dels seus bots, no es gens estrany trobar grups gent a l’aguait de tots els moviments dels vogadors comentant les incidències de la jornada i de la temporada i rememorant vells temps quan ells també vogaven. I és que a Orio tothom ha remat. Tampoc és gens estrany que algun dels contertulians sigui el mateix Benito Lertxundi.

Va de vedes

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Els quillats amarrats a port durant l´aturada

Aquet febrer comença el període de veda per a la pesca d’arrossegament al litoral català. La vedes la realitzen en primera instància les confraries dels ports gironins fins a Arenys de mar i més endavant ho faran els ports de la demarcació de Tarragona. El principal objectiu d’aquesta aturada és protegir i regenerar la pesquera de gamba rosada (Aristeus antennatus), segurament l’última espècie que fa rendible aquesta modalitat de pesca tant poc selectiva i tant poc respectuosa amb l’entorn.

arrsatre

La gamba rosada es una de les poques espècies que fan rendible l´arrossegament

Des de un punt de vista ecològic, la mediterrània és una mar pobre i molt poc productiu. Si es comparen els valors trobats a la mediterrània amb ecosistemes terrestres podríem concloure que el nostre mar, a nivell de productivitat biològica, es comparable a les zones semi-desèrtiques. Una de les manifestacions més evidents d´aquesta baixa productivitat és la transparència de les aigües, cosa que fa que la mediterrània sigui un mar molt més apte pel turisme que no pas pels pescadors.

F1000040

Les uniques modalitats pesqueres que tenen futur a la mediterrània són les artesanals

Dit això, una gestió racional de la pesca en el seu context aniria molt més enllà d’una davallada de captures i en conseqüència una reducció d’ingressos. Caldrien accions molt més contundents que unes tímides aturades biològiques d’un parell de mesos: s´hauria de parlar de la reconversió del sector, de reducció de la flota d’arrossegament i de potenciació de les pesqueres artesanals que són les úniques que poden tenir futur en el context real. Evidentment, caldria també regular de forma eficient els vaixells-factoria que, feinegen amb total impunitat en aigües internacionals incomplint la legislació vigent i emprant ormeigs prohibits com els arts de deriva o les palangres de superfície.

pesca

L´art de bou és una pesquera molt poc selectiva i amb un enorme impacte sobre els fons marins

A més, la sobreexplotació que pateixen els recursos a causa de la sobrepesca, obliga als armadors a anar augmentant la potència dels motors per tal de fer rendible la pesquera. Caldria també replantejar la política de subvencions sobre el gasoil i controlar la potència dels motors, però això són altres històriademar.

El Cesc, la pesca i el sushi

Finalment s´ha presentat  l´espot Mediterràniament  d´Estrella Damm. L´estranya combinació de pescadors “de veritat”, del Cesc Fàbregas, del  Sushi  i de l´havanera segur que seran un  èxit mediàtic.

A més la presentació ha coincidit en el temps amb l´aturada biològica  que bona part de  la flota d´arrossegament  està duent a terme  i amb  la decisió històrica que ha pres el Parlament Europeu a favor del sentit comú en la política pesquera. Però això són altres històriesdemar.

El caiac i l´entorn (I): El trottoir

Quan naveguem arran de roca, és molt fàcil d´observar una “franja de vida” que periòdicament  es veu submergida i emergida pel  ritme de les onades, és el mediolitoral.    Aquesta àrea als  grans oceans correspon a la zona intermareal  i pot arribar a tenir desenes de metres, mentre que a la Mediterrània, sense marees,  és d´uns pocs centímetres.

Al mediolitoral s´hi desenvolupen espècies perfectament adaptades al canvi sobtat emersió/immersió. Espècies que viuen fixades o amb una estreta relació amb el fons  (roca en aquest cas) i que  formen part del bentos.

Quan les condicions fisico-químiques de l’aigua són bones, a la part superior del mediolitoral es troba una comunitat que es coneix amb el nom popular de trottoir . El mot té a veure  amb el seu aspecte de cornisa.

trottoir

El trottoir forma un hàbitat marí molt ric i divers (il.lustració Jordi Corbera)

El trotttoir és una bioconstrucció molt interessant formada sobretot per l’alga vermella calcària Lithophyllum byssoides que crea un entramat de cavitats on s´hi allotja una gran diversitat d’éssers vius. A la part més ben il•luminada hi predominen les algues i aprofitant els diferents hàbitats s’identifiquen  multitud d’espècies de cnidaris, briozous, hidrozous, mol•luscs, crustacis, equinoderms,… La tenassa de trottoir pot arribar a fer un metre  d’amplada, és la modesta aportació  que fa el nostre mar amb els esculls coral•lins.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

La tenassa de Lihophyllum forma una veritable cornisa

El trottoir viu millor quan el pendent es fort i quan la roca està exposada directament al batec de les onades. Si les condicions ambientals es deterioren apareixen  diferents espècies d´algues filamentoses  que degraden la qualitat.  El trottoir és una comunitat de creixement molt lent i molt sensible a les pertorbacions del medi, per tot plegat que està  inclòs al llibre vermell dels paisatges marins de la Mediterrània.

La seva presencia es fa servir com a indicador  de la qualitat ambiental del litoral i degut a la seva longevitat, també s’utilitza en estudis paleobatimètrics.

La tempesta perfecta

El 31 de gener de 1911 va tenir lloc el temporal de mar documentat més important que ha sofert la costa català.

temporal11-1sant isidre-capaspre

El temporal a Calella, malgrat no provocar víctimes, va descalçar la via del tren i va afectar nombroses cases del barri de Pekin (actual carrer Anselm Clavé entre Sant Isidre i Riera Capaspre)

El temporal de la Candelera, nom popular amb que es coneix aquest episodi, va afectar la majoria de poblacions costaneres com Vilassar, Mataró, Caldes d’Estrac o Sant Pol. Els danys també van ser quantiosos a Badalona (dues barques perdudes i 11 morts), a Barcelona (tres barques perdudes i 18 morts) i a la Costa Daurada, especialment a Cambrils on van perdre la vida 16 mariners i es van negar 5 barques.

La comandància de marina no va donar les dades oficials de la catàstrofe fins al 7 de febrer, en total 140 persones van perdre la vida entre el cap de Tossa i el de Sant Antoni a Alacant. Les víctimes i les embarcacions enfonsades a la costa del Maresme és la següent:

taulaTradicionalment el gener es caracteritza per un període de bonança que els pescadors anomenen minves de gener en què el mar està com una bassa d’oli,  i és que el dia 31 es va despertar seguint la tònica dels anteriors. Com cada dia els pescadors van sortir a feinejar amb els seus gussis i barques de mitjana cap als caladors, com  havien fet sempre: sense previsions meteorològiques, sense motors a les embarcacions, sense possibilitat de comunicar-se o rebre informació i sense ports on refugiar-se en cas de mal temps.

mapes temps

Una baixa pressió que es va aprofundir al centre de la península va ser la responsable del reforçament del vent de sud-est i est que, amb una llarg recorregut per la mediterrània, que fou la causa del temporal. (Servei meteorològic de Catalunya)

A mig matí, quan la majoria de barques ja s’havien fet a la mar,  van començar a créixer cumulonimbus amenaçadors a llevant que s’anaven apropant de manera perillosa a la costa. Els pescadors, en plena feinada, van començar a témer per la seva seguretat i van posar rumb a les platges d´on havien sortit però la velocitat del front era major a la que navegaven i molts van ser sorpresos per la gropada. El vent va començar a bufar de component est i les onades van créixer degut al llarg recorregut que tenia sobre la massa d’aigua. Aquell grop s’havia convertit en un veritable temporal d’onades de més de nou metres i amb unes conseqüències tràgiques. El temporal durà tota la nit fins a l’endemà. Les majoria de barques van ser “arrossegades” cap al sud, moltes van intentar refugiar-se al port de Barcelona i d´altres van posar rumb cap  a la platja de Sant Pol, un dels pocs llocs  amb un cert resguard.

El llibre Historietes santpolenques (1986), de Jaume Rodríguez Suriñach, recull una descripció de l’episodi. L’autor descriu  les hores prèvies a la tragèdia: “Eren les primeres hores del dimarts 31 de gener de 1911 dintre una nit de calma sangrenta, la mar plana com un plat, el cel tot estrellat sense un núvol, sense res, ni cap senyal que indiqués un canvi dintre aquella dolçaina”. Rodríguez també relata la formació dels núvols de tempesta “Devien ser pels voltants de les 9 quan darrera la serra tot dret tramuntana es formava una nuvolada grossa i negre que s’anava estenent per tot el llevant amb una espessa murada d’aspecte amenaçador”.  En el mateix text es narra l’esforç dels Santpolencs per a salvar als pescadors “La fúria del temporal no cedeix, però ara!, crida la gent, sembla que venen unes ones planejant sense rompents. Són moments decisius, els palers donen el crit ritual de Sia!, la primera barca pren moviment, els pescadors superen les seves quasi esgotades forces, s’aferren fort als rems, l’escalem de bruc resisteix aquell impuls humà; és la il·lusió salvadora de l’instint de supervivència”…. “A la platja de Moré des de les 12 del migdia, els moments més perillosos del devastador temporal fins a la vesprada foren salvades algunes barques forasteres i 60 pescadors locals que componien les tripulacions de les sis parelles del bou del nostre poble. Tots els pescadors que vingueren a refugiar-se a les nostres platges de Sant Pol foren salvats, igualment que les seves barques, solament s’hagué de lamentar la pèrdua d’una d’elles…”

sant pol entre 1910-1920

Les platges eren llocs ocupats plenament per activitats relacionades amb la pesca i la navegació que, lògicament, també van ser molt afectades (Sant Pol probablement entre 1910 i 1920).

De la mateixa forma, Lluis Beulas, explica a la publicació Singladures (nº4 de juny de 1987), Butlletí del Museu de la Marina de Vilassar, el que va viure en al seva pròpia pell aquell dia: “Cap a les tres de la tarda, es desfermà sobtadament un fort vent de tramuntana de més de 115 quilòmetres per hora, trossejant i arrencant fulles i troncs d’arbres, teules de les teulades, i si més no, una quantitat impressionant de paraigües dels pobres vianants que havien de desplaçar-se; però per a ells tot va acabar en un esglai; no es pot dir el mateix dels pescadors”… “La bonança d’aquells dies va fer que les barques de pesca sortissin com de costum, i varen ser sorpreses per la tramuntana que, un xic endins, agitava molt fort l’aigua i aixecava ones altíssimes. Els patrons de les embarcacions suspengueren immediatament la feina i posaren proa a terra.”…“Però el vent bufava a ratxes tan irregulars que feia dificilíssim governar les barques i no tingueren més remei que posar rumb cap a Barcelona amb l’esperança d’entrar a port.”

naufrags

Esquela amb motiu de la mort dels pescadors de Vilassar de Mar.

El ressò a la premsa de l’època va ser important, l’endemà  la Vanguardia publicava aquesta noticia i  durant les setmanes següents diversos  mitjans van escriure articles relacionats: La Costa de Llevant, La Veu de Catalunya (11 de febrer de 1911 nº 175) i  El Diario de Gerona ( 2 i 4 de febrer de 1911), fins hi tot el setmanari satíric L´esquella de la torratxa mostra el sentiment de condol envers les víctimes i les famílies. A més, la desgràcia va activar una solidaritat mai vista en els pobles de la costa  i es  van realitzar nombrosos actes benèfics per recaptar diners pels afectats.

A Arenys de mar el temporal de la candelera no va causar cap víctima si bé, els estralls provocats van ser el pretext per començar a elaborar els primers estudis per a la construcció d’un port refugi per evitar danys en el futur. El procés però es va allargar gairebé cinquanta anys quan es va fer realitat el port d’Arenys, però això és una altra històriademar.

La Pilona: tot un símbol

Imatge

La Pilona és avui un dels llocs preferits de les aus marines per descansar

A gairebé mig quilòmetre de la costa, davant la platja de Malgrat, la Pilona ens evoca el passat miner de la població. Avui, ja abandonada l’explotació, la Pilona ha esdevingut tot un símbol.

Imatge

Telefèric de les mines de Can Palomeres que traslladava el mineral de Ferro fins a l’estació de càrrega de vaixells. (Col•lecció Roisin/IFEC any 1910)

La Pilona era fa un segle escàs, l’estació de càrrega de mineral de ferro procedent de les mines de Can Palomeres. El mineral arribava als vaixells de càrrega per un sistema de vagonetes suspeses en cables metàl•lics sustentats per una sèrie de torres. A la pilona s’hi recolzava la darrera de les torres del sistema de transport. Un cop allí el mineral  era carregat.

Imatge

Estació de càrrega de la pilona en ple funcionament. (Col•lecció Roisin/IFEC any 1910)

Quan a l’any 1909 l’empresa francesa “Societat de Mines de Ferro de Malgrat” es va fer càrrec de l’explotació minera descoberta a inicis del segle XIX, l’entitat no va escatimar esforços econòmics i va construir el sistema de transport aeri de mineral des de les mines fins al punt d’embarcament. Es tractava d’unes vagonetes que descendien suspeses en cables fent un recorregut de prop d’un quilòmetre i mig.

Imatge

El pas dels anys ha anat deteriorant la infraestructura que avui es veu enfonsada parcialment.

A l’any 1914, coincidint amb la gran guerra, l’explotació es va abandonar, el vaixell que transportava el darrer carregament (el que feia 21) va ser enfonsat davant d´Amsterdam.

Es busca petroli al Cap de Creus

Després d’haver autoritzat el fracking (fractura hidràulica) a diferents àrees del Ripollès, Garrotxa i Osona i de posar en peu de guerra diversos municipis, ara les prospeccions per cercar hidrocarburs es centren al  mar.

El ministeri de industria ha publicat al BOE els permisos per fer prospeccions acústiques en una amplia zona de la costa gironina i nord de Barcelona. En total 12 zones amb una superfície total de 11.500 km2  als límits de la plataforma continental i en els canons submarins, un espai amb un alt valor ecològic per ser zona de pas de cetacis.

dofí

Les prospeccions poden afectar greument als cetacis (Foto Projecte NInam)

Les prospeccions es realitzen amb estudis de les ones sísmiques que es produeixen al impactar ones acústiques sobre el fons. Per a fer aquesta cerca se solen utilitzar canons d’aire comprimit per a ampliar fractures i analitzar l’eco que produeixen. Aquestes prospeccions afectaran especialment els canons submarins del Cap de Creus que són a punt de ser protegits.

Zones on es faran les prospeccions

Actuacions com aquesta, produeixen  greus impactes sobre els ecosistemes marí  i no són cap resposta enfront a crisi energètica. Caldria centrar els esforços en augmentar l’eficiència energètica i en les alternatives al combustibles fòssils.

Noticia a El Pais

Noticia a TV3

El palangre

Barca palangrera calant palangre de fons. Palangre a penjar calat i senyalitzat amb els galls. Especies més comunes capturades amb aquest ormeig tradicional. (Dibuix A. Bombí)

De tots els ormeigs amb ham:  curricà, fluixa, volantí, potera o  llença,.. el palangre és l’únic que ha arribat fins als nostres dies amb una certa importància. Les primeres referències escrites de la seva utilització daten de molt antic, així al “Reglamento de navegación  y pesca del año 1773 de la provincia de Mataró de Manuel de Zalvide” diu en referència a aquest art:  “ Este arte adjetivado real, tan antiguo, que se confunde su origen con los más remotos siglos...”.

La forma de  pescar ha canviat ben poc al llarg del temps, com passa en altres cassos, l’única variació es deu als materials utilitzar per a fabricar l´ormeig.  Un palangre està format per una corda anomenada mare, de la qual pengen les braçolades, proveïdes, a l’extrem, de l‘ham corresponent. El palangre, un cop calat, roman fondejat un temps. La seva situació s’assenyala per mitjà d’unes banderoles a les quals s’anomena galls. La mida dels hams, el gruix de la mare i les braçolades, la quantitat de llast i els suro i el tipus d’esquer determinen l’espècie que es vol capturar.
L´esquer utilitzat normalment es peix blau ( sardina, boga, sorell o sonso). També es freqüent la utilització d´esquer viu. Antigament quan era difícil aconseguir peix fresc per a escar els hams i s´utilitzava peix salat (sardina especialment). També era freqüent l’ús de la  bola de pasta  que es preparava barrejant farina amb sardina confitada amb sal.  El fetge de bastina també era un dels esquers més preuant per a escar els hams.

palangre1

Palangre a penjar segons una il·lustració del “Diccionario histórico de los artes de pesca nacional” del mataroní Antoni Sañez i Reguart (1791)

En l´actualitat es  practiquen tres maneres de calar els palangres: el palangre de fons, el palangre a penjar i el palangre de superfície.  El primer es cala directament sobre el fons marí (roques o alguers) i a prop de la costa. S’hi captura sobretot peix d’escata de bona mida.  En el palangre a penjar, els hams queden suspesos per un sistema format per suros i ploms. Les espècies capturades amb aquesta tècnica dependran fonamentalment de la quantitat de llast que s’utilitzi.  El  palangre de superfície,  es cala sense cap mena de llast i es deixa surant o  a la deriva.   En aquest cas es capturen grans pelàgics com ara el marraix, l´emperador, el bonítol i la tonyina. De tots tres aquest darrer és el que presenta un impacte ambiental major. En aquest cas les flotes que usen aquest art són veritables factories de peix, que  feinegen en aigües internacionals  sota banderes de conveniència fent servir arts de més de 60 km de longitud. Amb aquesta tècnica  es maten també tortugues com la tortuga babaua, dofins i diferents espècies de cetacis i aus marines com el mascarell.

Les palangreres són barques de pesca de petites dimensions, moltes no tenen pont de comandament, els estris de navegació són escassos. Es fàcil d’observar a coberta de les palangreres una mena de cistells de vímet o plàstic, són  les cofes i serveixen per a guardar els palangres.

2013-01-16 08.09.48

En el millorr dels cassos les palangreres disposen d´una màquina de xorrar.

La feina dels palangrers és feixuga: han d’escar tots els hams abans de calar. A l’hora de llevar s’ajuden en el millor dels casos d’una màquina de xorrar, un cop a coberta han de treure els hams dels peixos i enllestir el palangre per a la propera jornada. La duresa de la feina i la competència de les altres pesqueres, sobretot l’art de bou, han fet disminuir considerablement la flota d´aquest tipus de pesca. De totes maneres, la bona qualitat del peix de palangre i el fet que els bous no puguin arrossegar el seu art sobre els fons rocosos han fet mantenir aquest ormeig fins als nostres dies.

2013-01-16 08.11.46

La competència amb els arts majors, especialment l´art de bou, fa que la flota de palangres es vagi reduint.

El palangre és un art de pesca força selectiu cosa que fa que produeixi un impacte ambiental reduït en comparació amb altres ginys de pesca. En el cas del lluç,  la pesca amb palangre proporciona  exemplars adults mentre que si es capturen amb l´art de bou els individus pertanyen als estadis de juvenils. Així si es potenciés la pesca amb el palangre aconseguiríem que hi hagi més exemplars que es puguin arribar a reproduir amb la qual cosa augmentaria l´stock d´aquesta espècie. Així, en aquest cas, s´observa clarament que per a assegurar les captures cal potenciar l´ús del palangre en detriment d´altres arts més poc selectius com ara l´art de bou.

El caiac i l´entorn

Encara queden alguns racons sense urbanitzar o la natura pren protagonisme

Encara queden alguns racons sense urbanitzar o la natura pren protagonisme

Esport i natura són dos conceptes que en el cas d´algunes disciplines van indissolublement de bracet; la mountain-bike, el senderisme, l’esquí de muntanya o el caiac de mar en són alguns exemples.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Els freus són passos estret on cap altra embarcació hi pot navegar

En el cas del caiac, a diferència d´altres esports, hi ha dos elements que fan que el contacte amb el medi natural sigui més potent i intens. En primer lloc, l´entorn on es desenvolupa l’activitat és més estrany i canviant, sobretot amb una embarcació tan fràgil i senzilla com és un caiac de mar, que no pas els boscos i muntanyes on es practiquen altres esports. En segon lloc, en el cas del caiac de mar, el fet de romandre assegut a uns centímetres de la línia litoral fa que el tracte que hi ha amb el sistema natural sigui de “tú a tú”. Així mateix, l´observació d´elements naturals al mateix nivell que la nostra línia de visió fa molt més propers aquests contactes.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

En la majoria de coves només s´hi pot accedir en caiac

El fet de poder accedir a indrets on cap altra embarcació hi podria passar, i per tant, relativament ben conservats des del punt de vista ambiental li atorga a aquest esport, encara un valor afegit d´autenticitat. Si a tot plegat, hi afegim que el paleig és silenciós i que els caiacs es desplacen sense fer gens de soroll fa que la simbiosi entre medi i piragüista esdevingui perfecta.

Tot l´any es pot navegar en caiac

Tot l´any es pot navegar en caiac

Malgrat que la franja litoral és l’ambient on es desenvolupa bona part de l´activitat dels palistes de mar, amb caiac es pot navegar en la totalitat d´ambients marins i, per tant, es pot accedir a la totalitat de sistemes naturals des dels més costaners fins al mar obert.